Com s’escriu correctament ‘Déu-n’hi-do’?; què vol dir ‘badoc’?; i què és el ‘biaix’ de gènere que apareix sovint als mitjans? Són tres exemples de paraules cercades habitualment al servei en línia Diccionari.cat, nascut el 1998 i on accedeixen cada any 7 milions d’usuaris. L’ortografia, els termes poc freqüents i les paraules “d’actualitat” són els motius que animen la consulta d’un servei que avui té més “competència” que mai, inclosa la intel·ligència artificial. La IA ha reduït una mica el volum de consultes, però també “utilitza” Diccionari.cat, i cita la font en les seves respostes. Al seu torn, Enciclopèdia.cat manté “viu” el llegat de l’edició física, amb 2,5 milions de consultes anuals i una actualització permanent dels continguts.
Núria Bord, cap d’edició de diccionaris d’Enciclopèdia Catalana, detalla que les paraules més buscades al Gran diccionari de la llengua catalana (CDLC) – el primer dels 15 diccionaris que conté Diccionari.cat- durant tot el 2025 i en el que portem de 2026 són déu-n’hi-do, senyal, anàlisi, compte, provar, comptar, badar, corrent, biaix, i il·lusió. “No es detecta una evolució important, llevat de la paraula biaix, que no era tan consultada fa anys, segurament per la freqüència creixent en què es parla de biaix de gènere o del biaix de la IA”, comenta.
Mirant la llista, és fàcil detectar quatre tipus de consultes: les paraules que tenen dificultats ortogràfiques (Déu-n’hi-do), les que suposen dificultats gramaticals (“un anàlisi o una anàlisi; un senyal o una senyal”), que tenen usos que per alguna raó han esdevingut més freqüents (com biaix, resiliència o esvoranc), i finalment les que els alumnes es troben en textos acadèmics o literaris i que no formen part del seu vocabulari habitual (casos com basarda, feréstec, badoc o baliga-balaga).
L’èxit d’aquest servei obert i gratuït no té una sola raó, segons Bord. “Hi ha molta gent que consulta perquè se sent insegura (amb la llengua), sigui perquè l’està aprenent” o simplement gent que coneix l’idioma, però “té dubtes ortogràfics, gramaticals, etc. També menciona la consulta “per curiositat, fins i tot per fer jocs lingüístics”, i evidentment les consultes d’estudiants i de professionals de la llengua, periodistes, etc.
La IA, competència i usuària
Bord diu que 7 milions de visites anuals són “moltes”, tenint en compte com s’accedeix avui en dia a la informació en l’àmbit digital i la gran competència que hi ha en aquest entorn, inclosa la IA. “Avui hi ha moltes maneres de fer consultes lingüístiques”, admet.
Això no obstant, celebra que la mateixa intel·ligència artificial utilitzi els diccionaris de Diccionari.cat quan ha d’elaborar respostes a consultes lingüístiques, la qual cosa és fàcilment comprovable perquè avui els diversos models d’IA solen citar -i sovint enllaçar- les seves fonts. Amb tot, no es resigna a poder “guanyar més usuaris” i diu que tenen “coses per fer” per aconseguir-ho, en termes de funcionalitat del web, de posicionament amb llenguatge SEO, així com afegint “més diccionaris útils, que la gent demana”. “Hi ha marge per créixer”, assegura.
El més buscat a Enciclopèdia.cat, una “enciclopèdia viva”
En el cas del servei d’Enciclopèdia.cat, on l’objectiu de la cerca és més de contingut i no tant de significat, guanya la Història de Catalunya (els articles dedicats a Jaume I, a la guerra dels Segadors i a la corona catalanoaragonesa, els principals); a les humanitats (Jocs Florals de Barcelona, Renaixement, etc), ciència (‘taula periòdica’), geografia (‘Alt Empordà’, el primer) o fins i tot d’interès general, amb el ‘signe del zodíac’ en primera posició.
La responsable d’Enciclopèdia.cat i de Divulcat.cat, Marga Prades, subratlla el fet que aquesta és una “enciclopèdia viva”, és a dir, que es continuen actualitzant els articles històrics “a partir de l’actualitat que es produeix”. Com fan a Diccionari.cat, un equip s’encarrega de la revisió i l’edició dels continguts de forma permanent. A més, també en tots dos recursos el paper dels usuaris és “important” i molt valorat per les dues capçaleres. Els internautes poden enviar consultes i comentaris sobre els articles a través de sengles formularis.
L’any 2025 es va commemorar el 60è aniversari de la Gran Enciclopèdia Catalana. Però també en fa uns quants de la primera versió digital, estrenada l’any 1997 (un any abans que Diccionari.cat). Des del 2012 que l’Enciclopèdia Catalana no es reedita en format físic, i per tant Enciclopèdia.cat és la principal via d’actualització dels continguts d’aquesta capçalera de referència, i de la resta de diccionaris i grans obres que la Fundació Enciclopèdia Catalana ha anat editant durant els anys.
Fiabilitat i mirada catalana
Prades defensa el seu rol en l’entorn digital, amb un portal “obert” que contribueix a fer que la cultura catalana i el coneixement del català “arribin a tothom de la manera més fàcil”. Un recurs, afegeix, que és “font de rigor i una referència, validat per especialistes i coneixedors de la matèria, i amb una mirada des de casa nostra, a diferència de molts dels continguts que circulen a la xarxa amb una visió lògicament més anglosaxona o peninsular”.
