Girona recupera 74 postals de l’exili de l’últim alcalde republicà de Sant Daniel

Jaume Bosch Sala les va enviar a la seva família des de camps de presoners de França i Algèria

Segueix El Gerió Digital a Google

L’Arxiu Municipal de Girona ha incorporat al seu fons 74 postals i una carta enviades per Jaume Bosch Sala, alcalde de Sant Daniel durant la Segona República i la Guerra Civil, des de França i Algèria durant els gairebé onze anys que va passar a l’exili. La documentació, datada entre 1939 i 1949, ha estat conservada durant dècades per la família i ara l’han donat els seus nets.

La correspondència estava adreçada principalment a la seva esposa, Montserrat Grau Capdeferro, i als seus fills, Teresa i Jaume Bosch Grau, tot i que també hi ha enviaments dirigits a altres familiars.

Malgrat la brevetat dels textos, les postals permeten resseguir bona part de l’itinerari de Bosch pels diferents camps de presoners i de treball on va estar internat. En alguns casos, les comunicacions quedaven reduïdes pràcticament a un senyal que continuava viu a causa de la censura que afectava la correspondència, tant als camps d’internament com a l’arribada a l’Espanya franquista.

Coincidint amb la donació, l’Ajuntament i l’Associació de Veïns de la Vall de Sant Daniel han organitzat un acte d’homenatge i reparació moral i institucional a qui va ser l’últim alcalde republicà de la vall. Se celebrarà dimecres 2 de setembre, a les 19.30 hores, a les escoles de Sant Daniel, en el marc de la festa major del barri.

L’acte estarà presidit per l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, i també hi participaran la regidora del barri, Queralt Vila, i l’arxiver municipal, Lluís-Esteve Casellas.

“És un orgull poder incorporar un nou fons a l’Arxiu Municipal i, en aquest cas, un fons d’un exalcalde de la ciutat i, més concretament, un dels últims alcaldes republicans de la vall de Sant Daniel, que a més va ser una persona exiliada i represaliada política”, ha destacat Salellas.

De l’alcaldia als camps de treball

Jaume Bosch Sala va néixer a Sant Daniel el 30 de maig de 1909 i era comptable de professió. Va presidir la junta gestora municipal entre 1933 i 1934 i el 30 de juliol de 1936 va ser elegit alcalde en representació d’Esquerra Republicana de Catalunya.

L’octubre d’aquell any va deixar temporalment el càrrec per incorporar-se a files, però el va recuperar el novembre i es va mantenir al capdavant de l’Ajuntament fins al 25 de desembre de 1938.

Durant el seu mandat es va crear un centre per a refugiats de guerra i una escola de pàrvuls que posteriorment donaria lloc al Grup Escolar Pi i Margall. També es va obrir el tram conegut com la “recta del convent”, es va implantar parcialment l’enllumenat públic i, el desembre del 1936, es va aprovar canviar el nom del municipi de Sant Daniel pel de Vall de Gallegans.

El gener del 1939 va marxar cap a França amb la seva dona, els seus dos fills i la seva tia. Bosch va ser internat al camp de concentració d’Argelers, mentre la seva família era acollida a Perpinyà. Els familiars van acabar tornant a Sant Daniel, però ell va continuar a l’exili.

Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial va ser destinat a la 87a Companyia de Treballadors Estrangers i posteriorment va passar per diferents camps de treball forçat francesos, entre els quals Chambran-Pelvoux, Pont Neuf, Embrun i Saint-Mihiel.

Traslladat a Algèria

Amb el règim de Vichy, a mitjan 1941 va ser traslladat al camp de Djelfa, a Algèria, caracteritzat per unes condicions especialment dures. La primavera del 1942 va passar al camp de Boufarik, d’on va ser alliberat per les tropes aliades a mitjan 1943.

Durant aquells anys, els treballs forçats es concentraven principalment en mines i en la construcció del ferrocarril transsaharià. Un cop en llibertat, Bosch va residir a Boufarik, M’Sila i Alger.

Finalment, va poder tornar a Catalunya per les Fires de Girona del 1949, després de gairebé onze anys d’exili. Instal·lat novament a Sant Daniel, va reprendre la professió de comptable i va col·laborar amb el negoci familiar de Can Sala fins a jubilar-se. Va morir el 30 de març de 1976, als 66 anys, arran d’un accident domèstic.

Les postals que va enviar durant aquells anys han estat digitalitzades per l’Arxiu Municipal de Girona i queden ara preservades com a testimoni documental de l’exili i la repressió patits per Bosch Sala i a disposició de la ciutadania per a la seva consulta.