L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, i el president de la Diputació, Miquel Noguer, han coincidit en què cal crear una xarxa territorial d'equipaments on els sensellar puguin passar-hi la nit. Salellas ha tornat a recordar que, ara per ara, La Sopa és l'únic d'aquestes característiques a la demarcació i ha lamentat que, de la mateixa manera que el Govern preveu nous CAP o escoles, en el cas dels sensellar, "la planificació és massa absent". L'alcalde i el president han compartit un debat sobre habitatge a la primera edició del Fòrum dels Municipis, organitzat pel Diari de Girona. Durant les intervencions, Noguer ha demanat que s'estudiï flexibilitzar el percentatge d'habitatge protegit en noves promocions per fer possible se'n facin més.
El Fòrum dels Municipis, organitzat pel Diari de Girona i Prensa Ibérica, es concep com un punt de trobada on el món local pugui debatre sobre les preocupacions i els reptes actuals dels ajuntaments. En aquesta primera edició, que s'ha celebrat a l'Auditori de Girona, les tertúlies han girat al voltant de quatre eixos: habitatge, infraestructures i mobilitat, seguretat, i gestió de l'aigua i residus.
L'alcalde de Girona i el president de la Diputació, que han obert la primera taula, han coincidit que la manca d'habitatge és una de les grans preocupacions, si no "el principal problema", que tenen tant pobles com ciutats. Salellas ha admès que, per revertir-ho, no tot es troba en mans dels consistoris (posant com a exemple els preus dels lloguers o els fons d'inversió estrangers). Però en allò que sí que es troba al seu abast, l'alcalde de Girona hi ha situat la promoció d'habitatge públic.
Aquí, en referència a Girona, Salellas ha explicat que abans d'acabar l'any a Girona es donaran les claus dels primers 100 pisos de lloguer assequible que s'estan construint a la ciutat, que en els pròxims mesos "s'impulsaran dos solars més" i ha recordat que l'Incasol en té un llistat de dotze per iniciar altres promocions. "Amb els desenvolupaments previstos, segur que arribarem als 1.200 o 1.500 habitatges assequibles en els pròxims anys", ha subratllat.
Això sí, l'alcalde no s'ha estat de retreure de nou que a Girona encara hi hagi 250 habitatges en mans de la Sareb que no hagin revertit a la borsa pública. "Correm el risc que Sánchez convoqui eleccions i que la nova empresa que va prometre per gestionar aquests pisos no estigui endreçada; i al capdavall, hi rebrem els municipis", ha assegurat Lluc Salellas.
Per la seva banda, Miquel Noguer, en referència a Banyoles -d'on és alcalde- ha recordat que també s'han fet passes per incrementar la borsa d'habitatge públic (per exemple, amb dues herències intestades) i que s'està treballant amb el nou POUM, cosa que permetrà que hi hagi nous sectors per aixecar-hi "habitatge lliure o a preu taxat". Ara bé, Noguer també ha demanat que s'estudiï flexibilitzar el percentatge d'habitatge protegit amb les noves promocions, perquè això pot frenar que se n'aixequin.
"Si fixem un 40 o un 50% hi ha molta gent que diu que no construirà perquè no els surten els números de cap manera; per tant, cal anar regularitzant la situació pensant en com podem tirar endavant habitatges, perquè correm el risc que acabi passant l'efecte contrari", ha afirmat el president de la Diputació. "En el cas de les ciutats mitjanes o grans, crec que això no ha de ser una caixa tancada", ha afegit, en referència a les reserves per a HPO.
Estendre La Sopa al territori
A més de la situació de l'habitatge, part del debat també s'ha centrat amb el sensellarisme. Aquí, Lluc Salellas ha admès que, tot i que en d'altres municipis ha observat persones que viuen en situacions precàries, en cap cas es dona el fenomen que ha patit Girona amb la indigència. "Hi ha hagut un efecte de concentració", ha dit l'alcalde, en referència al creixement de sensellar que malviuen als carrers de la ciutat.
L'alcalde ha tornat a recordar que Girona concentra l'únic equipament de la demarcació, La Sopa, que dona atenció al col·lectiu (àpats, dutxes) i que els permet passar-hi la nit. I que tot i que tant la Diputació com la Generalitat han fet "esforços" per incrementar els recursos que destinen a La Sopa, la realitat és que "el seu pressupost encara el sustenta l'Ajuntament, i allò que toca és canviar aquesta lògica".
Per això, Lluc Salellas ha reclamat que es creï una xarxa territorial d'equipaments a imatge de La Sopa. "Crec que a la demarcació n'hi hauria d'haver cinc o sis", ha afirmat, a banda que també caldria habilitar una desena de centres de dia per atendre els sensellar. "Això és el que necessitem", ha dit Salellas, dient que no és a ell -sinó a la Generalitat- a qui li pertoca situar-los damunt el plànol. "Jo no diré noms de municipis, però sí que és cert que la Generalitat, si bé dissenya CAP, escoles o hospitals, en el cas del sensellarisme, aquesta planificació de moment és massa absent", ha afirmat l'alcalde.
Per la seva banda, el president de la Diputació ha admès que, tot i créixer arreu, el sensellarisme ho ha fet amb més força a Girona. Miquel Noguer ha dit que La Sopa s'ha convertit "gairebé en un recurs de demarcació" -d'aquí, també l'increment d'aportació que ha fet la corporació- i s'ha alineat amb Salellas afirmant que cal plantejar que al territori "hi hagi més espais per acollir gent sensellar, no tan sols de nit sinó també de dia" (recordant els programes d'atenció que fan entitats com Càritas o Creu Roja en col·laboració amb els ajuntaments).
"Per tant, territorialment haurem de ser capaços de distribuir aquests equipaments; jo no sé si en caldran vuit, cinc o bé tres, però és evident que no ho podem concentrar tot en un únic espai", ha afirmat Noguer, en referència a La Sopa. A més, entroncant amb això, el president de la Diputació també ha afirmat que les places i carrers "no han de ser el lloc on anar a dormir de les persones que no tenen llar".
"Que la ciutadania ens senti propers"
Abans del debat, entre les intervencions que han obert la jornada hi ha hagut la de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Durant el seu discurs, Paneque ha assegurat que, en els darrers dos anys, des del Govern s'ha actuat "amb determinació per assumir els reptes de país", i que en casos com la mobilitat, l'habitatge o la transició energètica, "el fil conductor ha estat la protecció i l'acompanyament als municipis".
Sense amagar els problemes que encara pateix Rodalies, la consellera sí que ha dit que, entre les polítiques que s'han impulsat, la transformació de la xarxa ferroviària "ha deixat de ser una promesa llunyana per convertir-se en un procés de millora continuada". També ha parlat de l'oportunitat que representa el Pla de Barris, de l'esforç per ampliar el parc d'habitatge públic o del Plater, assegurant que el document -del qual se n'ha frenat l'aprovació- és "un punt de partida" i que "el treball conjunt" amb els municipis ha de portar "a planificar la implantació de les energies renovables al territori".
