La Cambra de la Propietat de Girona ha manifestat la seva profunda preocupació pel contingut del Reial decret llei 26/2026 d'habitatge, publicat al BOE, i adverteix que la norma aprofundeix en la inseguretat jurídica i no resol el dèficit estructural d'oferta d'habitatge.
L'entitat, conjuntament amb la resta de cambres urbanes de Catalunya, considera que el Govern torna a carregar sobre els propietaris privats una part creixent de la política social d'habitatge i introdueix modificacions de gran abast en el règim dels arrendaments urbans mitjançant la via excepcional del reial decret llei.
El text de la norma reconegut en el seu preàmbul assenyala que durant els darrers quinze anys s'han creat més llars que habitatges i quantifica en 750.000 habitatges la producció necessària per cobrir aquest dèficit acumulat, un diagnòstic que per a les cambres hauria de situar l'augment de l'oferta al centre de qualsevol política d'habitatge eficaç.
Nous límits als contractes i a les rendes
La nova disposició modifica la Llei d'Arrendaments Urbans i estableix una pròrroga extraordinària per anualitats de fins a dos anys en determinats contractes vigents a petició de l'arrendatari que compleixi els requisits, durant la qual es mantenen les condicions i el propietari està obligat a acceptar-la.
Així mateix, la norma introdueix una limitació extraordinària de l'actualització de les rendes fins al 31 de desembre de 2027, impedint apujar el preu si supera l'índex de referència o limitant l'augment a un màxim del 2% si no hi ha un nou acord entre les parts.
Des de les cambres s'adverteix que aquesta proliferació normativa no ha aconseguit resoldre el problema de l'accés a l'habitatge, sinó que ha deteriorat el mercat del lloguer, reduït l'oferta i desincentivat la inversió privada, afectant especialment els petits propietaris i inversors.
Alhora, critiquen que s'utilitzi el reial decret llei per introduir reformes estructurals d'aquesta profunditat, reclamant que s'haguessin tramitat mitjançant un debat parlamentari ordinari per avaluar amb rigor l'impacte jurídic i econòmic sobre el sector.
Finalment, l'organització reclama que la prioritat de les administracions sigui generar més habitatge assequible mitjançant l'augment de sòl disponible, l'agilització del planejament urbanístic i el foment de la col·laboració publicoprivada, en lloc de restringir contínuament el parc privat existent.
