L'Ajuntament de les Llosses (Ripollès) encarregarà un estudi per recuperar l'antiga colònia industrial de la Farga de Bebié on hi ha una seixantena de pisos buits i naus abandonades. Fundada el 1895 per un empresari suís, va arribar a tenir més de 1.000 persones que hi vivien i treballaven. El 2008, però, la fàbrica va tancar definitivament i va accelerar-se la seva degradació. L'ACM ha reconegut amb 15.000 euros el projecte de reforma integral, uns diners que el consistori destinarà per redactar l'estudi tècnic. "Volem que sigui una palanca per revitalitzar el territori", ha explicat el seu alcalde, Jaume Cuní, que subratlla que comparteixen amb l'empresa propietària "un interès comú": frenar la degradació i reactivar la colònia.
En els últims tres anys, l'Ajuntament de les Llosses ha centrat els seus esforços a buscar solucions davant la falta d'habitatge que pateixen. Si bé s'han fixat sobretot en les masies en desús, també tenen un altre cavall de batalla: l'antiga colònia industrial la Farga de Bebié en mans empresarials.
Actualment, la propietat manté la central elèctrica que hi ha a tocar del Ter, però la resta de construccions, com ara una seixantena de pisos i antigues naus industrials, estan en desús i degradant-se pel pas del temps.
L'alcalde de les Llosses remarca que, en ser propietat privada, cal anar plegats per arribar a solucions. I de fet ja tenen constituïda una taula de treball per abordar aquest tema. Per a un municipi de menys de 200 habitants, admet que "necessiten socis i promotors" per tornar a la vida aquesta colònia.
En el moment més àlgid, aquesta colònia va acollir un miler de persones repartides en diferents blocs de noms com Tibidabo o Balconada del Ter. Hi havia un teatre, botigues, un bar i també una església i espais esportius. L'activitat industrial de la colònia es va tancar definitivament el 2008, però des del 1990 la colònia ja havia començat a perdre molta activitat.
A banda de la degradació dels espais, també hi ha el repte de la falta de serveis bàsics. Si bé l'electricitat està resolta, queda pendent el clavegueram i l'aigua de boca. Hi ha estudis previs que xifraven en uns 3 MEUR el cost de posar els serveis bàsics. "Han vingut empreses interessades aquí, però quan veuen que cal fer molta inversió marxen", detalla el tècnic d'Habitatge de les Llosses, Joan Aloy.
Una colònia amb "molt potencial"
Entre les potencialitats de la colònia, hi ha el fet que està a tocar de la C-17 i que manté la parada de tren de l'R3 que connecta directament amb Barcelona. Actualment, hi ha l'antiga carretera -la C17Z- que travessa la colònia, des d'on es veu la degradació de les façanes dels habitatges abandonada. "És una zona que queda entre Osona i el Ripollès i que té molta potencialitat", assenyala Aloy.
L'Ajuntament de Les Llosses creu que quan tinguin redactat l'estudi integral això els permetrà optar a ajuts en convocatòries com un Pla de Barris o per a la recuperació d'antigues colònies. "El que es busca és que, quan hi hagi una oportunitat de finançament, ho puguem presentar", assenyala el tècnic d'Habitatge. A banda de l'habitatge, també es volen plantejar accions relacionades amb la bioeconomia forestal, la construcció sostenible o la recuperació del teatre com a espai de trobada.
El consistori, a més, no descarta que també pugui incorporar-s'hi en un futur l'altre municipi veí, Montesquiu, que també acull una part més petita de la colònia situada a l'altra banda del riu Ter. Concretament, unes 35 hectàrees amb espais com la parada del tren i l'església. A les Llosses, en canvi, s'hi concentra el gruix més important, unes 200 hectàrees on hi ha la seixantena d'habitatges i naus ja construïdes.


