Un grup de submarinistes treballa des de fa poc més d’un any per digitalitzar en tres dimensions vaixells enfonsats al litoral català i contribuir així a documentar i preservar el patrimoni subaquàtic. Ho fa sota el paraigua del projecte Thalassa, una iniciativa de caràcter divulgatiu i científic que ja ha escanejat una vintena de derelictes, entre els quals diversos situats a la Costa Brava.
La iniciativa utilitza equips audiovisuals convencionals, principalment càmeres d’acció, per enregistrar les embarcacions sota l’aigua i generar posteriorment models tridimensionals mitjançant fotogrametria. El sistema els permet treballar habitualment amb derelictes situats a profunditats d’uns 40 metres.
Thalassa col·labora amb diferents clubs de submarinisme del país, que faciliten la logística i el coneixement de cada zona. A canvi, els models generats aporten als centres informació detallada dels punts d’immersió i permeten oferir un valor afegit als submarinistes que els visiten.
Derelictes de Roses, l’Escala i Palamós
Tot i que aproximadament la meitat dels vaixells documentats fins ara es troben a la costa tarragonina, el projecte també ha treballat a Roses, l’Escala i Palamós. Fora del mar, els submarinistes han escanejat també una ermita submergida al pantà de Canyelles.
De cadascun dels elements documentats s’elabora un model en tres dimensions que permet observar-ne l’estat i conservar-ne una reproducció digital. El director del projecte, Albert Vim, explica que prioritzen embarcacions contemporànies i derelictes que també tenen una vinculació sentimental amb el territori.
Una de les darreres actuacions s’ha fet a l’Ametlla de Mar, on Thalassa ha documentat el Pepito La Lula, un pesquer de fusta de 26 metres d’eslora enfonsat fa uns 25 anys a una profunditat aproximada de 30 metres.
Sis submarinistes han participat en l’operació, que ha comptat amb el suport logístic d’un centre de busseig de la zona. En poc més d’una hora han pogut recopilar les imatges necessàries per reconstruir digitalment l’embarcació.
Un procés que continua fora de l’aigua
La immersió és només una part de la feina. Abans de baixar, l’equip estudia el derelicte, prepara els aspectes tècnics de l’operació i analitza les condicions meteorològiques i marítimes.
Posteriorment, les imatges enregistrades s’han de processar per crear el model tridimensional. Les dades resultants es posen a disposició de la comunitat de manera lliure i gratuïta, tant per facilitar la preparació de futures immersions com per contribuir al seguiment de l’estat de conservació dels derelictes.
L’equip ha desenvolupat un protocol propi d’escaneig basant-se en l’experiència d’altres projectes internacionals i adaptant-lo als vaixells que es troben al Mediterrani.
Segons Vim, el sistema ha assolit una taxa d’èxit d’entre el 80% i el 90% de les imatges capturades perquè puguin ser utilitzades posteriorment en la generació dels models.
El finançament, un dels principals reptes
El projecte afronta ara el repte de trobar recursos que permetin assumir el cost de les expedicions. Entre les principals despeses hi ha els gasos utilitzats en les bombones per a les immersions, que s’han encarit durant els últims anys.
Thalassa també voldria incorporar sistemes de propulsió submarina, que permetrien recórrer els derelictes amb més rapidesa i millorar la seguretat durant els escanejos.
L’equip manté contactes amb diferents entitats, entre les quals el Centre d’Arqueologia Subaquàtica, amb l’objectiu d’establir convenis i continuar ampliant la documentació del patrimoni submergit. Paral·lelament, busca vies de finançament públic i privat.
El Cavour, el gran objectiu
La fita amb què Thalassa voldria culminar aquesta primera etapa és la digitalització del Cavour, un dels derelictes més coneguts de la zona de l’Ametlla de Mar. L’embarcació es troba a 52 metres de profunditat i té uns 120 metres d’eslora. Es va enfonsar el 1917, durant la Primera Guerra Mundial, després de xocar amb un vaixell auxiliar.
“Seria la cirereta de tota la nostra feina”, afirma Vim. La profunditat i les dimensions del Cavour, però, fan que l’operació sigui considerablement més complexa que les realitzades fins ara. Per afrontar-ne l’escaneig, el projecte considera imprescindible trobar un soci que permeti fer viable la prospecció i generar un model tridimensional d’un dels grans testimonis submergits del litoral català.
