Toni Comín ha tornat aquest diumenge a Catalunya després de nou anys d'exili a Bèlgica. L'exconseller de Salut ha travessat a peu per Portbou (Alt Empordà) acompanyat d'un grup de persones, familiars i amics. Han emprès el camí a les dotze del migdia des de Cervera de la Marenda. També l'acompanyen líders d'entitats independentistes i dirigents polítics. Al memorial de l'exili al coll de Belitres, Comín s'ha aturat per dirigir les primeres paraules en travessar la frontera administrativa. Toni Comín ha tornat a trepitjar Catalunya aquest diumenge. Dijous es va desplaçar a Madrid per completar el tràmit d'acatament de la Constitució davant la Junta Electoral Central (JEC) per poder ocupar l'escó al Parlament Europeu com a eurodiputat.
En un discurs al coll de Belitres, just al punt fronterer per on ha entrat a peu a Portbou, Comín ha reivindicat el retorn com una victòria de l'independentisme davant l'estat espanyol, però ha advertit que no és "la victòria definitiva".
"Jo avui torno lliure a casa. Això és l'últim que l'estat espanyol volia", ha afirmat. L'exconseller ha subratllat que l'Estat ha utilitzat "tots els mitjans, legals i il·legals" per impedir-ho i ha remarcat que el retorn dels exiliats és fruit d'una estratègia política i judicial sostinguda durant anys.
Comín ha defensat que l'exili ha estat determinant per aconseguir l'amnistia i ha reivindicat les batalles judicials guanyades a Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Escòcia i Estrasburg. "Sense exili no hi hauria hagut l'amnistia", ha assegurat. Segons ha argumentat, els vots de l'independentisme al Congrés van ser importants, però no haurien estat suficients sense la feina feta des de l'estranger.
"Hem aconseguit vèncer un estat tan poderós com l'estat espanyol", ha afirmat, evocant a la imatge de David contra Goliat. Per a l'exconseller, el retorn en llibertat dels membres del Govern de l'1-O que van marxar a l'exili, ell mateix, Lluís Puig i aviat l'expresident Carles Puigdemont, representa una victòria "col·lectiva" que no es pot menystenir.
Tot i això, Comín ha volgut deixar clar que el retorn no suposa el final de la reivindicació independentista. "La lluita continua", ha repetit, perquè considera que la independència és una causa "justa, legítima i necessària".
L'exconseller ha admès que els nou anys d'exili han servit per prendre consciència de la dificultat d'assolir l'objectiu. "El preu de la victòria és molt més alt del que molts creien", ha afirmat. Però ha insistit que aquest aprenentatge no ha de portar a renunciar-hi, sinó a preparar-se millor per aconseguir-lo. "L'aprenentatge d'aquest preu alt no ens dissuadeix de res. Al revés, fa que ens preparem millor per arribar fins al final", ha remarcat, tot defensant que el camí ha de ser democràtic i pacífic.
En un lloc carregat de simbolisme
L'escenari escollit per pronunciar el discurs també ha tingut un significat polític. Comín ha explicat que volia tornar pel coll de Belitres per retre homenatge als republicans que van travessar la frontera fugint de les tropes franquistes durant la retirada del 1939.
Des del memorial que recorda aquell èxode, ha remarcat que el seu exili no es pot comparar amb el que van patir els republicans, "molt més dramàtic, molt més massiu, molt més dur". Tot i això, ha assegurat que hi ha un "fil conductor" entre tots dos episodis perquè, segons ha afirmat, els responsables de la repressió contra l'independentisme són "els hereus de qui van provocar la retirada".
L'exconseller ha recordat que la majoria dels republicans que van fugir per aquell pas fronterer no van poder tornar mai a casa. "Jo avui torno", ha contraposat. I ha explicat que volia que la celebració del seu retorn fos també un record per a aquells que van morir lluny del país. En aquest punt, ha recorregut al pensament del filòsof Walter Benjamin, mort a Portbou el 1940, per reivindicar que la lluita per un futur millor ha de mantenir viva la memòria de les víctimes del passat. "Volia celebrar el meu retorn des del record de la retirada i dels que no van tornar mai", ha afirmat.
Amb tot, també ha criticat l'intent de voler diluir el seu retorn escollit, convocant-lo dijous a Madrid per completar el tràmit d'acatament de la Constitució davant la Junta Electoral Central (JEC) per poder ocupar l'escó al Parlament Europeu com a eurodiputat. Exposa, però, que no ho han aconseguit i ha agraït el suport de tothom que l'ha volgut acompanyar.
Un discurs emotiu
Però el discurs de Comín ha tingut, sobretot, una dimensió personal. Visiblement emocionat, ha començat advertint que ja havia plorat prou abans d'agafar el micròfon. "Per sort ja no em queden llàgrimes, les he deixades totes al principi i així podré parlar més tranquil", ha dit. Després de nou anys, ha definit la jornada com "la festa més bonica" que s'hauria pogut imaginar: "La festa del retorn".
L'exconseller ha explicat que, quan va marxar a l'exili, ell i la seva parella van assumir dues batalles. La primera, política: tornar lliures a casa. La segona, més íntima i igualment important: aconseguir que la seva filla tingués una infància feliç malgrat haver de créixer lluny de Catalunya. "Aquesta batalla l'hem guanyat", ha assegurat. La nena tenia cinc anys quan van marxar i, segons ha relatat, ara amb prou feines recorda la vida que tenia a Barcelona. "La nostra filla ha tingut una infància feliç i per nosaltres era tant o més important que tornar lliures a casa", ha afirmat.
Un dels moments més emotius ha arribat quan ha recordat la seva mare i el seu germà Pere, morts durant els anys d'exili. Comín ha explicat que no va poder assistir als seus enterraments i que, durant molt de temps, havia imaginat que el primer que faria en tornar a Catalunya seria anar sol i d'incògnit al cementiri de Castellterçol, on reposen les seves restes. Finalment, però, va descartar-ho perquè hauria significat trencar el compromís de travessar la frontera acompanyat de familiars i amics.
L'exconseller ha repassat els diferents grups d'amics que l'han acompanyat fins a la frontera, des dels companys de pàrvuls, EGB i BUP fins als de la universitat, la primera militància política i els anys al Departament de Salut.
També ha agraït la presència de pesronaltats vinculades a Junts, ERC, Òmnium Cultural, l'ANC i l'AMI, entre les quals Xavier Antich, Oriol Pujol, Laura Borràs, Marta Madrenas, Isaac Peraire, Salvador Coll o també el seu company d'escó al Parlament Europeu, Jaume Asens. "És com si tingués la meva vida sencera estesa aquí davant", ha afirmat. També ha tingut paraules d'agraïment per als amics que ha fet a Bèlgica.
La marxa ha sortit poc després de les dotze del migdia des de Cervera de la Marenda i Toni Comín, després d'aturar-se al memorial a pocs metres de la frontera administrativa, ha arribat a Portbou cap a les tres de la tarda.
