La plaça 3 de la secció civil del tribunal d'instància de Girona ha admès a tràmit la demanda civil que l'activista i extreballador d'Òmnium Cultural Òscar Campos ha interposat contra l'agent de la Policia Nacional que va mantenir una relació amb ell per "infiltrar-se" en el moviment independentista gironí. L'activista demana que es condemni l’agent per "intromissió il·legítima" en el seu dret fonamental a la intimitat i que se la condemni a pagar una indemnització de 152.220,54 euros pel perjudici provocat. La defensa de Campos, liderada per Benet Salellas, obre així la via civil com a camí complementari a la penal, a l'espera de la resolució del recurs d'empara presentat al Tribunal Constitucional (TC).
Després que l'Audiència de Girona arxivés la querella en concloure que no hi va haver ni delicte de tortures ni tampoc de revelació de secrets i la defensa presentés un recurs d'empara al TC -pendent de resoldre's-, ara l'activista ha fet un pas més obrint la via civil.
La demanda, presentada per Salellas, reclama que se la condemni per vulnerar el dret a la intimitat i que li imposin pagar més de 150.000 euros pel perjudici provocat a l'activista, que va estar de baixa i va haver de rebre atenció psicològica. A l'escrit, també al·lega "episodis de depressió, ansietat i insomni prolongat i cronificat en el temps". A més, remarca que des del 2023, l'afectat pateix un "profund afectament psicològic i emocional derivat d’un engany sostingut en el temps que ha impactat directament en la seva confiança personal, estabilitat emocional i manera de relacionar-se amb els altres".
A la demanda, Campos exposa que se li va vulnerar aquest dret i que l'agent va adoptar una identitat falsa per "guanyar-se la seva confiança" i establir-hi una relació sentimental amb l'objectiu de tenir accés a informació. Un accés que mai hauria pogut aconseguir si s’hagués sabut que era policia, per la qual cosa considera que l'agent el va "cosificar", convertint-lo en un simple "instrument" per aconseguir els seus objectius.
Durant dos anys -del 2020 al 2022-, argumenten, la infiltració va afectar directament la vida personal, familiar i l’entorn de Campos. Tant és així, que la demandada "no només va fingir una relació sexoafectiva amb ell, sinó que el va manipular i convèncer perquè anessin a viure junts". Aquesta situació, argumenten, li va permetre un "accés directe i immediat a la seva vida privada".
La convivència, de fet, no només li hauria permès tenir accés "als seus objectes personals i dispositius digitals, sinó també als aspectes més íntims de l’esfera personal del demandant". En aquest sentit, remarquen que la infiltració i la utilització d'una "identitat falsa" també li va servir per aconseguir informació confidencial sobre les activitats i el funcionament d’Òmnium Cultural (on havia treballat Campos), els moviments socials i polítics en els quals estava implicat, i els procediments judicials que tenia oberts.
De fet, exposa que la policia Maria Isern va estar present en dues de les trobades de Campos amb els seus advocats per a preparar la defensa en el marc del procediment judicial penal pel tall de les vies de l'AVE el primer aniversari de l'1-O, obert precisament arran d’un atestat del mateix cos policial.
D'altra banda, la demanda argumenta que l'agent no estava habilitada per fer d'agent encoberta perquè "no existeix cap ordre judicial que hagi autoritzat la infiltració". A més, afegeix, "tampoc no es podria considerar legítima la utilització de la figura de l’agent encobert, perquè Campos no forma part de cap grup o organització criminal, ni existeix cap procediment penal contra ell".
Amb tot, el demandant argumenta que la policia va construir "dolosament" una personalitat "aparent plenament compatible" amb la de Campos i va "generar en ell unes expectatives de futur compartit, de confiança i d'intimitat que mai no haurien existit si aquest hagués conegut la realitat".
Òmnium hi dona suport
En un comunicat, el president d'Òmnium, Xavier Antich, justifica obrir la via civil com a complementària a la penal "davant la manca d'investigació judicial de les infiltracions policials". "Sabem que la judicatura espanyola no té cap mena de voluntat d'aclarir responsabilitats per unes infiltracions que no només són reprovables moralment amb un dany personal gravíssim, sinó totalment improcedents i il·legals", afirma Antich.
En aquest sentit, afegeix que "resulta aberrant" que "l'espionatge de l'estat espanyol contra el moviment independentista català es rebaixi a pràctiques tan degradants i inhumanes". "Però encara resulta més preocupant que les garanties judicials que teòricament haurien d’emparar tots els ciutadans de l’estat espanyol no s’activin, sinó que, al contrari, redoblin els esforços en tapar-ho tot, en lloc de protegir els drets fonamentals de les persones. És esgarrifós i vergonyós", conclou.
El president d’Òmnium Cultural recorda, a més, que les Nacions Unides han expressat preocupació per l'ús d'agents d'intel·ligència infiltrats en moviments socials, que a més, es va fer sense garanties jurídiques ni control judicial.
