La Vall de la Muga ha tancat el primer projecte pilot de crèdits climàtics (PROMACC) amb la venda de 58 crèdits i una inversió de gairebé 260.000 euros en treballs forestals a la zona. Les actuacions, iniciades fa quatre anys, han consistit en aclarides selectives per reduir la densitat de l'arbrat i el sotabosc, deixant els arbres més ben formats i conservant, i generant, fusta morta i altres elements clau per a la biodiversitat.
Els impulsors ja treballen en una segona edició que preveu generar 120 nous crèdits climàtics, el doble dels actuals. Abans de finalitzar-lo, ja se n'han venut 67. A més, un nou projecte europeu LIFE Climark4Society preveu potenciar-ho amb més iniciatives arreu del país.
El PROMACC Vall de la Muga, impulsat per la Fundació Pioners del Nostre Temps i el Centre de la Propietat Forestal (CPF), és un dels primers projectes de crèdits climàtics que s'han impulsat a Catalunya. Actualment, n'hi ha tretze més en marxa o ja finalitzats.
A la Vall de la Muga, al llarg dels últims quatre anys s'ha actuat sobre 57,8 hectàrees d'alzinars i boscos mixtos d'alzina i pi repartides en sis finques privades d'Albanyà, Cabanelles i Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà). Es tracta de boscos densos i desestructurats, fruit de l'abandonament de l'activitat agrícola i forestal de les darreres dècades, amb un alt risc d'incendi i un elevat consum d'aigua.
Beneficis per als propietaris i les empreses
Els propietaris forestals fan un acord de custòdia que permet executar els treballs en les seves propietats i, a canvi, ells reben el "benefici" d'unes finques "ben gestionades" i la fusta que se'n genera. "El mecanisme dels crèdits climàtics el que permet és complementar aquest finançament públic i fer que gràcies al compromís d'empreses del territori que volen fomentar aquesta gestió forestal i volen aquest paisatge viu a la Conca de la Muga, puguem avançar i gestionar millor els boscos", explica el director executiu de la Fundació Pioners del Nostre Temps, Oriol Armet.
Al seu torn, les empreses que hi col·laboren adquireixen de forma "voluntària" els crèdits, cadascun dels quals inclou una hectàrea de terreny, perquè "entenen que la seva activitat depèn de que aquests boscos estiguin vius i siguin resilients al canvi climàtic". "Si aquests boscos generen aigua, en el futur hi haurà activitat al territori", insisteix Armet. En aquest sentit, assegura que les empreses de la zona han començat a veure la necessitat "d'implicar-se" en la gestió forestal i, per això, en la segona edició del projecte ja preveuen doblar el nombre d'hectàrees, i per tant crèdits, disponibles. "Aquest tipus d'esquemes de col·laboració pública o privada comunitària els ajuda a avançar en la seva transició ecosocial, que no és més que portar a la pràctica la idea que qualsevol activitat econòmica té el seu origen a la natura", afegeix la membre del Centre de la Propietat Forestal (CPF), Teresa Baiges.
Menys aigua si no s'actua
De fet, Armet explica que investigacions recents alerten que l'any 2050 a la conca de la Muga i, concretament, a l'embassament de Dernius-Boadella hi haurà un 26% menys d'aigua, degut en un terç al canvi climàtic global, però dos terços a causa de la manca d'una gestió forestal adequada. L'objectiu del projecte és, doncs, crear consciència i, en part, arribar allà on els mitjans públics no poden.
La zona "zero" de la sequera
En aquest primer projecte pilot, dels 58 crèdits climàtics que s'han venut, 33 els ha adquirit una empresa pública. Es tracta de l'ATL, que gestiona el sistema d'abastament d'aigua Ter-Llobregat. El director, David Vila, explica que van decidir invertir-hi perquè aquesta va ser "la zona zero" de la sequera que va afectar el país entre els anys 2022 i 2024. "Per tant, qualsevol actuació que puguem fer aquí ens és com un pilot per millorar l'indicador de l'aigua", insisteix. De cara a la pròxima edició, ja n'han adquirit 67 més per arribar al centenar de crèdits.
La resta dels crèdits del primer projecte pilot, han anat a mans d'una quinzena d'empreses i institucions, des de càmpings i empreses turístiques de la Costa Brava fins a empreses industrials, ajuntaments i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Aclarides selectives
Els treballs que s'han dut a terme a la zona han consistit en aclarides selectives i es calcula que, en els 15 anys posteriors a les actuacions, aquests boscos fixaran unes 5.000 tones de CO₂, aportaran més de 165.000 m³ d'aigua a la conca de la Muga i al pantà de Darnius-Boadella, i milloraran un 26% la seva capacitat d'acollir biodiversitat.
Amb l'experiència del primer projecte, la fundació ja treballa en la nova edició, també a la Vall de la Muga i que està redactant amb l'enginyeria forestal Artiocat. En total, se'n crearan 120 més i, en aquests moments, l'empresa encarregada està fent l'inventari de les zones per decidir quines actuacions s'hi faran.
Un nou projecte europeu per potenciar-ho
L'experiència de la Vall de la Muga i d’altres pilots que s’han fet a Catalunya, tindrà continuïtat a escala de país amb el nou projecte europeu LIFE Climark4Society, que acaba d'arrencar. Coordinat pel Centre de la Propietat Forestal i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, compta amb un pressupost de 2,2 milions d'euros, 1,3 dels quals són aportats pel programa LIFE de la Unió Europea, i tindrà una durada de cinc anys. El projecte permetrà potenciar aquest tipus d'iniciatives i crear un sistema més robust per estendre'l en altres territoris.
Els resultats de la primera edició s'han presentat aquest dijous a Albanyà, en un acte on hi han assistit representants de les entitats impulsores, de l'empresa forestal Artiocat, que redacta el segon projecte, i de diverses de les empreses i institucions que aquest any han comprat crèdits climàtics, que han pogut veure sobre el terreny els boscos on s'han fet actuacions.
Més aigua, millor biodiversitat i fixar el CO2
Els crèdits climàtics són una eina del Sistema de Crèdits Climàtics Forestals de Catalunya, impulsat pel Centre de la Propietat Forestal, que permet a empreses i institucions finançar projectes de gestió forestal amb impacte positiu en el clima. A diferència d'altres mercats centrats només en el carboni, cada crèdit integra tres beneficis: la fixació de CO2, l'augment de l'aigua disponible i la millora de la biodiversitat.
Per la seva banda, la Fundació Pioners impulsa la regeneració de les conques mediterrànies per construir "territoris més vius, resilients i pròspers". A través de la conca de la Muga, com a primer territori d'acció i aprenentatge, desenvolupen i demostren "un model de regeneració" que volen estendre a altres conques mediterrànies del món.


