El Temporada Alta arrenca el cicle ''Big Bang'' amb tres estrenes

El festival gironí acull les obres "Massacre", "EPITAP" i "Museo de los relámpagos"

Segueix El Gerió Digital a Google

Temporada Alta s'endinsa en l'escena més trencadora i arrenca un Big Bang que reflexiona sobre religió i guerres, el dol per una mare i la poètica dels objectes trobats. La creació contemporània prendrà el festival entre el 19 i el 22 de novembre, portant a escena les estrenes de tres espectacles que s'han cuinat a foc lent. 'Massacre', d'Agnés Mateus i Quim Tarrida, gira al voltant de la fe, les guerres i les creences, amb humor negre i mirada política. Amb 'EPITAP', Xavier Bobés construeix un poema escènic partint d'una investigació personal sobre el dol per la mare. I a 'Museo de los relámpagos', Shaday Larios i Jomi Oligor construeixen una arquitectura fantàstica a petita escala a partir d'allò que revelen els objectes trobats.

L'antiga Setmana de Programadors, ara reconvertida en el Big Bang, portarà a Girona i Salt una desena d'espectacles durant un cap de setmana en què la creació contemporània serà la protagonista. Teatre, dansa i cinema condensats entre el 19 i el 22 de novembre, en una nova edició que aquest cop -i quan les inscripcions encara estan obertes- ja té confirmats 86 programadors de nou països diferents.

El Big Bang, com ja és habitual, combina estrenes amb altres espectacles que ja s'han vist en escena. Fidel al seu esperit, el Temporada Alta coprodueix tres propostes que es veuran per primera vegada a Girona i Salt. Són espectacles que, com ha subratllat el director del festival, Narcís Puig, surten de companyies de "producció lenta". Perquè els seus darrers muntatges es van estrenar el 2022, el 2020 i el 2019.

Després del seu 'Patatas fritas falsas' (2022), Agnés Mateus i Quim Tarrida desembarquen al Big Bang amb 'Massacre'. L'espectacle gira al voltant de la institució de l'Església, parla de creences, de guerres, d'obediència cega i de mercaders de la fe amb el llenguatge directe i políticament incòmode que ja és marca de la casa dels seus muntatges.

"Pensem que està bé revisitar la religió i la manipulació que també significa", diu Mateus, reflexionant sobre com s'utilitza la fe "com a gran excusa per poder dogmatitzar" i com els polítics se'n serveixen "per desviar la realitat de les guerres, massacres i violacions sistemàtiques". Gaza, de fet, apareix a l'obra (tot i que, de moment, no desvelen com). "Pensàvem que no ens la podíem saltar", subratlla Mateus.

Però més enllà dels conflictes, 'Massacre' també reflexiona sobre com "els valors i els codis" del món actual estan influenciats per la religió. "No és Déu qui crea l'home, sinó l'home qui crea Déu", subratlla Tarrida. I aquí, servint-se per primera vegada de disset actors joves (voluntaris de l'ERAM o el Galliner), l'espectacle també s'endinsa en aquelles altres 'massacres' actuals, com les defineix Mateus. La del partit de futbol o, sense anar més lluny, la del Black Friday. "La contradicció és que hi hagi gent morint-se i d'altra a qui els destrossen la vida, mentre nosaltres ens tornem bojos per una samarreta", afirma.

Poètica visual a partir del dol

Referent del teatre visual i d'objectes a Catalunya, Xavier Bobés torna al Temporada Alta per estrenar-hi 'EPITAP'. Un poema escènic fet de paraules, imatges i presències fràgils sobre tot allò que es transforma quan algú se'n va. La peça sorgeix a partir de la investigació que Bobés ha fet sobre el dol per la mort de la seva mare, a través de desenes d'entrevistes fetes "a familiars, amics propers i mares d'altres amics".

Bobés assegura que no té clar si l'obra s'emmarca dins el teatre d'objectes, però sí assegura que li ha permès "obrir la porta a un espai simbòlic nou", que gira al voltant de la paraula que en "vehicula" la dramatúrgia. "A través de l'anhel i del record de la meva mare he construït un treball plural, que també combina la composició sonora i musical, per retrobar-nos també una mica amb el més enllà de manera suggestiva", subratlla l'autor.

'EPITAP' traça un camí a través de pensaments i records compartits al voltant de la figura de la mare. Però a l'hora de bastir-lo, Xavier Bobés també se serveix de la poètica del teixit, com a metàfora "de tot allò que vestim i que ens envolta el cos al llarg de la vida". L'obra, com la descriu és "un espai d'introspecció i reflexió", que evoca amb la paraula, el cant i el so (i també una proposta mol visual) com "tot perviu".

El museu dels objectes trobats

El teatre d'objectes marca, precisament, la nova proposta de la companyia Oligor i Microscopía. Amb 'Museo de los relámpagos', Shaday Larios i Jomi Oligor transformen tot d'objectes trobats en una arquitectura fantàstica i inestable. Partint de residències, treballs de camp i històries trobades en magatzems de col·leccions públiques, Larios i Oligor fan emergir objectes que reclamen una altra manera de ser mirats, servint-se d'autòmats, màquines analògiques i il·lusions òptiques.

'Museo de los relàmpagos' sintetitza la seva feina de detectius d'objectes. "És una petita institució poètica delirant, un collage que construeix una dramatúrgia", subratllen. Tot i que a Temporada Alta no serà així, perquè no van poder reduir l'aforament, Larios i Oligor expliquen que la seva proposta està pensada per a petit format -a Madrid, on anirà després, els passis seran de 35 persones- perquè els cal "apropament i intimitat". "Penseu que el nostre museu s'estén de dalt a baix en vertical, però que ocupa tan sols 1,80 metres", diu Oligor.

Per a Larios, l'espectacle és "utopia", però també "pedagogia". Perquè comparteix amb el públic tots aquells objectes que han anat trobant i descobrint durant anys -del fons patrimonial dels museus, això sí, no n'hi ha cap- i els acosten "a la gent". D'aquí, també, la metàfora de fer servir el llamp per posar nom a l'espectacle, com un "impossible" i un "trencament d'allò històric" que porten intrínsecs els objectes que ara, sota el prisma d'Oligor i Microscopía, "expliquen coses" i prenen un nou sentit.

'Museo de los relámpagos' es podrà veure entre dijous i diumenge al Centre Cultural La Mercè. 'EPITAP', per la seva banda, es representarà dijous al vespre al Teatre de Salt. I l'endemà, serà el torn de 'Massacre'; en aquest cas, al centre de creació d'arts escèniques El Canal.

A més d'aquestes tres estrenes, el Big Bang també acollirà la de l'espectacle 'Le Salon Revisited', de la companyia belga Peeping Tom. I a banda, es podran veure 'Living & Leaving', de La Veronal, dirigida per Marcos Morau; 'A beginning #16161D', d'Aurora Bauzà i Pere Jou; 'Cowards', d'Àngel Duran; 'El temps a través d'un forat', d'Aina Roca Mora, i 'Mil tres, say cheese', de cabosanroque. La programació es completa amb 'Qui som', el documental de Salvador Sunyer sobre el procés de creació de l'espectacle homònim de Baró d'evel.