La Fiscalia Anticorrupció investiga possibles irregularitats en la gestió de les ajudes econòmiques i de l’allotjament per a joves extutelats que depenien de l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). La investigació té l’origen en una denúncia presentada contra la Fundació Resilis, amb seu a Girona, per un alertador protegit per l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC).
El març passat, la fiscalia va demanar la col·laboració d’Antifrau, que ja investigava aquestes qüestions en dos expedients diferents. Tot i que un d’ells ja s’ha tancat sense detectar indicis de delicte, la documentació s’ha remès igualment al ministeri fiscal, que manté obertes les diligències.
L’informe d’Antifrau analitzava el control de les prestacions econòmiques destinades als joves extutelats. Segons fonts jurídiques, no es van detectar conductes que poguessin constituir delicte o frau, però sí que es van apuntar possibles deficiències en el seguiment i la supervisió dels contractes entre la DGAIA i les entitats col·laboradores.
Una de les sospites és que s’haurien continuat abonant ajudes a persones que ja no residien a Catalunya.
Antifrau continua investigant les possibles places “fantasma”
El segon expedient continua obert i se centra en la possible existència de places d’allotjament “fantasma”, és a dir, habitatges pels quals les entitats haurien cobrat de la Generalitat malgrat no estar ocupats pels joves que constaven administrativament.
L’Oficina Antifrau encara no ha conclòs aquesta investigació perquè està analitzant una gran quantitat de documentació i, de moment, no ha traslladat cap informe a la fiscalia.
Ara serà Fiscalia Anticorrupció qui haurà de determinar si els fets constitueixen únicament irregularitats administratives o si existeixen indicis de delicte que justifiquin traslladar el cas a un jutjat perquè continuï la investigació.
Una denúncia que es remunta al 2025
El cas va sortir a la llum el gener del 2025, després de la denúncia d’un treballador del tercer sector que va alertar de possibles irregularitats en la gestió de les prestacions econòmiques i d’habitatge per a joves extutelats.
Entre els casos denunciats hi havia el d’un jove que continuava percebent tant l’ajut econòmic com el d’habitatge malgrat que feia mesos que vivia i treballava a València. Segons la denúncia, fins i tot se li havia canviat el pis argumentant que buscava feina, quan en realitat ja estava treballant fora de Catalunya.
Posteriorment, tres treballadores també van denunciar que una entitat cobrava de la Generalitat per places d’acollida que en realitat estaven buides.
Un informe de la Sindicatura va detectar 167 milions en pagaments indeguts
La investigació coincideix amb les conclusions d’un informe de la Sindicatura de Comptes, publicat el juny de l’any passat, que assenyalava que el Departament de Drets Socials havia efectuat 167,56 milions d’euros en pagaments indeguts entre els anys 2016 i 2024.
D’aquest import, 4,7 milions d’euros corresponien a prestacions vinculades al cas dels joves extutelats.
Una querella ja arxivada
Paral·lelament, un jutjat de Barcelona va arxivar l’abril passat una querella presentada pel col·lectiu jurídic Acció Cassandra contra quatre exconsellers de la Generalitat i diversos antics alts càrrecs de la DGAIA per presumpta malversació. L’entitat va anunciar que recorrerà la decisió judicial.
La querella es dirigia contra els exconsellers Dolors Bassa, Chakir El Homrani, Violant Cervera i Carles Campuzano, així com contra l’exsecretari Josep Ginesta i tres exdirectors de la DGAIA, entre altres responsables, pels presumptes delictes de malversació, prevaricació, falsedat documental, frau, encobriment, assetjament laboral i possible finançament il·legal de partits.
