El Cor Maragall, la Capella Polifònica de Girona, el Cor Filharmonia i la Coral del GEiEG seran enguany els encarregats de pronunciar el pregó de les Fires de Sant Narcís 2026. L'acte se celebrarà el divendres 23 d'octubre, a les 20 h, des del balcó de l'Ajuntament de Girona i a la plaça del Vi, donant el tret de sortida a les festes patronals de la ciutat en representació del moviment coral gironí.
Amb aquesta elecció, el consistori vol reivindicar el valor del cant coral i posar en relleu tot el que representa cantar de manera col·lectiva per fomentar la cohesió, l'escolta i la unió. Les quatre formacions escollides són algunes de les entitats amb més trajectòria de la ciutat i el seu nomenament funciona com un reconeixement a totes les persones que han mantingut viva aquesta tradició durant més d'un segle.
L'alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar, ha destacat la dimensió social i històrica d'aquesta pràctica. "Al nostre país, el cant coral comparteix la seva dimensió musical amb una càrrega social i nacional que ha marcat la nostra història", ha assenyalat, tot recordant que ha servit per mantenir viva la llengua, organitzar la classe obrera i mantenir la comunitat en moments difícils.
Trajectòria de les quatre formacions corals
Pel que fa a les entitats protagonistes, el Cor Maragall va ser creat l'any 1979 per Àngels Alabert i compta actualment amb una seixantena de cantaires sota la direcció de Sara Pujolràs. Per la seva banda, la Capella Polifònica de Girona va ser fundada pel mestre Josep Viader el curs 1956-1957 i actualment reuneix una quarantena de cantaires dirigits per Martí Ferrer i Bosch.
El Cor Filharmonia, fundat el 1976 a Girona com a Coral Oidà i rebatejat el 1991, està dirigit per Irene Llongarriu després de la tasca del seu fundador David Sunyer. Finalment, la Coral del GEiEG, nascuda el 1947 amb el mestre Francesc Civil com a primer director, va reprendre l'activitat el 2001 i compta amb una quarantena de membres sota la direcció de Pilar Sanz.
