“Res non verba”, un thriller periodístic escrit per David Mataró i dirigit per Albert Boronat, ha guanyat el XX Premi Quim Masó a projectes de producció teatral, dotat amb 40.000 euros. L’obra, inspirada en una investigació real sobre abusos sexuals a menors dins l’Església catòlica, s’estrenarà al Grec Festival de Barcelona el 2027 i posteriorment es podrà veure a Temporada Alta.
El projecte, produït per Produccions de Ferro i Cia. Mea Culpa, comptarà amb un repartiment format per Cristina Plazas, Agnès Llobet, Javier Beltrán i Xisco Segura. La proposta ha estat escollida entre tres finalistes en una edició que commemora els vint anys d’un guardó destinat a impulsar la producció teatral en llengua catalana.
El premi es va lliurar diumenge, 11 d’octubre, al Teatre de Salt, després de l’estrena de “Grans bardisses”, de Llàtzer Garcia, l’espectacle guanyador de l’edició anterior. D’aquesta manera, Temporada Alta va reunir en una mateixa jornada la presentació del muntatge premiat el 2025 i el reconeixement al projecte que arribarà als escenaris l’any vinent.
Una investigació periodística convertida en thriller
“Res non verba” parteix d’una investigació periodística real per abordar la manipulació informativa, els abusos de poder i els dilemes ètics del periodisme. L’obra s’inspira en els més de cinc anys d’investigació del diari El País sobre els abusos sexuals a menors dins l’Església catòlica i en un complot ideat per un membre de l’Opus Dei per intentar desacreditar-la.
La història transcorre en una redacció on un equip de periodistes està a punt de publicar una investigació sobre abusos dins l’Església, elaborada a partir de centenars de testimonis recollits durant anys.
Quan el treball està pràcticament enllestit, els professionals descobreixen que un dels casos centrals de la investigació és fals i que el testimoni hauria estat manipulat deliberadament amb l’objectiu de desacreditar el conjunt de la recerca i protegir la institució.
Aquesta revelació situa els protagonistes davant d’un conflicte professional: publicar una investigació que conté informació falsa, denunciar l’operació de manipulació o optar pel silenci.
A través d’aquesta situació, el muntatge planteja preguntes sobre la credibilitat dels mitjans de comunicació, la desinformació i la responsabilitat dels periodistes quan investiguen casos d’abusos de poder. La proposta trasllada a l’escenari les tensions d’una redacció i les conseqüències que pot tenir una operació destinada a desacreditar una investigació.
David Mataró i Albert Boronat, al capdavant del projecte
L’autor de l’obra, David Mataró, és dramaturg i guionista amb experiència en teatre, ficció audiovisual i documental. Format en autoficció a l’Obrador de la Sala Beckett amb Sergio Blanco, ha desenvolupat projectes com “Taula Italiana”, guardonat amb el Premi Jaume Roca 2023, i “El Jorn del Judici”, estrenat el mateix any.
També ha estat semifinalista del Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta 2022 amb “Megan i un taxista” i guanyador del Torneig de Dramatúrgia de les Balears amb “Al Berta”. Més recentment, ha participat en l’autoria de “Laura”, estrenada el 2025 al Teatre Principal de Maó.
La direcció anirà a càrrec d’Albert Boronat, dramaturg, creador escènic i docent teatral, fundador i codirector de la companyia Projecte Nisu.
Boronat ha col·laborat amb directors com Andrés Lima en muntatges com “1936”, “Shock. El cóndor y el puma”, “Shock. La tormenta y la guerra” i “Prostitución”. Precisament, va rebre el Premi Max al millor espectacle per “1936”, del qual signa la dramatúrgia conjuntament amb Lima.
El repartiment estarà integrat per Cristina Plazas, Agnès Llobet, Javier Beltrán i Xisco Segura, quatre intèrprets amb trajectòries vinculades al teatre i a les produccions audiovisuals.
Vint anys impulsant el teatre en català
El projecte de Mataró s’ha imposat a les altres dues propostes finalistes: “Ara fes de mi”, de Víctor Borràs Gasch, i “De sucre”, de Jordi Palet i Puig.
El jurat ha estat format per Josep Domènech, Narcís Puig, Laura Serra, Leticia Martin, Cesc Casadesús, Jordi Duran i Llàtzer Garcia. Per escollir el projecte guanyador, els seus membres han valorat l’interès artístic, la qualitat i la viabilitat econòmica i tècnica de les propostes.
El Premi Quim Masó va néixer el 2006 per iniciativa de la família Masó, la Llibreria 22, el Grup Proscenium - Sala La Planeta i Bitò, amb la voluntat de recordar l’actor, director i productor teatral gironí Quim Masó i donar continuïtat al seu compromís amb les arts escèniques.
El guardó, organitzat actualment per la Comissió organitzadora del Premi Quim Masó i la Fundació Ciutat Invisible, amb la col·laboració de Temporada Alta i el Grec Festival de Barcelona, té com a objectiu afavorir la producció i l’exhibició de teatre de text en català.
Amb una dotació de 40.000 euros, és el primer premi del país dedicat específicament a la producció teatral en llengua catalana. Al llarg de les seves vint edicions, ha contribuït a portar als escenaris muntatges com “Nerium Park”, de Josep Maria Miró; “Bluf”, de Joan Yago i La Calòrica; “Europa Bull”, de Jordi Oriol; “Bonobo”, de Josep Julien; “Els ossos de l’irlandès”, de Víctor Borràs Gasch; “Sis hectàrees d’oliveres”, d’Aina Tur, i “El monstre”, de Josep Maria Miró.
El projecte guanyador d’enguany seguirà el mateix recorregut de producció i exhibició, amb una primera estrena al Grec Festival 2027 i una posterior representació a Temporada Alta 2027.
