Les platges de Roses i Platja d’Aro ja disposen d’un sistema basat en intel·ligència artificial capaç de detectar possibles situacions d’ofegament en temps real, mentre que al setembre està previst que la tecnologia arribi també a Blanes. L’eina, desenvolupada per Laif, una empresa derivada de Proactiva, analitza mitjançant càmeres els patrons de comportament dels banyistes i genera alertes quan identifica moviments compatibles amb una emergència dins l’aigua.
Després d’una primera prova pilot durant l’estiu del 2025, aquest any el projecte ha iniciat el desplegament. A les comarques gironines ja funciona a la platja Santa Margarida de Roses, a l’Alt Empordà, i a la platja Gran de Platja d’Aro, al Baix Empordà. Al setembre s’hi afegirà una càmera al tram final de la platja de s’Abanell de Blanes, a la Selva.
El sistema també està instal·lat actualment a Badalona, Vilassar de Mar i en una piscina coberta del Club Natació Catalunya, a Barcelona. Al setembre farà també el salt fora de Catalunya amb una instal·lació a la platja de Los Cristianos, al municipi d’Arona, a Tenerife.
La IA vigila els moviments dins l’aigua
Tot el sistema de visió per computador està centralitzat a la seu de Proactiva, a Vilassar de Dalt, on els tècnics supervisen les imatges des d’una interfície multipantalla similar a les utilitzades per controlar el trànsit o els circuits de videovigilància.
La diferència és que aquí la intel·ligència artificial analitza de manera automàtica, simultània i en temps real els moviments de totes les persones que entren a l’aigua.
El cofundador i director de Laif, Oriol Canals, explica que la tecnologia és capaç de “detectar patrons compatibles amb un possible ofegament”. Quan això passa, el sistema genera una alerta que arriba al centre de control i, després de ser validada, es deriva als equips de salvament que treballen sobre el terreny.
L’objectiu és aconseguir que els socorristes puguin intervenir amb un temps de resposta pràcticament immediat davant d’una situació potencialment crítica.
Mesos entrenant el sistema
Per aconseguir que la tecnologia funcioni en condicions reals, l’equip ha necessitat mesos d’entrenament. Durant aquest període s’han reproduït i teatralitzat nombroses postures, reaccions i comportaments corporals associats a situacions límit dins l’aigua.
Entre aquests patrons hi ha persones que lluiten per mantenir-se a flotació o que queden inconscients dins l’aigua. Quan la càmera identifica aquests comportaments, activa el protocol d’alerta.
Canals destaca que el sistema està responent com esperaven després de l’entrenament, tot i que fins ara encara no ha participat directament en cap rescat real.
El responsable de Laif ho atribueix principalment a una qüestió estadística: el desplegament acaba de començar i la tecnologia encara només cobreix un nombre reduït de platges, on aquesta temporada no s’han produït ofegaments.
Els falsos positius, una part del procés
De moment, el sistema genera “molts falsos positius”, una situació que els responsables del projecte consideren positiva durant aquesta fase inicial.
Segons Canals, això demostra que l’eina reacciona davant situacions que podrien ser compatibles amb un ofegament, encara que finalment no ho siguin.
Aquestes alertes no arriben directament als socorristes. Els tècnics del centre de control les revisen manualment i només activen els equips sobre el terreny quan detecten una situació que realment pot requerir intervenció.
“Arribarà un moment en què ens trobarem amb una persona que realment pateix un ofegament i la tecnologia ho podrà detectar amb antelació per poder actuar”, explica Canals.
Una capa addicional de seguretat
Laif planteja la seva tecnologia com una “capa addicional de seguretat” que complementa, però no substitueix, els serveis de salvament i socorrisme.
La situació ideal és que el sistema treballi coordinadament amb els socorristes presents a les platges. Tot i això, també pot instal·lar-se en espais sense vigilància presencial, des d’on les alertes podrien servir per activar els recursos d’emergències més pròxims.
Actualment, les cinc primeres càmeres estan instal·lades a la platja de l’Estació de Badalona, la platja Gran de Platja d’Aro, la platja Santa Margarida de Roses, la platja de Ponent de Vilassar de Mar i la piscina coberta de 25 metres del Club Natació Catalunya.
El següent pas a les comarques gironines serà Blanes, on al setembre està prevista la instal·lació d’una càmera al tram final de la platja de s’Abanell.
