L’acte institucional de la Diada a Girona s’ha convertit en un clam a favor de “la convivència” per vèncer “els discursos que exalten pors i desconfiances”. Organitzat per la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Girona, l’acte ha servit, també, per reivindicar la figura del president Irla en el 150è aniversari del seu naixement i els 50 anys de la recuperació de la Diada després del franquisme.
La consellera Sílvia Paneque ha reivindicat una Catalunya que faci de “contrapunt” en un món que “es tanca”, mentre el president de la Diputació, Miquel Noguer, ha defensat la convivència i el civisme. L’alcalde, Lluc Salellas, ha alertat de l’auge de l’extrema dreta i ha reivindicat la independència per “estar al costat de la llibertat”
La Diada d’enguany ha arribat carregada d’efemèrides. A més dels 150 anys del naixement de Josep Irla, aquest any se’n compleixen 50 de l’Onze de Setembre del 1976, la primera gran celebració després de la mort de Franco. El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha recordat que, mentre unes 50.000 persones es concentraven a Sant Boi de Llobregat, a Girona unes 3.000 es van reunir a l’estadi del GEiEG. “La Diada del 76 va començar a Sant Boi i a Girona”, ha afirmat.
Noguer ha aprofitat el discurs per posar Josep Irla com a exemple de “resiliència i esperança”. El president de la Diputació ha recordat que el polític nascut a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) va garantir “amb dignitat i senzillesa” la continuïtat de l’autogovern des de l’exili a França després de l’afusellament de Lluís Companys. “Ho va viure en circumstàncies molt extremes, però mai, mai va abandonar”, ha remarcat. Després de l’acte institucional, com és habitual, les autoritats han previst homenatjar Irla amb la tradicional ofrena floral a la seva tomba, al cementiri de Sant Feliu de Guíxols.
Noguer també ha establert un paral·lelisme amb la situació actual i ha recordat que Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig “continuen a l’exili” i sense poder commemorar l’Onze de Setembre a casa. El president de la Diputació ha traslladat al públic que ha parlat amb Puigdemont pocs minuts abans de l’acte i, també com a exalcalde de la ciutat, ha fet arribar la seva “salutació i desig de bona Diada” a tothom.
A més, el president de la Diputació ha traslladat l’exemple d’Irla al present i ha reivindicat que la resposta col·lectiva als reptes actuals es basi en “la convivència, el respecte i el civisme”. Noguer ha defensat una actitud “cívica, però també ferma” i ha remarcat que aquesta aposta no s’ha d’entendre “com una renúncia o falta d’ambició”. Catalunya, ha dit, ha d’aspirar a construir un futur i poder prendre les seves decisions “des de la llibertat que tenen els pobles”.
Contra els discursos “que exalten pors”
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, també ha situat la convivència en el centre d’un discurs que ha arrencat evocant ‘Quanta, quanta guerra’, de Mercè Rodoreda. Paneque ha dibuixat un món organitzat al voltant de “la desconfiança”, amb fronteres que “es tanquen enlloc d’obrir-se” i “discursos que exalten les pors i la desconfiança entre uns i els altres”. Davant d’això, ha reivindicat que Catalunya actuï com a “contrapunt” a través del camí democràtic, la igualtat, la solidaritat, la llengua i la cultura del treball.
Paneque ha recorregut a la imatge dels castells per defensar la igualtat com la base que sosté una societat i ha recordat la tradició obrera de les comarques gironines, des de les fàbriques tèxtils d’Anglès (Selva) i la conca del Ter fins als tallers de Ripoll. En aquest sentit, ha defensat els salaris dignes, la igualtat retributiva entre homes i dones i unes polítiques públiques capaces d’“abraçar” tots els membres de la societat.
La consellera també ha tingut un record per Cristóbal Colón, fundador de La Fageda, mort aquest dijous. Paneque ha destacat que el projecte nascut a la Garrotxa per donar feina digna a persones amb problemes de salut mental s’ha convertit en “un model de país” i en un exemple que l’economia i la cura de les persones poden anar de la mà.
“Davant d’un món que es tanca, nosaltres volem escollir obertura”, ha resumit Paneque. La portaveu del Govern ha reivindicat Girona com una ciutat de convivència entre persones de procedències i cultures diverses i ha defensat que aquesta mateixa mirada s’apliqui al català. “Construir una frontera entorn del català no ens portarà enlloc”, ha afirmat. Per a Paneque, protegir la llengua passa per “estimar-la”, utilitzar-la i compartir-la amb les persones que arriben al país.
La consellera ha tancat el discurs reclamant que l’Onze de Setembre sigui “per sobre de qualsevol altra qüestió” un dia que uneixi. “La força ens ve precisament de com som capaços d’enraonar, de teixir aliances entre municipis, entre territoris, entre institucions, entre generacions”, ha dit Paneque, que ha defensat construir consensos al voltant dels valors compartits.
Salellas alerta de l’auge de l’extrema dreta
L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha posat més l’accent en la reivindicació nacional i ha recordat que l’Onze de Setembre commemora la resistència catalana durant la guerra de successió i la posterior abolició de “les lleis i les llibertats catalanes”. Salellas també ha reivindicat la memòria de la Diada del 1976 i ha recordat que l’Ajuntament ha recollit en un documental el testimoni de persones que van participar en aquella mobilització a Girona i que, aleshores, després de la mort del dictador, ni tan sols sabien que ‘Els Segadors’ era l’himne del país.
L’alcalde ha vinculat aquesta memòria amb els reptes actuals i ha advertit que les llibertats “tornen a estar amenaçades”. Salellas ha situat entre els riscos el canvi climàtic, l’augment de les desigualtats, l’infrafinançament en l’educació i el creixement de l’extrema dreta. “Sempre, sempre, sempre ha servit per dividir els de baix per enfortir els de dalt”, ha afirmat.
Salellas ha assegurat que els pròxims anys obligaran a decidir entre “més autoritarisme o més democràcia” i ha defensat que Catalunya ha de poder prendre les seves pròpies decisions. “Per estar al costat de la llibertat, necessitem la independència”, ha afirmat. L’alcalde també ha reivindicat el paper dels municipis davant els problemes socials i ha assegurat que, malgrat “l’escanyament fiscal” de l’Estat, els ajuntaments continuen treballant perquè les ciutats siguin “més amables, més inclusives, més cohesionades”.
En aquest sentit, Salellas ha assegurat que Girona continuarà “encapçalant la lluita dels catalans i les catalanes” per decidir el seu futur i per “tenir una república catalana”. L’alcalde ha tancat el discurs situant la recuperació de la memòria i l’extensió de l’ús del català com a elements “clau” per construir un país cohesionat i conscient dels seus drets.
A tall d’anècdota, el vent ha fet la guitza durant l’acte institucional fent caure en diverses ocasions la senyera que onejava en un pal damunt de l’escenari. L’alcalde ha recollit el guant i ha assegurat que simbolitza molt bé el poble català, que tot i caure en diverses ocasions, “sempre s’ha tornat a aixecar”.
És el quart any consecutiu que l’acte institucional de la Diada a Girona es fa a la plaça Catalunya, amb la voluntat d’obrir la commemoració a la ciutadania. Hi han participat representants polítics i sindicals, i també caps dels cossos i serveis d’emergències a les comarques gironines. Una de les més buscades per donar-li l’enhorabona ha estat Sílvia Catà, després d’anunciar que serà la comissària en cap dels Mossos d’Esquadra.
