L'escriptor Martí Gironell s'endinsa en el món de les remeieres i els "sabers femenins" perseguits amb el castell de Peralada com a teló de fons a la seva nova novel·la 'Malaveïna'. L'autor torna amb una obra històrica en la qual feia anys que treballava i que té com a punt de partida en la creació dels jardins de la fortalesa empordanesa. Gironell assegura que el llibre vol ser un "homenatge" al llegat d'aquestes dones que van ser una "baula de coneixement", però també a l'Empordà. Barrejant llegenda i història, l'escriptor construeix un relat on es confronta la connexió amb natura, l'ordre i la cultura.
Feia molts anys que aquesta història li "rondava pel cap". Gironell sempre ha tingut una connexió especial amb Peralada i li cridava l'atenció saber com s'havien fet els jardins del castell. Va ser el desaparegut director del Museu del Castell, Jaume Barrachina, qui el va introduir en alguns detalls del seu origen i va decidir que "mereixia" una novel·la.
La recerca, en part realitzada a la biblioteca del castell, el va portar també a la llegenda de Malaveïna, una suposada curandera que hauria viscut a Garriguella i que, de fet, dona nom a una de les finques on el grup Peralada elabora vi. "No sabem si va existir o no. Vull pensar que sí, perquè el perfil que té aquesta dona no és una cosa extraordinària", explica Gironell. "Estaven mal vistes i es consideraven bruixes", afegeix.
"Hi ha la possibilitat que Malaveïna fos aquesta dona que vivia als afores de Garriguella, que es feia malveure perquè tenia un caràcter especial, però que malgrat que podia ser mal vista o temuda per alguns, sovint l'anaven a buscar perquè tenia l'habilitat de curar les persones gràcies al seu coneixement de la natura", relata Gironell. "Vull creure que va existir i que si no va existir, com a mínim, és barreja de moltes d'aquella època, aquí a l'Empordà i altres indrets de Catalunya", afegeix.
La novel·la, de fet, és en part un homenatge "al llegat" d'aquestes dones que tenien "l'habilitat" adquirida a través d'una cadena de coneixements. "Volia reivindicar la força, el poder i el testimoni d'aquestes zones que van ser mal vistes i maltractades, moltes d'elles perseguides i executades a la forca, penjades o cremades, quan l'única cosa que feien era curar", insisteix Gironell.
El "doble llenguatge" de les flors
I aquesta connexió amb la natura lligada al procés de creació dels jardins esdevé el punt de partida i el teló de fons del llibre. "Els jardins estan formats per flors, plantes i arbres, i això em permetia aquesta dualitat a l'hora de jugar amb el doble llenguatge de les flors: els comtes les fan servir per un motiu i, en canvi, Malaveïna els fa servir per a un altre", desgrana Gironell. Aquest doble llenguatge li permet, alhora, "creuar" les diferents històries i personatges.
'Malaveïna', però, també parla de la història del país a finals del segle XIX. En aquest moment -el llibre arrenca l'any 1847- Antoni de Rocabertí i el seu germà Tomàs tornen de París amb la mort del pare i es fan càrrec de la fortalesa. "Compren el que s'anomenava el bosc del Comte, que eren uns boscos que hi havia al voltant del castell, amb la idea de fer uns jardins com els que havien vist allà, amb una barreja d'estil anglès i francès", relata Gironell. La voluntat era transmetre "elegància" i "poder", però, alhora, "dotar-lo d'una visió artística, divulgativa, creativa, cultural i educativa".
Un homenatge també a l'Empordà
Tot això, afegeix Gironell, lliga amb la connexió "ancestral" amb la terra de la curandera i amb "l'esperit antifrancès que va quedar latent a l'Empordà". Unes connexions que porten al lector per diversos indrets de l'Empordà amb Garriguella o Espolla com a escenaris, però també la biblioteca del Castell o l'església i el convent del Carme. A l'obra també hi apareixen diversos personatges històrics com mossèn Cinto Verdaguer.
'Malaveïna', però, també aborda altres aspectes com la tradició vitivinícola, secrets familiars, antigues rancúnies i un amor impossible.
La novel·la ja es pot trobar llibreries a partir d'avui de la mà de Columna Edicions. Aquest dissabte, l'autor el presentarà a La 22 de Girona a dos quarts de dotze del matí.
