Girona és un dels municipis que Equitat.org posa com a exemple de resposta a l’absentisme escolar davant la falta d’un sistema unificat a Catalunya que permeti saber quants alumnes falten reiteradament a classe. La ciutat disposa de comissions d’absentisme tant a escala municipal com de centre, amb la participació coordinada de l’Ajuntament, serveis socials, Mossos d’Esquadra, EAP, inspecció i centres educatius.
L’entitat ha reclamat aquest dimarts al Departament d’Educació i Formació Professional que converteixi experiències municipals com les de Girona, Badia del Vallès i Castelldefels en una política estable per al conjunt de Catalunya. Actualment, el sistema educatiu català no disposa d’un registre propi i homogeni que permeti dimensionar l’absentisme i actuar abans que la desconnexió dels alumnes acabi derivant en abandonament escolar.
La reclamació s’ha fet durant la presentació de l’informe Absentisme escolar: Una fractura pendent a Catalunya. Equitat.org considera que cal unificar els criteris per comptabilitzar les absències i intervenir-hi, a més de consolidar els Plans Locals d’Absentisme (PLAB).
Girona coordina escoles, serveis socials i Mossos
El model de Girona destaca per l’existència de comissions d’absentisme de ciutat i de centre que permeten articular la resposta des de diferents àmbits. Ajuntament, serveis socials, Mossos d’Esquadra, equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), inspecció educativa i centres treballen conjuntament davant els casos detectats.
Equitat.org assenyala que experiències locals com aquesta demostren que Catalunya ja disposa de capacitat tècnica per detectar abans els casos, coordinar els diferents actors i millorar l’acompanyament dels alumnes. El problema, segons l’entitat, és que aquestes eines no estan desplegades de manera homogènia a tot el territori.
Actualment, centres educatius i municipis fan servir criteris, llindars i sistemes diferents per registrar les absències. Educació tampoc disposa d’un registre compartit que permeti determinar quants alumnes acumulen absències greus, en quins territoris es concentren o en quin moment de la trajectòria educativa cal intervenir.
Catalunya perd una de les poques dades comparables
La situació s’ha agreujat després que Catalunya quedés fora dels resultats de PISA 2025, ja que aquesta prova constituïa una de les poques fonts que permetien aproximar-se al nivell d’absentisme. PISA pregunta als estudiants per les absències durant les dues setmanes anteriors a la prova.
L’última dada comparable disponible correspon al 2018. Aleshores, el 34,8% dels alumnes catalans afirmaven haver faltat almenys un dia durant els quinze dies anteriors a PISA. Catalunya era el segon territori de l’Estat amb un percentatge més elevat, només darrere d’Astúries, amb un 35,2%, i per sobre de la mitjana espanyola del 29,6% i de l’OCDE del 20%.
Altres estudis recollits per l’informe indiquen que un 5,3% de l’alumnat d’ESO acumula més d’un 10% d’absències no justificades. En els Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM), el percentatge arriba al 15,8% i un de cada sis alumnes falta més d’una quarta part del curs.
Un senyal previ a l’abandonament escolar
Equitat.org adverteix que l’absentisme no s’ha d’interpretar únicament com el fet de faltar puntualment a classe, sinó com un possible procés de desvinculació progressiva de l’escola o l’institut. Al darrere hi pot haver dificultats personals, familiars, escolars o relacionades amb l’entorn.
L’informe apunta que el fenomen és més freqüent entre els nois, l’alumnat en situació socioeconòmica vulnerable i determinats col·lectius d’origen immigrant, i que també presenta una concentració més elevada en alguns barris i municipis.
La cap de projectes d’Equitat.org, Elena Sintes, alerta que difícilment es podrà continuar reduint l’abandonament escolar prematur al ritme dels últims vint anys si no s’identifiquen les absències i s’hi intervé a temps.
Catalunya registra actualment un 13,5% d’abandonament escolar prematur, encara lluny de l’objectiu del 9% establert per la Unió Europea per al 2030.
Convertir els models locals en una política de país
L’entitat defensa la creació d’una arquitectura comuna d’informació, amb monitoratge continu, criteris compartits i una governança clara entre la Generalitat i els ajuntaments. Això permetria comparar territoris, avaluar les polítiques aplicades i orientar els recursos segons les necessitats.
Com a referència, l’informe assenyala el País Basc, on existeixen estàndards comuns de registre i comunicació. A Biscaia, Educació rep mensualment les absències identificades per alumne i centre, fet que permet als ajuntaments creuar aquesta informació amb els serveis socials i activar protocols quan l’absentisme persisteix.
Equitat.org reclama ara que Catalunya aprofiti l’experiència acumulada per municipis com Girona i que els plans, protocols i sistemes de detecció deixin de dependre del lloc de residència dels alumnes. L’objectiu és disposar d’una resposta estable i coordinada que permeti actuar sobre l’absentisme abans que desemboqui en una desvinculació definitiva del sistema educatiu.
