La Universitat de Girona (UdG) ha arrencat oficialment aquest divendres el curs acadèmic en un acte on el rector, Josep Calbó, ha fixat la necessitat de "donar respostes" als reptes ambientals, socials i econòmics que hi ha actualment. Calbó ha posat l'accent en "la crisi de l'habitatge que veiem aquests dies als carrers". A més, el rector confia que al llarg d'aquest curs es pugui aconseguir "un finançament millor" per part de la Generalitat de Catalunya malgrat "les dificultats polítiques que hi ha". L'enginyera Mònica Roca ha fet la lliçó inaugural del curs, on ha dibuixat el paper de la universitat a l'hora de "despertar el sentit crític i sobretot qüestionar-se les respostes".
Josep Calbó ha arrencat el seu discurs assegurant que la universitat "no existeix per contemplar els problemes des de la distància" i per això ha assegurat que enfoca l'any acadèmic amb "l'esperança de contribuir a millorar el món". Un any especial ja que es compleixen 35 anys des de la creació de la UdG. Pel rector de la universitat gironina la manera de fer-ho és estudiant els reptes que hi ha a la societat i buscant maneres de resoldre'ls. Per això aposta per "donar respostes" a l'emergència climàtica o també a les dificultats d'accés a l'habitatge.
I en aquest sentit, Josep Calbó creu que aquest curs acadèmic pot ser resolutiu si es desencalla el pla especial de Montilivi que té sobre la taula l'Ajuntament de Girona. La modificació d'aquest planejament urbanístic permetria construir una casa de l'estudiantat i una residència d'estudiants. "Això permetria reduir la pressió d'habitatge a la ciutat", assegurava el rector en el seu discurs.
A més, també s'ha mostrat confiat que el Govern millori el finançament universitari. Calbó considera que els comptes actuals "no reflecteixen les necessitats actuals" que té la UdG. El rector, però, considera que cal estudiar un sistema que "s'adapti a la realitat de cada universitat pública del país" i per això demana al Departament que treballi en aquest nou model. Un nou finançament hauria de permetre que aquest curs arrenquin les obres del nou aulari que fa anys es va projectar al campus de Montilivi.
Mentrestant, el rector avisa que estarà pendent de l'evolució del Campus de Salut per veure com avancen els edificis previstos per a la docència i la recerca. També ha anunciat que vol començar a debatre "els usos que ha de tenir l'edifici de les Butinyanes" que van comprar aquest 2026. D'aquesta manera, podrien començar a "descomprimir les instal·lacions del Barri Vell" i incrementar espais en aquest campus universitari.
En l'àmbit acadèmic el rector ha anunciat que manté les negociacions per començar a fer el grau en Farmàcia a la UdG i, en paral·lel, EUSES estudia oferir el grau en Odontologia. A banda, hi ha altres propostes d'estudis que s'estan negociant tot i que el rector no ha donat més detalls.
Els valors de l'espai i de la UdG
En l'acte, la lliçó inaugural del curs ha anat a càrrec de l'enginyera Mònica Roca, una de les membres de la missió Hypatia Mars, on es va convertir en astronauta anàloga en un projecte de recerca al desert de Utah (EUA) per recrear una futura recerca multidisciplinària a Mart.
Roca ha exposat els valors que hi ha a l'espai, que en molts casos són compartits amb els de la universitat i ha animat als estudiants a despertar "la curiositat" per les coses i mantenir la perseverança en assolir el seu objectiu vital. En aquest sentit, Roca ha detallat que un dels problemes de l'actualitat és "la facilitat d'obtenir respostes a les nostres preguntes, però la dificultat de saber si aquestes respostes són verídiques o no". Per això l'enginyera creu que la curiositat és essencial per esbrinar i estar en actiu sobre què és veritat i què no en tot moment.
Mònica Roca també ha detallat que la tecnologia aporta moltes aplicacions en el nostre dia a dia, però que ara cal plantejar-se qui controla aquesta tecnologia i per a quina finalitat s'utilitza. En aquest sentit, l'astronauta anàloga apunta que la iniciativa dels satèl·lits Starlink és molt bona per oferir comunicacions arreu del món, però cal vigilar "qui controla aquestes grans infraestructures" per entendre si aquest servei pot comportar algun benefici privat disfressat d'un servei comú.
