Els municipis d'Olot i Castellfollit de la Roca (Garrotxa) han acollit recentment sengles presentacions del projecte Rutes de la llibertat, impulsat per la Fundació Reeixida per recuperar i senyalitzar els camins d'exili i resistència antifranquista de la Segona Guerra Mundial.
Les sessions informatives es van dur a terme dimecres i dijous de la setmana passada a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa i a la Biblioteca Ramón Grabolosa i Puigredon, registrant una notable afluència de públic interessat a conèixer aquests itineraris històrics.
L'acte celebrat a Olot va comptar amb la participació del tinent d'alcalde del municipi, Josep Quintana, i de Miquel Àngel Fumanal, del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC). Per la seva banda, la sessió a Castellfollit de la Roca va ser inaugurada per l'alcalde de la localitat, Miquel Reverter.
Ambdues convocatòries van comptar amb les intervencions d'Oriol Falguera, president de Reeixida, i de Montserrat Vilà, filla de Jaume Martínez Vendrell, un dels quatre primers militants independentistes que van retornar a Catalunya el 26 de juliol de 1939 per iniciar la resistència contra el règim franquista.
La recuperació històrica dels passos de frontera
El projecte de la Fundació Reeixida pretén estendre la senyalització d'aquests camins des de l'Alt Empordà —on ja s'han inaugurat trams a Colera, Llançà i Molinàs— cap a la Garrotxa, per arribar posteriorment a la Cerdanya i Andorra. Aquests itineraris segueixen les rutes utilitzades per milers de persones que fugien de la persecució nazi i del franquisme.
Segons detalla l'entitat, els camins de la zona del Vallespir i la Garrotxa passaven per poblacions com Costoja, Sant Llorenç de Cerdans, Albanyà, Montagut, Castellfollit, Sant Joan les Fonts i Olot, amb l'objectiu de facilitar l'arribada a Barcelona per connectar amb els consolats aliats.
Entre els pioners d'aquests passos hi figura Jaume Martínez Vendrell, capità d'artilleria exiliat a França que va encapçalar el grup format també per Gregori Font, Francesc Vilà i Ramon Pallarès. Des del camp de concentració d'Agde, aquests lluitadors van organitzar el primer nucli de resistència i van col·laborar amb la Resistència Francesa i els serveis aliats durant la Segona Guerra Mundial.
