Sí, però menys del que s'acostuma a dir i per motius diferents dels que la gent imagina. La recerca sobre adquisició d'una tercera llengua troba un efecte positiu del bilingüisme, no automàtic i condicionat per factors socioeducatius. L'avantatge existeix; el que no existeix és la idea que als bilingües l'anglès els cau sol.
Val la pena aclarir-ho perquè circulen dues versions igual d'inexactes. La primera diu que aquí tenim avantatge i per això anem bé. La segona diu que tenir dues llengües al cap embolica, i per això anem malament. Cap de les dues descriu el que mostren els estudis.
Què s'ha trobat realment
El camp té nom propi: adquisició de terceres llengües, o third language acquisition. Jasone Cenoz, catedràtica de la Universitat del País Basc, en va publicar una revisió que s'ha convertit en referència —"The additive effect of bilingualism on third language acquisition: A review", a la revista International Journal of Bilingualism el 2003— i hi va tornar una dècada més tard a la revista Language Teaching.
La conclusió general és que la majoria d'estudis confirmen avantatges dels bilingües sobre els monolingües en l'aprenentatge de llengües. Però la mateixa autora hi afegeix un matís que es cita molt menys: els resultats no sempre són positius, perquè variables socioeconòmiques i socioeducatives hi tenen un paper important.
Aquest matís no és menor. Diversos estudis fets als Països Baixos amb població bilingüe immigrada no van trobar diferències significatives en l'aprenentatge de l'anglès respecte de parlants monolingües de neerlandès. És a dir: el bilingüisme sol no garanteix res. El que sembla marcar la diferència és haver desenvolupat competència sòlida i alfabetització en totes dues llengües, i el context educatiu en què això ha passat.
On és l'avantatge, concretament
Quan hi és, l'avantatge no és una facilitat general per a les llengües. És més específic i més interessant.
El primer element és la consciència metalingüística: qui ha crescut amb dues llengües ha vist des de petit que hi ha més d'una manera de dir una cosa, de marcar el passat o d'ordenar una frase. Aquesta experiència fa que l'estructura d'una llengua nova es percebi abans com un sistema i no com una col·lecció de regles arbitràries.
El segon és el canvi de codi. Un bilingüe canvia de llengua diverses vegades al dia segons amb qui parla, i ho fa sense pensar-hi. Aquesta flexibilitat és exactament la que costa més a l'aprenent monolingüe adult, que sovint es queda encallat traduint mentalment.
I el tercer és menys acadèmic però potser el més decisiu: la baixa resistència a sonar diferent. Qui ja ha viscut l'experiència de parlar una llengua amb accent, o de no trobar una paraula, no ho viu com un fracàs personal. I aquesta és una de les barreres que més frena els adults quan comencen.
On no hi ha avantatge
Ara la part que convé dir amb la mateixa claredat, perquè és la que la gent utilitza com a excusa quan no avança.
L'avantatge no s'activa sola. Necessita exposició i ús igual que en qualsevol altre cas. Un catalanoparlant que no practica anglès no aprèn anglès, i la investigació no diu res que contradigui això.
Tampoc no protegeix de la interferència entre llengües. Quan dues llengües s'assemblen, el cervell transfereix estructures amb facilitat, i això funciona a favor quan la transferència és correcta i en contra quan no ho és. El català i el castellà comparteixen molt amb l'anglès pel que fa a vocabulari d'origen llatí, i això ajuda a la comprensió lectora; però també genera els falsos amics clàssics i calcs d'estructura que després costen de desfer.
I hi ha un efecte curiós del qual poca gent parla: el bilingüe sovint sobreestima el seu nivell d'anglès precisament perquè entén més del que pot produir. La facilitat per comprendre no es tradueix automàticament en facilitat per parlar, i la distància entre totes dues coses pot ser gran.
Què implica tot això si vols aprendre anglès a Girona
Tres conseqüències pràctiques, i cap d'elles és un truc.
La primera: si tens l'avantatge, aprofita-la on serveix, que és en la producció oral. La disposició a llançar-te a parlar sense por de sonar estrany és un actiu real. Utilitzar-la per apuntar-te a classes on es parli des del primer dia és el millor ús que li pots donar.
La segona: desconfia de la comprensió com a mesura del teu nivell. Si entens sèries i articles sense problema, això diu poc sobre si pots sostenir una reunió. Mesura el que pots produir, no el que pots seguir.
La tercera, i és la que menys agrada: la classe traduïda a la llengua pròpia neutralitza bona part de l'avantatge. Si l'aula funciona amb el català o el castellà com a llengua pont, el cervell no arriba a treballar dins el sistema anglès i la flexibilitat que tenies no s'arriba a exercitar.
L'anglès a les comarques gironines no és un tema abstracte
Hi ha un context que fa que aquesta conversa aquí no sigui purament acadèmica.
Les comarques gironines tenen una economia amb molta exposició exterior: turisme, agroalimentari, indústria exportadora i una presència internacional notable al voltant de la ciutat. Això vol dir que l'anglès no és aquí una aspiració de currículum sinó una eina de feina per a molta gent que no necessàriament va estudiar idiomes.
I passa una cosa curiosa amb aquest perfil: sovint té un anglès funcional bastant millor del que creu, perquè l'ha après fent-lo servir. El que li falta no és competència, és estructura i confiança per sortir del registre que ja domina.
Per a aquest cas, tornar a començar per la gramàtica és exactament el que no s'ha de fer. El que cal és ampliar el repertori a partir del que ja funciona.
La trampa de les llengües properes
Val la pena desenvolupar-ho perquè és el punt on el suposat avantatge es gira en contra.
El català i el castellà comparteixen amb l'anglès una part enorme del vocabulari culte d'origen llatí. Això fa que la comprensió lectora d'un text tècnic sigui sorprenentment bona fins i tot amb nivells baixos: administration, conference, evaluation i centenars de paraules més s'endevinen sense esforç.
El problema arriba per dos costats. El primer són els falsos amics, que en anglès són especialment traïdors perquè apareixen sovint en contextos professionals. El segon és més subtil: la facilitat de la comprensió lectora genera una confiança que no es correspon amb la resta de destreses, i això retarda el moment en què la persona decideix posar-s'hi de debò.
En canvi, l'estructura de la frase i el sistema de sons no s'assemblen gens. I aquestes dues coses, que són les que realment costen, no reben cap ajuda de la proximitat lèxica.
Quatre coses que sí que pots aprofitar
- La tolerància a l'error. Ja has parlat tota la vida canviant de llengua i no t'hi has mort. Utilitza-ho per llançar-te abans que la resta.
- La sensibilitat al registre. Un bilingüe sap intuïtivament que no es parla igual amb un client que amb un amic, i això en anglès és una competència que costa molt d'ensenyar.
- La capacitat de desconnectar la traducció. Ja saps què és pensar dins d'una llengua sense passar per l'altra; només cal estendre-ho a una tercera.
- El vocabulari d'origen llatí, però fent-lo servir com a punt de partida i no com a coixí. Serveix per entendre; per parlar, cal fer la feina igualment.
Res d'això és un atall. Són recursos que tens i que la majoria de mètodes no aprofiten perquè estan pensats per a un aprenent monolingüe genèric.
Què fer si has començat i ho has deixat més d'un cop
És el patró més freqüent entre adults, i mereix una explicació que no sigui culpabilitzadora.
Qui ha començat anglès tres vegades no té un problema de constància personal. Normalment, ha triat tres vegades el mateix format —horari fix, grup gran, temari des del principi— i ha obtingut tres vegades el mateix resultat. El factor que canvia no és la voluntat, és el disseny.
Hi ha una altra cosa: començar sempre pel principi és profundament desmotivador per a algú que ja va fer aquell recorregut a l'institut. La sensació de retrocedir és una de les causes d'abandonament més infravalorades.
Per a aquest perfil, el que sol funcionar és entrar per la conversa i no per la gramàtica, i que algú faci una prova prèvia seriosa per col·locar-lo on toca. Reprendre no és repetir.
Una última precisió sobre la recerca
Com que he citat estudis, val la pena ser rigorós amb el que diuen i el que no.
La recerca sobre tercera llengua no afirma que els bilingües aprenguin més ràpid en termes absoluts. Afirma que, en igualtat de condicions, mostren avantatges en determinades dimensions, i que aquests avantatges es veuen modulats per factors com el context educatiu, el nivell d'alfabetització en totes dues llengües i variables socioeconòmiques.
També hi ha estudis que no han trobat diferències significatives en poblacions concretes, i aquests formen part de la mateixa evidència. Citar només la meitat favorable seria fer exactament el que aquest article critica.
La lectura honesta és aquesta: tens un context que juga a favor, i això no substitueix les hores. Cap condició prèvia ho fa.
Tres mites que circulen i convé desmuntar
- "Els nens ho aprenen sense esforç i els adults no." Els adults aprenen més ràpid en gramàtica i vocabulari; el que els costa més és la pronunciació i perdre la por. No és el mateix.
- "Si no l'has après de petit, ja no hi ha res a fer." La recerca no dona suport a aquesta afirmació per a l'assoliment d'un nivell funcional alt, que és el que necessita la immensa majoria de la gent.
- "Tenir tres llengües al cap fa que les confonguis." La interferència existeix i és gestionable; el que no existeix és una capacitat limitada de llengües per persona.
Els tres mites tenen una cosa en comú: serveixen d'excusa per no començar. I això és, de totes les conseqüències possibles d'aquesta conversa, la pitjor.
És el motiu pel qual alguns centres treballen sense llengua pont. What's Up! Living English, amb quaranta acadèmies a vint-i-tres ciutats espanyoles, té a Girona una acadèmia al carrer de Barcelona.
Si has arribat fins aquí esperant que et digués que ho tens guanyat, em sap greu. El que tens és una predisposició, i les predisposicions només valen alguna cosa quan es fan servir.
