Els arqueòlegs han descobert un segon conjunt termal de luxe a la vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà). El complex, del qual se n'han desenterrat dues piscines, data inicialment del segle II dC, quan en aquest promontori davant del mar s'hi alçava una vil·la imperial. "És un clar exemple de la riquesa del conjunt", diu el codirector de l'excavació Marc Bouzas. La troballa destaca perquè les termes conserven el paviment de morter, part dels bancs i de les canalitzacions. En paral·lel, aquest any, l'estudi d'una nansa decorada amb una serp de dos caps -que es va trobar el 2021- ha vinculat el Collet amb la veneració al déu oriental Sabazi. Un culte privat del qual quasi no hi ha evidències a la península Ibèrica.
La cronologia de la vil·la romana del Collet abasta des dels segles II-I aC fins al IV dC, dins el qual hi ha tres etapes diferenciades. En un inici, part d'aquest turó de Sant Antoni de Calonge l'ocupava un antic magatzem de vi damunt del qual s'hi va bastir una primera vil·la tardorepublicana.
Posteriorment, ja en època augustal -és a dir, al canvi d'era- s'hi va fer una primera reforma. Sense modificar la planta primigènia, es van afegir unes termes al conjunt. I ja a finals del segle I dC, la vil·la romana va canviar del tot la seva fesomia. Les antigues estructures republicanes es van enderrocar i cobrir amb terra per crear una gran terrassa, damunt la qual s'hi va aixecar una vil·la imperial.
La campanya d'excavacions d'aquest 2026 va començar la primera setmana de setembre i s'ha allargat fins aquest dimecres. Per una banda, els arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG) han excavat part del sector est del jaciment, on hi ha les restes de l'antiga vil·la republicana. Aquí, precisa Bouzas, s'han descobert les restes "d'un gran mur" del segle I aC, que podrien apuntar l'existència d'una torre (un extrem que caldrà confirmar en properes campanyes).
La troballa més prolífica, però, s'ha fet a l'altra banda del jaciment. Al sector oest del Collet, els arqueòlegs han continuat obrint una de les ales de l'antiga vil·la imperial. I sota la terra que les ha cobert durant gairebé dos mil·lennis, han aparegut part de les restes d'un segon complex termal de luxe.
Durant aquesta campanya, s'han trobat dos espais de bany, o petites piscines, segellades amb morter hidràulic (opus signinum). Una d'elles, de forma semicircular i amb parets de més d'un metre d'altura. El codirector de l'excavació, i investigador principal del projecte, subratlla que "tenen les característiques pròpies" d'unes termes, perquè fins i tot conserven part dels bancs i del sistema de canalització que les abastia d'aigua (com ara tubs de plom).
Esplendor i luxe
D'entrada, i en espera d'afinar-ne més la cronologia, Marc Bouzas les data al segle II dC. És a dir, durant l'època de màxima esplendor de la vil·la romana quan ja s'havia aixecat l'edifici imperial. Per a properes campanyes, queda pendent també saber els usos d'aquestes piscines -aigua freda, calenta o tèbia- i veure si el complex tenia més estances (com un vestuari).
"La descoberta d'aquestes termes ens confirma l'estatus d'aquesta vil·la imperial, que era molt més gran del que hem excavat fins ara", precisa l'investigador de la UdG. "Una vil·la mare, residencial i encarada al mar, on el luxe n'era un element molt important", hi afegeix Marc Bouzas.
Privat i gairebé secret
Més enllà de la feina sobre terreny, però, l'arqueologia també es fa al laboratori. I la recerca al voltant de les peces que s'han desenterrat en campanyes anteriors pot donar troballes singulars al cap dels anys i aparèixer en revistes especialitzades del sector d'abast internacional.
El 2021, els arqueòlegs de la UdG van desenterrar una nansa singular al jaciment del Collet. Formava part d'un gran recipient -que no es va trobar- i estava decorada amb una serp de dos caps. Data de l'època d'August (27 aC-14 dC); és a dir, del canvi d'era.
Ara, l'estudi d'aquest fragment, que fa tan sols 16 centímetres, ha permès vincular la vil·la romana del Collet amb el culte al déu oriental Sabazi, una divinitat originària dels antics tracis i frigis que vivien a la península balcànica. La seva veneració dins l'imperi romà es va convertir en un culte privat, mistèric i gairebé secret, fet només dins entorns domèstics.
Marc Bouzas explica per què els resultats de la investigació, que s'han publicat a la revista 'Antiquity' de la Universitat de Cambridge, són rellevants. Per una banda, perquè a la península Ibèrica hi ha molt poques evidències del culte a Sabazi, i menys en entorns rurals com el d'una vil·la (es creu que la seva veneració va arribar al Collet a través d'Empúries).
I per altra banda, perquè a més de "situar damunt del mapa" aquest culte, en el cas del Collet, el fragment de nansa també permet donar una fotografia exacta del moment en què va donar-se. "La peça està datada en un context cronològic i estratigràfic molt clar, d'època augustal, i això també és el que la fa singular", subratlla l'arqueòleg de la UdG.
Les excavacions a la vil·la romana del Collet es financen gràcies a l'acord que va signar la UdG amb l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. Un finançament al qual també donen suport la Generalitat i la Diputació de Girona.
