La població de xoriguer petit a l’Alt Empordà ha assolit un rècord històric amb 95 parelles nidificants a la zona de Mollet de Peralada. Els bons resultats del programa de recuperació de l’espècie han portat ara a instal·lar 39 noves caixes niu en torres elèctriques per continuar afavorint-ne la reproducció.
El xoriguer petit (Falco naumanni) va arribar a extingir-se en estat salvatge a Catalunya l’any 1987 i es va començar a reintroduir a principis dels anys noranta. Actualment està protegit i catalogat com a vulnerable i, a més, té un paper ecològic destacat perquè s’alimenta principalment d’insectes i actua com a controlador natural de les seves poblacions.
El seguiment fet durant els darrers tres anys a diferents punts de l’Empordà, especialment a Mas Fils, Hortus i Cagaloca, ha constatat un increment progressiu dels nius ocupats. El 2025 se’n van comptabilitzar 95, el màxim registrat des de la reintroducció de l’espècie i una xifra que supera fins i tot la població de la plana de Lleida.
De les 95 parelles nidificants, 36 van criar en caixes instal·lades per Endesa. Mas Fils és l’indret on s’ha detectat el percentatge d’ocupació més elevat.
39 noves caixes a les torres elèctriques
Davant d’aquests resultats, Endesa i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica han ampliat el projecte amb 39 noves caixes de ciment específiques per al xoriguer petit, aportades pel Servei de Fauna i Flora de la Generalitat.
La intervenció també preveu retirar antigues caixes de fusta deteriorades, modificar l’orientació de les creuetes d’onze torres per millorar les condicions de nidificació i netejar i revisar les trenta caixes de ciment instal·lades el 2024.
Aquell any ja es van col·locar 52 caixes en 28 torres de mitjana i baixa tensió de Mollet de Peralada. Trenta-vuit van ser aportades per Endesa i catorze pel Servei de Fauna i Flora.
La distribució busca crear una nidificació d’alta densitat, aprofitant que aquesta espècie pot criar en colònies. Per això s’instal·len entre dues i quatre caixes per torre i es prioritzen suports propers entre ells.
Les estructures també han estat aprofitades per altres aus protegides. En total, 56 caixes han estat ocupades pel xoriguer petit o per espècies com el mussol, el gaig blau i l’òliba.
Les torres, refugi contra els depredadors
Un dels factors que expliquen els resultats és la instal·lació de les caixes a prou altura per evitar l’accés de depredadors terrestres, com les genetes i les fagines. La falta d’espais adequats per criar havia estat fins ara un dels factors limitants per a la recuperació del xoriguer petit.
En alguns casos s’ha modificat la configuració dels suports elèctrics i s’hi han incorporat creuetes metàl·liques que permeten instal·lar dues caixes simultàniament. A més, els cables trenats o aïllats dels suports utilitzats eviten el risc d’electrocució dels ocells.
El xoriguer petit és el més petit dels falcons, amb un pes d’entre 120 i 150 grams. A Catalunya és una espècie principalment estival: arriba a les zones de cria entre finals de febrer i abril i hi acostuma a romandre fins a mitjans de setembre, abans de migrar cap a l’Àfrica subsahariana.
La població gironina es concentra actualment en dos nuclis, un als límits de la serra de l’Albera i un altre a Castelló d’Empúries, on hi ha l’única colònia urbana del territori. Aquest 2026, el conjunt de Catalunya ha arribat també a un màxim històric de 170 parelles de xoriguer petit.
