El conductor que va matar una ciclista als Àngels podria evitar la presó

La condemna és de 2 anys i 10 mesos, però la defensa sosté que es pot suspendre

L’Audiència de Girona ha condemnat a 2 anys, 10 mesos i 15 dies de presó el conductor que va matar una ciclista a la carretera dels Àngels, a Quart (Gironès), el 30 d’octubre del 2021. Seguint el veredicte, la sentència conclou que l’acusat anava begut quan va envestir la víctima, que després va conduir de manera temerària al llarg de 2,4 quilòmetres per fugir i que va abandonar la víctima al lloc de l’accident sense auxiliar-la.

Li aprecia, però, atenuants d’embriaguesa en relació amb el delicte d’omissió del deure de socors i els de reparació del dany i dilacions indegudes, que li han rebaixat la pena. La defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, remarca que el condemnat podria esquivar la presó perquè es compleixen els requisits legals.

El jurat popular no va tenir cap dubte i, per unanimitat, va declarar que el conductor era culpable de tots els delictes dels quals l’acusaven: homicidi per imprudència greu en concurs amb conducció sota els efectes de l’alcohol, un delicte de conducció temerària i un d’omissió agreujada del deure de socors.

A partir del veredicte, la secció quarta de l’Audiència de Girona ha dictat sentència i li ha imposat una pena de 2 anys, 10 mesos i 15 dies de presó. Això implica que el processat podria esquivar la presó perquè, segons la defensa, es compleixen els requisits legals per suspendre l’execució de la condemna. Sobretot perquè cap de les penes dels delictes per separat supera els dos anys.

Atenuants aplicades 

El magistrat-president, Adolfo García Morales, exposa a la sentència que la “petició natural” dels familiars de la víctima reclamant els càstigs “més rigorosos possibles” no pot ser acollida pel tribunal: “Ens podríem trobar en un exercici de venjança social que no s’ajusta als paràmetres raonables d’individualització, que és el que se’ns exigeix a l’hora de concretar la pena”.

“L’exemplaritat que moltes vegades es pretén des del banc acusatori sempre ens ha semblat una de les formes més eloqüents de justificar el que és capritxós i abusiu. El que és exemplar pot causar un cert efecte en la societat, però la pena s’imposa sempre a un individu determinat”, reflexiona.

En aquest punt, el magistrat exposa que el Codi Penal fixa la pena màxima per un homicidi per imprudència greu en quatre anys: “Personalment, no som partidaris de les exasperacions punitives a cop de successos dolorosíssims, però no negarem que crida socialment l’atenció que aquesta sanció sigui la prevista per a un cas de mort, un delicte irreparable, quan serveix per a la comissió d’una imprudència gravíssima”.

Argumenta que és seguint els paràmetres legals, i aplicant les circumstàncies atenuants que va apreciar el jurat, que fixa la pena del primer delicte (homicidi per imprudència greu conduint begut amb l’atenuant de reparació parcial del dany) en dos anys de presó; sis mesos per la conducció temerària i quatre mesos i quinze dies per l’omissió del deure de socors.

La sentència aplica l’atenuant de dilacions indegudes a tots els delictes, perquè el cas ha trigat quatre anys i vuit mesos a arribar a judici, sense que aquest retard sigui imputable al processat. També aprecia l’atenuant de reparació parcial del dany a l’homicidi imprudent, perquè el conductor va consignar 35.000 euros per pagar indemnitzacions, i el d’embriaguesa al delicte d’omissió del deure de socors.

També li prohibeix conduir durant 3 anys, 9 mesos i 1 dia.

Als Àngels després de Fires

La sentència conclou que el conductor, que aleshores tenia 24 anys i no tenia antecedents penals, conduïa el cotxe cap als Àngels cap a les vuit del matí del 30 d’octubre del 2021 “intensament afectat” pel consum previ d’alcohol. Segons ell mateix va explicar al judici, aquella matinada havia estat a les Fires de Girona i havia consumit “quatre o cinc cubates”. Quan ja s’havia acabat la festa, ell i un amic van decidir anar fins al santuari “a fer un cigarret” i xerrar.

Segons exposa la sentència, circulava a uns 68 quilòmetres per hora en un tram on la velocitat recomanada era de 40 quan va envestir per darrere la bicicleta de la víctima. No es va adonar de la seva presència, tot i que duia “totes les mesures de seguretat per fer-se veure”. L’impacte va projectar la ciclista contra el capó i el parabrisa del vehicle i després fins al marge de la carretera.

La ciclista de 35 anys va morir poc després a conseqüència dels politraumatismes i de les lesions greus que va patir al cap, al tòrax i a l’abdomen. Tenia parella, un fill de sis anys, pares i dos germans.

Omissió del deure de socors. La sentència també declara provat que, lluny d’aturar-se després de l’atropellament, el conductor va continuar circulant durant uns 2,4 quilòmetres amb una roda rebentada, la llanta fregant contra la calçada i pràcticament sense visibilitat perquè duia el vidre trencat. Durant aquest trajecte va envair en diverses ocasions el carril contrari i va posar en perill la resta d’usuaris de la via, i especialment el seu amic, que anava de copilot.

D’acord amb el criteri del jurat popular, l’Audiència subratlla que el processat va conduir fins a un aparcament d’un restaurant, tot i que abans hi havia “quatre llocs segurs” on podria haver aturat el vehicle. Ho va fer “despreocupant-se totalment” de l’estat de la víctima i no la va socórrer en cap moment.

Els Mossos d’Esquadra el van detenir poca estona després en un camí forestal que va en direcció a Madremanya, en “direcció contrària” al lloc de l’accident. Quan li van fer la prova d’alcoholèmia, prop de les nou del matí, va donar un resultat de 0,92 i 0,87 mg/l d’alcohol per litre d’aire expirat, superior al límit per posar-se al volant.

Al banc dels acusats també s’hi asseia el copilot, defensat pel lletrat Carles Monguilod, que s’enfrontava a pagar una multa de 5.400 euros per un delicte d’omissió del deure de socors. El jurat popular, però, el va declarar no culpable i el magistrat-president confirma a la sentència l’absolució de viva veu que va fer a la sala de vistes al final de la lectura del veredicte.

En concepte de responsabilitat civil, la sentència ordena que els 35.000 euros que va aportar l’acusat siguin per al fill de la víctima i obliga l’asseguradora del vehicle, que era propietat de la mare del condemnat, a pagar els interessos de demora del temps que va passar entre l’accident i el pagament de la indemnització als familiars de la víctima.

La sentència no és ferma i es pot recórrer davant el TSJC. Després de la lectura del veredicte, el fiscal Enrique Barata havia sol·licitat 4 anys, 10 mesos i 44 dies de presó i l’advocat de l’acusació particular, Miguel Capuz, elevava la petició a 5 anys, 4 mesos i 44 dies.