Rècord històric de corriols camanegres a l'Alt Empordà després de protegir les zones de cria

Les mesures als Aiguamolls afavoreixen la nidificació d’una espècie en regressió

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà va tancar l’estiu passat part de la platja de Can Comes, a Castelló d’Empúries (Alt Empordà), per protegir i garantir la nidificació del corriol camanegre. Un any després, les mesures han donat els primers fruits i han afavorit la cria d’aquesta espècie. El director dels Aiguamolls, Ponç Feliu, explica que han comptabilitzat un centenar de parelles reproductores entre aquest parc i el del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. En concret, una setantena als Aiguamolls i trenta més al Baix Empordà. “És el primer cop i es tracta d’una xifra històrica, tenint en compte que és una espècie en regressió al conjunt de l’Estat”, remarca Feliu.

La població de corriol camanegre augmenta a l’Empordà. A l’inici d’aquesta temporada d’estiu, s’han identificat 100 parelles reproductores. La majoria, unes setanta, als Aiguamolls on fa un any es van fer tancaments per afavorir els nius i la cria d’aquesta espècie vulnerable. I és que el corriol comença la cria els mesos de març i abril i fa la seva reproducció entre els mesos de maig, juny i juliol. “Fins i tot, a vegades a l’agost”, explica Feliu. “És una època clau en la qual s’ha de preservar la seva tranquil·litat i la convivència amb els humans”, afegeix.

Aquesta espècie, a més, acostuma a fer els nius camuflats a la sorra a les zones dunars i el fet que coincideixi amb l’època d’estiu i d’afluència més alta de gent a les platges ho complica. Per això, el tancament de les zones de cria és tan important. “La gent està acostumada a tenir la platja neta, una platja que es vegi inert o sense vida, però el que volem justament és evidenciar que les platges són un lloc de vida, un ecosistema com qualsevol altre, i que s’ha de mantenir naturalitzat”, remarca Ponç Feliu.

En els darrers anys, era habitual trobar-hi entre 40 i 50 parelles reproductores. El fet que ara n’hi hagi més, segons Feliu, confirma que les mesures de protecció han funcionat. “Això fa evident que un dels problemes que tenia el corriol no era la manca d’hàbitat, sinó les molèsties humanes per la gent que passejava pels llocs on estaven criant”, insisteix Feliu.

A més, en aquesta zona de la platja de Can Comes —un dels punts de cria d’aquesta espècie— sovint hi venen gossos deslligats que es converteixen, a la vegada, en depredadors d’aquests ocells. El tècnic d’ús públic del parc, Ivan Bustamante, explica que “depreden els pollets” i que, a més, la seva presència ja els espanta. També remarca que sovint els nius són “difícils” de veure perquè els ous que ponen són pigallats i poden confondre’s amb la sorra.

Bustamante detalla també que, a banda del tancament de dos quilòmetres de Can Comes, també balissen els punts fora del tram senyalitzat on detecten nius. “Els ocells van on volen i a vegades et fan els nius més enllà”, insisteix.

La tasca dels informadors

Amb l’objectiu de conscienciar sobre la importància de preservar aquests espais i no entrar a les zones tancades, un informador dels Aiguamolls alerta els visitants que intenten atansar-s’hi o bé hi acudeixen amb gossos deslligats. “Alguna vegada ens hem trobat gent intentant fer foc i molts gossos deslligats, és el que més ens trobem”, explica en Víctor Gil.

Quan els expliquen la importància de mantenir aquestes zones lliures per afavorir la cria de diverses espècies, Gil diu que es troben reaccions de tota mena. “Hi ha des del que ha vingut aquí tota la vida i estan acostumats a fer una mica el que volen, hi ha gent que està molt conscienciada i que inclús venen expressament pel parc natural. I llavors hi ha molta gent que ho fan per desconeixement. Una vegada els ho expliques, ja tenen molta més empatia i ho cuiden”, afirma.

Una parella de xatrac menut

De fet, les mesures de protecció no només han tingut efectes positius en la cria del corriol camanegre, sinó que també s’ha detectat una parella de xatrac menut criant a Can Comes. “És un fet que evidencia la importància de poder tancar aquests ecosistemes i poder-los barrar al pas dels humans. És important que hi hagi llocs on la natura faci el seu curs”, insisteix Feliu. De fet, diu, aquesta espècie hi havia criat antigament, però feia temps que no ho feia.