Girona ha presentat davant les Nacions Unides el seu model de salut mental comunitària, desenvolupat després de més de dues dècades sense una institució psiquiàtrica de llarga estada. El director general de Support-Girona, Josep Maria Solé, ha exposat l’experiència durant la sessió inaugural pública del 35è període de sessions del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, al Palau de les Nacions de Ginebra.
Un dels resultats del model de salut mental gironí és una taxa d’hospitalització psiquiàtrica de 0,7 ingressos per cada 1.000 habitants, tres vegades inferior a la mitjana catalana i amb una tendència descendent. La xifra també se situa per sota dels 3 ingressos per cada 1.000 habitants de referència europea i, segons Support-Girona, permet evitar més de 2.000 ingressos hospitalaris cada any.
“Estem orgullosos de l’ecosistema de salut mental de Girona, no perquè sigui perfecte, sinó perquè demostra que una altra manera d’organitzar els suports és possible”, ha afirmat Solé davant dels membres del Comitè.
El director general de Support-Girona ha centrat la intervenció en com aconseguir que els drets reconeguts per la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat es tradueixin en canvis reals en el dia a dia. “Això implica transformar la manera d’organitzar els serveis i distribuir els recursos perquè els suports arribin a les persones en la seva vida quotidiana”, ha defensat.
Una xarxa per a prop de 900.000 habitants
L’experiència gironina es basa en la desinstitucionalització psiquiàtrica i en la construcció progressiva d’un ecosistema capaç d’oferir atenció i suport dins la comunitat, també en situacions d’alta complexitat.
El model s’ha desenvolupat durant dècades mitjançant el treball conjunt de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, gestionada per l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària (IAS), i entitats socials com Support-Girona, la Fundació Drissa i l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques.
També hi participen els serveis socials, l’atenció primària, altres entitats i les mateixes persones amb problemes de salut mental. L’ecosistema abasta la Regió Sanitària Girona, amb una població de referència de prop de 900.000 habitants.
La singularitat del sistema, segons Support-Girona, es troba en la coordinació de l’atenció sanitària amb els suports socials, l’accés a l’habitatge, la inserció laboral, la prevenció i intervenció precoç, la defensa dels drets, l’acompanyament de les famílies i la participació comunitària.
La recuperació s’entén així més enllà del tractament clínic i es vincula a la possibilitat que cada persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida dins la comunitat.
Més de vint anys sense una institució psiquiàtrica
L’origen del model actual es remunta a finals dels anys noranta, quan Girona va començar el tancament progressiu de la llarga estada de l’antic Hospital Psiquiàtric de Salt. El procés, únic a Catalunya, va culminar el 2004 amb l’obertura de l’Hospital Santa Caterina als terrenys de l’antic psiquiàtric i la configuració de l’actual Parc Hospitalari Martí i Julià.
El canvi va suposar el pas d’un model centrat en l’hospitalització a una xarxa comunitària d’atenció. Support-Girona havia nascut un any abans, el 2003, impulsada per l’IAS i en un context directament vinculat al tancament de la institució psiquiàtrica.
“Ens va mostrar que tancar una institució és necessari, però mai és suficient”, ha explicat Solé. “Si la mateixa lògica de control, segregació i substitució es reprodueix a la comunitat, la institució no ha desaparegut realment; només ha canviat de forma”.
De la tutela al suport per prendre decisions
Durant la intervenció a Ginebra, Support-Girona també ha explicat la transformació experimentada per la mateixa entitat. Quan va néixer, la tutela era la resposta predominant per a moltes persones, però progressivament ha evolucionat cap a un sistema basat en els drets, la voluntat i les preferències individuals.
Solé ha destacat especialment l’article 12 de la Convenció, que reconeix la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat en igualtat de condicions amb les altres. Segons el director general de Support-Girona, no és només un principi legal, sinó “un mètode de treball diari”.
Aquesta evolució ha requerit modificar les pràctiques professionals, els procediments interns, les relacions amb les famílies i la cooperació amb els tribunals i les administracions públiques i, sobretot, segons Solé, “la manera com enteníem el poder”.
Support-Girona considera que Catalunya pot tenir actualment una de les combinacions més sòlides entre una legislació alineada amb aquest article de la Convenció i un servei social de suport a la presa de decisions finançat públicament, universal, prestat professionalment i exclusivament per entitats sense ànim de lucre per a les persones sense familiars o xarxa social que els pugui proporcionar aquest suport.
Més recursos per viure dins la comunitat
Solé també ha advertit de les dificultats que encara existeixen per avançar en la vida independent. “Molt sovint, els sistemes de finançament públic encara premien més les solucions institucionals que el suport comunitari”, ha assenyalat.
Segons ha explicat, es poden donar situacions en què el sistema destini més recursos públics a una persona si ingressa en una institució residencial que si opta per continuar vivint a casa amb els suports necessaris.
Per això, ha defensat que els pressupostos, els criteris d’accés als serveis i els procediments administratius siguin coherents amb el dret a viure de manera independent i formar part de la comunitat.
El responsable de Support-Girona també ha reivindicat el paper dels professionals i la necessitat de continuar invertint en els equips que fan possible l’atenció comunitària, garantint-ne el reconeixement, la formació, l’estabilitat i unes condicions laborals adequades.
“La Convenció no ens demana només reconèixer els drets. Ens demana reorganitzar la societat perquè aquests drets es puguin exercir a la vida real”, ha conclòs Solé.
El Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat és l’òrgan de les Nacions Unides encarregat de supervisar l’aplicació de la Convenció. El seu 35è període de sessions se celebra del 12 al 27 d’agost a Ginebra i aborda, entre altres qüestions, l’aplicació de la Convenció als diferents estats, la cooperació amb les organitzacions de persones amb discapacitat i l’elaboració de noves observacions i directrius sobre els seus drets.
