Rebutjar les galetes digitals no sempre és suficient per preservar la privadesa a la xarxa. Un treball elaborat per investigadors de la Universitat de Girona (UdG) revela que més de la meitat de les pàgines web analitzades continuen rastrejant els usuaris fins i tot quan aquests no han donat el seu consentiment explícit.
La recerca posa de manifest l'existència d'una bretxa considerable entre el marc legal establert per la normativa de protecció de dades i la realitat tècnica de la navegació. L'estudi ha anat a càrrec de David Martínez i Eusebi Calle, del grup de recerca en Comunicacions i Sistemes Distribuïts de la UdG, i de Dolors Canals, del Departament de Dret Públic, combinant una doble perspectiva tecnològica i jurídica.
Cada vegada que es navega per Internet es genera un flux d'informació sobre hàbits i interessos. Si bé les cookies són el mecanisme més conegut i requereixen un avís previ, la legislació europea exigeix que el consentiment sigui lliure, específic, informat i resultat d'una acció afirmativa, sense poder-se presumir per defecte.
Malgrat aquestes garanties legals, l'ús de tècniques d'intel·ligència artificial ha permès a l'equip acadèmic de Girona detectar mecanismes de vigilància digital que operen més enllà de la voluntat expressada per l'usuari. Aquesta opacitat dificulta que la ciutadania pugui conèixer qui recopila les seves dades i amb quina finalitat concreta.
Els autors adverteixen que aquesta disfuncionalitat pot convertir el dret a escollir en una simple il·lusió. Tot i l'existència de mecanismes per rebutjar el rastreig, la complexitat dels sistemes digitals actuals fa que la decisió final no sempre tingui els efectes que preveu la legislació vigent.


