El Gran Teatre del Liceu inaugura la temporada 2026/27 amb una ‘Aida’ de Giuseppe Verdi que abandona la tradicional exaltació de la victòria militar per dirigir la mirada cap a les víctimes, els esclaus i els derrotats de la guerra. La producció, dirigida escènicament per l’artista iraniana Shirin Neshat, arribarà a Barcelona amb un repartiment que inclou Anna Netrebko, Anna Pirozzi, Piotr Beczała, Ekaterina Semenchuk i Ludovic Tézier, entre altres grans veus internacionals.
Seran disset funcions d’un dels títols més representats de la història del teatre. El director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, ha recordat que fins ara se n’han ofert 468 i que la primera representació d’aquesta temporada serà, per tant, la número 469.
La proposta de Neshat parteix del conflicte íntim entre Aida, Radamès i Amneris, però el situa davant d’unes estructures que els superen: el poder polític, la religió, el fanatisme, la guerra i l’autoritarisme. L’artista, nascuda a l’Iran i establerta als Estats Units des de la dècada dels setanta, hi trasllada també alguns dels grans temes que han marcat la seva trajectòria: l’exili, la identitat, la llibertat i, especialment, la situació de les dones davant del poder.
Neshat ha explicat que el seu viatge amb ‘Aida’ va començar el 2015, quan va rebre l’encàrrec del Festival de Salzburg malgrat no haver dirigit mai una òpera. La primera versió es va estrenar el 2017, va ser revisada el 2022 i va experimentar una transformació més profunda el 2025 a l’Òpera de París. Els conflictes internacionals d’aquests anys han anat modificant també la seva lectura de l’obra.
“Aquesta potser no serà una ‘Aida’ per a tothom, però és, sens dubte, una ‘Aida’ antibel·licista”, ha resumit Neshat. La directora ha explicat que la guerra a Palestina i els conflictes que afecten el seu país d’origen han fet que cada vegada s’identifiqui més amb la protagonista: una dona exiliada que viu al territori del poble que està atacant la seva terra.
Del triomf militar al patiment dels vençuts
El canvi més contundent es produeix en la cèlebre escena triomfal. Allà on tradicionalment ‘Aida’ ha desplegat la monumentalitat de la victòria militar, Neshat hi situa presoners, esclaus, víctimes i cossos sotmesos a la violència. “L’espectador no perd mai de vista el derrotat, la víctima, l’esclau”, ha explicat.
La directora no amaga que algunes imatges poden incomodar. “És inquietant i dolorós, però això és la guerra”, ha defensat. “No podem tancar els ulls. L’art no està separat de la realitat”. Neshat rebutja, però, considerar la producció una obra de propaganda o d’activisme i sosté que l’objectiu de l’artista no és indicar al públic què ha de pensar, sinó obligar-lo a reflexionar. “És una proposta difícil i inquietant, però crec que l’art ha d’inquietar”, ha remarcat.
Aquesta lectura també impregna l’escenografia, construïda al voltant d’un gran cub minimalista inspirat en els temples i les tombes de l’antic Egipte. Els vídeos en blanc i negre no funcionen com un simple decorat, sinó que desenvolupen una narració paral·lela sobre els esclaus i els derrotats des del principi fins al final de l’òpera.
Garcia de Gomar ha destacat que la proposta situa ‘Aida’ en “una frontera que separa l’individu de les identitats imposades” i ha sintetitzat la mirada de Neshat amb una contraposició: “Com més aclama el poble els vencedors, més profund és el silenci dels derrotats”. Segons el director artístic, la creadora converteix aquesta contradicció en una proposta de gran bellesa, però “mai decorativa”.
Manacorda reivindica una ‘Aida’ íntima
La direcció musical es repartirà entre l’italià Antonello Manacorda i el valencià Josep Gil. Manacorda torna al Liceu una dècada després de dirigir-hi ‘La flauta màgica’ i defensa que, malgrat la fama de monumentalitat que acompanya ‘Aida’, la partitura també funciona com una obra de cambra construïda sobre relacions humanes molt íntimes.
“És una òpera plena d’homes, però en realitat tracta d’Amneris i d’Aida”, ha assenyalat el director. Per a Manacorda, Verdi combina grans escenes amb moments d’una enorme delicadesa, passant musicalment “de grans plans a un primeríssim primer pla”.
El mestre considera essencial evitar que l’espectacularitat eclipsi allò que Verdi va escriure. “Som servidors de Verdi”, ha afirmat, tot reivindicant la partitura com el punt al qual directors i intèrprets han de tornar constantment. Segons Manacorda, fins i tot la dimensió visual que Neshat incorpora sobre els esclaus ajuda a fer visible una realitat que ja es troba en la música.
Pirozzi i Semenchuk, davant dos papers extrems
Anna Pirozzi serà una de les quatre sopranos que interpretaran Aida, juntament amb Anna Netrebko, Olga Maslova i Ewa Plonka. La italiana ha reconegut que, malgrat haver-lo interpretat moltes vegades, continua considerant-lo “probablement un dels papers més difícils de Verdi”.
Pirozzi ha posat l’accent en la necessitat de treballar els colors i els matisos de la veu, sobretot en els moments més íntims dels darrers actes. Alhora, ha advertit contra la confusió entre intimitat i falta de potència vocal: “Quan es parla de música de cambra, de vegades es comet l’error de pensar que cal cantar-ho tot en piano. En el cas d’‘Aida’, cal cantar. Fan falta veus per cantar ‘Aida’”.
Ekaterina Semenchuk, una de les intèrprets d’Amneris juntament amb Ksenia Dudnikova i Fiorenza Cedolins, ha reivindicat la complexitat d’un personatge que, segons ella, no actua mogut essencialment per l’odi, sinó per l’amor i per la impossibilitat d’aconseguir-lo.
“Amneris ocupa el centre de l’òpera”, ha defensat la mezzosoprano, que ha destacat especialment el missatge amb què culmina el personatge: “pace, pace, pace”. “Probablement és això el que hem de conservar i tractar amb més cura”, ha afirmat. Semenchuk també ha coincidit amb Manacorda que la intimitat de la música no depèn del volum, sinó “del sentiment, la concentració, la intenció i l’organització interior”.
El Liceu defensa la presència d’Anna Netrebko
La presentació també ha abordat les crítiques sorgides dins de la comunitat ucraïnesa de Barcelona per la participació de la soprano russa Anna Netrebko en una producció que es reivindica antibel·licista. Netrebko assumirà quatre funcions com Aida, inclosa la de l’estrena.
Garcia de Gomar ha defensat la decisió artística del teatre assegurant que “no es pot qüestionar el valor vocal i artístic” d’una cantant que considera “una de les millors del moment”. Al mateix temps, ha argumentat que convidar un artista no significa que el teatre assumeixi la seva biografia, les seves opinions o les seves posicions polítiques.
“L’escenari no es pot convertir en un tribunal de puresa sobre les opinions dels artistes”, ha afirmat. El director artístic ha reivindicat el Liceu com “un espai de trobada i de concòrdia” i ha descartat que la resposta del teatre sigui “descartar, apartar o castigar” artistes per les seves posicions.
El repartiment de les disset funcions es completarà, entre altres, amb Ivan Gyngazov i Arsen Soghomonyan com a Radamès, al costat de Beczała; Artur Ruciński, Ludovic Tézier, Amartuvshin Enkhbat i Àngel Òdena com a Amonasro; George Andguladze i Vittorio De Campo com a Faraó, i Alexander Köpeczi, Giorgi Manoshvili i Simón Orfila en el paper de Ramfis.
Coincidint amb l’inici de temporada, el Liceu de les Arts presentarà també al Saló dels Miralls, del 27 de setembre al 15 d’octubre, ‘Desig en fuga’, una instal·lació de Fito Conesa que aborda la memòria dels homes gais que durant els anys més durs de la crisi del VIH/sida es van desplaçar cap a les grans ciutats. La peça estableix un diàleg amb ‘Aida’ a partir de l’exili, el desplaçament, l’opressió i la recerca de llibertat.
