Cau a la meitat la pesca recreativa sense llicència a Catalunya

Les infraccions se situen entre el 4% i el 10%, amb més casos en la pesca submarina

La pesca marítima recreativa sense llicència s’ha reduït per sota del 10% dels casos a Catalunya, segons dades recollides en les campanyes de control impulsades per la Generalitat des del 2022. Després de quatre operatius coordinats entre Mossos d’Esquadra i Agents Rurals, que s’han repartit en períodes de quinze dies al llarg de quatre anys, les inspeccions a més de 2.200 pescadors han situat el percentatge d’infractors entre el 4 i el 10%.

La xifra suposa una reducció respecte a les estimacions anteriors, que apuntaven que fins a un 20% dels pescadors recreatius no tenien la llicència obligatòria. Segons els agents, els infractors solen ser pescadors ocasionals, sovint estrangers, que desconeixen la normativa. En la pesca submarina és on més irregularitats es detecten.

Des de fa quatre anys, el Departament d’Interior, els Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals organitzen campanyes específiques per controlar el compliment de la normativa en matèria de pesca marítima recreativa. Els dispositius, que es fan durant quinze dies en diferents punts del litoral català i en diverses estacions de l’any, han permès inspeccionar més de 2.200 persones.

Els resultats d’aquestes campanyes mostren que els pescadors recreatius sense llicència se situen entre el 4 i el 10%. El subdirector general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Joan Ylla, ha qualificat els resultats de “molt bons”, perquè, segons ha dit, confirmen que els incompliments s’han reduït pràcticament a la meitat respecte de les estimacions prèvies, que situaven aquest percentatge al voltant del 20%. Tot i això, ha remarcat que cal continuar treballant per reduir encara més aquest percentatge i garantir el compliment de la normativa.

Pescadors ocasionals i estrangers

Les dades mostren que la pesca des d’embarcació és la modalitat amb menys infraccions per manca de llicència, seguida de la pesca des de la costa. En canvi, la pesca submarina és la que registra un percentatge més elevat d’incompliments. Segons Joan Ylla, els infractors són sovint pescadors ocasionals i turistes estrangers, que no coneixen la normativa, i es concentren en els mesos d’estiu a les zones més turístiques de la Costa Brava i la Costa Daurada.

De fet, una de les conclusions de la campanya és que prop del 20% de les llicències inspeccionades han estat expedides fora de Catalunya. En aquest sentit, els agents recorden que, amb l’actual normativa, només són vàlides les emeses per les comunitats autònomes del calador mediterrani espanyol. Entre les persones que pescaven sense llicència, prop del 40% eren de nacionalitat espanyola, seguides de pescadors marroquins, alemanys, francesos i d’altres països de la Unió Europea.

Més divulgació, menys sancions

L’intendent i cap de la Divisió de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra, Òscar Macarella, ha destacat que la pesca recreativa és una activitat “completament legítima”, però que s’ha de practicar de manera responsable. A més, també ha remarcat que l’objectiu dels dispositius no és sancionar, sinó “informar, divulgar i prevenir” per corregir irregularitats i preservar els recursos marins.

En la mateixa línia, el sotsinspector i cap de l’Àrea de Fauna Protegida, Caça i Pesca dels Agents Rurals, César Calabrès, ha assegurat que part de la pressió sobre el medi marí ve de l’increment de visitants als espais naturals després de la pandèmia. A més, també ha explicat que molts dels incompliments corresponen a pescadors ocasionals o estrangers que desconeixen que a Catalunya és obligatori tenir llicència per practicar pesca recreativa. Per això, ha insistit en la necessitat de reforçar les tasques d’informació i sensibilització.

La Generalitat calcula que a Catalunya hi ha més de 53.000 persones que practiquen pesca marítima recreativa, amb unes 600.000 sortides anuals i un impacte econòmic superior als 65 milions d’euros. Les dades recollides durant les campanyes també serviran per millorar les estimacions científiques sobre l’impacte real d’aquesta activitat en els recursos marins i per orientar futures polítiques de gestió i conservació.