Al voltant d'una quarta part de les estacions automàtiques del Meteocat ja han superat la mitjana anual de precipitacions aquest any, malgrat que li faltin gairebé tres mesos per acabar. Segons dades de la mateixa institució a 8 d'octubre analitzades per aquest diari, l'episodi de pluges dels últims dies ha contribuït a convertir aquest any en un de plujós a diverses zones.
L'Observatori Fabra, a Barcelona, suma 734 litres des de l'1 de gener, un 80% més que la mitjana d'aquest segle fins al 8 d'octubre, i també ja per sobre dels 567 litres de mitjana en els 12 mesos de l'any. Granollers, el principal epicentre del temporal, amb 361 litres, ha registrat més pluja aquesta setmana que en tot el 2023, i també el 2022, dos anys afectats per la sequera.
Així, 44 estacions del Meteocat ja han superat aquest any les precipitacions mitjanes anuals des de principis de segle, o en les més noves, des de l'any següent a la posada en marxa de cada punt de mesura. Destaquen en especial les zones més afectades pels aiguats de principis de mes, com ara les Terres de l'Ebre. A les Cases d'Alcanar (Montsià), els 622 litres des de principis d'any ja són més que els habituals 499.
Diversos punts de l'àrea metropolitana també han superat el que s'esperava pels dotze mesos de l'any, com ara Barcelona –no només l'Observatori Fabra, a Collserola, sinó també el Raval, amb un 19% més de pluges–. Granollers, amb 735 litres, supera la mitjana de 578 litres de la mitjana dels darrers exercicis. A la Roca del Vallès (+25%), Sant Cugat del Vallès (+24%) i Castellbisbal (14%), també s'han superat amb escreix les mitjanes anuals.
Les comarques gironines també tenen un any plujós. Per exemple, a Palafrugell ja se supera en un 20% la precipitació de tot l'any, així com a Espolla (+19%), Torroella de Fluvià (18%) o Portbou (15%) i Roses (12%). A tots dos municipis, la xifra el 2026 ja ronda els 600 litres, quan normalment se'n registren poc més de 500 entre gener i desembre. Altres àrees del país també estan ja per sobre dels números habituals a finals d'any, tot i que de forma menys accentuada, com ara Malgrat de Mar (+6%), Tarragona (+6%) o Sant Pau de Segúries (+6%).
Més de la meitat de pluges d'un any mitjà a l'Ebre, el Vallès i el Maresme
Bona part dels registres s'han vist inflats per la inestabilitat que va començar l'1 d'octubre i va acabar el dia 8. Tant és així que els 361 litres de Granollers suposen més de la meitat (62%) de les pluges anuals de la sèrie d'aquesta estació, amb dades des del 2019, i també representen més precipitació que en la totalitat dels anys 2022 i 2023.
D'altres punts també han observat ruixats que suposen la meitat o més del que s'espera al llarg de tot l'any. És el cas, per exemple, de l'Ametlla de Mar, amb 330 litres en escassos dies, un 63% de la mitjana d'aquest segle. Les Cases d'Alcanar, amb 320 litres a principis d'aquest mes, suposen pràcticament dues terceres parts (64%) dels 500 litres habituals. Les estacions de Cabrils (50%), el Perelló (57%) o bé Badalona (49%) també ronden la meitat de la precipitació al llarg d'un any normal en només uns dies d'aquest octubre.
Vuit de cada deu estacions, per sobre de la mitjana
En la comparació entre els mateixos períodes, és a dir, entre l'1 de gener i el 8 d'octubre, també s'aprecia que les precipitacions d'aquest any estan significativament per sobre de la mitjana dels últims anys. En vuit de cada deu estacions del Meteocat amb més de 20 anys de dades, aquest any fins a la data és més plujós que la mitjana.
En alguns casos, la diferència és significativa, com ara a Barcelona. L'Observatori Fabra, situat a Collserola, ja suma 734 litres en els primers nou mesos i vuit dies de l'any, mentre que la mitjana a aquestes altures de l'any des de principis de segle és de 403 litres. De fet, aquesta estació lidera el rànquing de diferència percentual entre aquest any i un any regular, juntament amb les Cases d'Alcanar, que ja sumen 622 litres, molt per sobre dels 343 habituals.
Sant Cugat del Vallès, Espolla, la Roca del Vallès o Roses són altres indrets on aquest any s'ha registrat un nivell superior al 70% més de pluges que un any regular. Per exemple, a la localitat del Vallès Occidental ja se superen els 650 litres, quan habitualment no s'arriben a 400. Els dos municipis de l'Alt Empordà se situen també al voltant de 400 habitualment, però Espolla ja ha arribat als 700 i Roses, als 600. La Roca del Vallès també s'apropa als 700, quan se n'esperaven uns 400.
Municipis com Portbou, Torroella de Fluvià o Castell d'Aro també tenen precipitacions pràcticament un 70% més abundants que un any regular en el mateix període fins al 8 d'octubre. També és el cas de Granollers, amb 735 litres en aquest 2026, pràcticament la meitat dels quals en la primera setmana d'octubre. A aquestes altures de l'any, en l'últim lustre sumaven 446 litres de mitjana –un període que inclou el període de sequera–.
Any plujós arreu del país excepte a Ponent i Comarques Centrals
En general, les precipitacions són molt més significatives que un any habitual de manera transversal a bona part del país, com ara a l'àrea metropolitana, les comarques de Girona –la capital registra 625 litres, cent més que la mitjana–, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. La capital tarragonina se situa en els 525 litres, uns 200 més que habitualment. No és el cas, però, de Comarques Centrals, i especialment, de Ponent, on de moment el 2026 està portant pluges similars a les mitjanes o, fins i tot, inferiors. Lleida ciutat suma 244 litres, un volum similar als darrers anys.
Pel que fa a les estacions d'alta muntanya, les casuístiques són diverses i mentre Lac Redon ja suma 1.101 litres –el màxim dels punts d'observació de Meteocat–, quan la mitjana són 950 litres, Sasseuva està en els 765, just a la mitjana, i Salòria en 664, lleugerament per sota.
