L’escriptor Josep Vallverdú, pare de Rovelló, el clàssic de la literatura infantil que ha acompanyat generacions de lectors catalans des de finals dels anys seixanta, ha mort aquest dimarts als 103 anys. L’autor va mantenir una estreta vinculació amb Sant Feliu de Guíxols, on va viure entre el 1949 i el 1956 i va participar activament en la vida cultural de la ciutat, que el 2023 el va distingir com a fill adoptiu.
Referent indiscutible de la literatura infantil i juvenil en català, Vallverdú deixa una obra ingent, formada per més de 300 títols entre novel·les, memòries, llibres de viatges, contes, traduccions, poesia i teatre.
L’any 2023, Catalunya va commemorar el centenari del seu naixement amb nombrosos actes i activitats. Ara fa un any, l’autor encara va lliurar a l’editorial La Galera El retorn de Rovelló, la continuació del llibre que el va convertir en una icona de la literatura catalana.
De Lleida a Barcelona
Josep Vallverdú i Aixalà va néixer a Lleida el 9 de juliol del 1923. L’esclat de la Guerra Civil va obligar la família a refugiar-se temporalment fora de la ciutat i va interrompre la seva etapa educativa. L’any 1939 van tornar a Lleida i, un any més tard, es van traslladar a Barcelona, on el seu pare regentava una botiga de roba i ell va continuar els estudis de batxillerat.
Posteriorment, es va matricular a la Universitat de Barcelona per estudiar Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Filologia Clàssica. Durant aquells anys va establir amistat amb personalitats vinculades al catalanisme cultural com Frederic Roda, Antoni Badia i Margarit, Pere de Palol, Joan Triadú, Josep Palau i Fabre i Isabel Arqué, que posteriorment esdevindria la seva esposa.
El 1947 va començar a treballar com a becari del doctor Josep Rubió i Balaguer, col·laborant en les investigacions que aquest desenvolupava a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Set anys decisius a Sant Feliu de Guíxols
L’any 1949 li van oferir dirigir una acadèmia a Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà. Després de dos anys al capdavant del centre, va treballar en una empresa dedicada als taps de suro, alhora que impartia classes, participava en activitats culturals i pronunciava conferències.
Vallverdú va formar part de la primera redacció de la revista Àncora, on va fer amistat amb l’escriptor i periodista Agustí Calvet, ‘Gaziel’. Va residir a la ciutat fins al 1956, una etapa que ell mateix va definir com “set anys pròdigs en esdeveniments vitals, en maduració”.
La seva vinculació amb la ciutat es va mantenir al llarg dels anys i, el 2023, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols li va concedir el títol de fill adoptiu.
Per motius familiars i professionals va tornar posteriorment a Lleida, on va viure entre el 1959 i el 1969. Durant aquella dècada va iniciar una trajectòria literària que no deixaria de créixer.
El ressorgiment de la literatura juvenil en català
Durant els anys seixanta, coincidint amb la recuperació progressiva de la literatura juvenil en llengua catalana, Vallverdú va publicar tres novel·les decisives.
El venedor de peixos, apareguda el 1960, va representar el retorn de la novel·la d’aventures en català després d’un llarg període d’escassa producció i va marcar un punt d’inflexió en la seva carrera. Posteriorment van arribar Trampa sota les aigües, guanyadora del premi Joaquim Ruyra el 1963, i La caravana invisible, publicada el 1968.
Des de la creació de la revista Cavall Fort, l’any 1961, Vallverdú també hi va col·laborar habitualment, contribuint a consolidar un nou espai cultural i literari destinat als infants i joves del país.
Una extensa tasca com a traductor
Paral·lelament a la seva producció pròpia, Vallverdú va desenvolupar una intensa activitat com a traductor, especialment de novel·la policíaca per a Edicions 62, una editorial que acabava de néixer.
Entre el 1962 i el 1975 va traslladar al català obres de Raymond Chandler, Dashiell Hammett, Martin Luther King, Jack London, Jean Piaget, Edgar Allan Poe, Gianni Rodari, Walter Scott, James Stevenson, G. K. Chesterton i Oscar Wilde, entre molts altres autors.
El 1966, per encàrrec de l’editorial Vicens, va traduir The Revolt of the Catalans, de l’historiador britànic John H. Elliott. La censura franquista, però, va impedir que es publiqués amb la traducció literal del títol, La revolta dels catalans, i va imposar la fórmula La revolta catalana.
El naixement de ‘Rovelló’
L’any 1968 va marcar definitivament la trajectòria de Josep Vallverdú. Aquell estiu, en una barraca de canyes situada al jardí de casa seva, a Puiggròs, va escriure gairebé d’una tirada la història d’un gos rústec anomenat Rovelló.
La novel·la va guanyar el premi Josep Maria Folch i Torres i va iniciar una història d’èxit editorial sostingut. Des de la seva aparició, La Galera n’ha publicat una trentena d’edicions i se n’han venut més de 75.000 exemplars.
El llibre ha estat traduït al castellà, el basc, el francès, l’italià i el rus, i va ser adaptat en una sèrie de 26 episodis de dibuixos animats per a televisió.
El febrer del 2026, amb 102 anys, Vallverdú va presentar la segona part de l’obra, El retorn de Rovelló, en què el popular gos protagonitza noves aventures amb referències a altres llibres de l’autor.
Viatger i cronista del país
A finals dels anys seixanta, Vallverdú i el fotògraf Toni Sirera van emprendre un projecte ideat per Oriol Vergés per retratar Catalunya comarca a comarca. Entre el 1968 i el 1974 van recórrer el territori i van publicar els quatre volums gràfics de Catalunya visió, editats per Tàber.
El seu coneixement del país i la seva inclinació pel món rural també van donar lloc a diversos llibres de viatges, molts dels quals centrats en les Terres de Ponent, com Catalunya continental, La Catalunya aragonesa, Viatge entorn de Lleida i Els rius de Lleida.
Gairebé una aventura cada any
Vallverdú no va abandonar mai la narrativa infantil i juvenil. El 1970 va tornar a guanyar el premi Folch i Torres amb En Roc drapaire, publicada l’any següent.
A La Galera va mantenir durant anys un ritme de gairebé un llibre anual, amb títols com L’home dels gats, Bernat i els bandolers, Un cavall contra Roma, Tres xacals a la ciutat i Els inventors dels fantasmes.
Al mateix temps, va intensificar les col·laboracions en la premsa escrita i va publicar assajos i novel·les per a adults. Va ser finalista del premi Josep Pla els anys 1970 i 1982 amb Proses de Ponent i Indíbil i la boira, respectivament.
Jubilació, obra completa i memòries
Després de jubilar-se, l’any 1988, es va instal·lar a l’Espluga de Francolí, però va continuar escrivint sense interrupció. D’aquesta etapa és el dietari Vuit estacions, publicat el 1991.
La Galera i Enciclopèdia Catalana, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, van recopilar la seva obra juvenil completa en catorze volums i unes 4.000 pàgines. El primer volum va aparèixer el 1995 i els dos darrers, el 2001.
En aquella etapa, Vallverdú també va aprofundir en la literatura memorialística. A Vagó de tercera va recuperar els records de l’adolescència i de la postguerra, mentre que a Garbinada i ponent. Els meus anys cinquanta va explicar els inicis literaris i l’experiència de la paternitat entre Sant Feliu de Guíxols i Lleida.
El quart volum de memòries, Mosaic de tardor, publicat per Proa, se centra en la segona meitat de la seva vida a partir del 1969.
Una vida dedicada a l’ensenyament
Tot i la seva extensa carrera literària, Vallverdú va exercir professionalment com a professor. Durant divuit anys va impartir classes a l’institut de secundària de les Borges Blanques, municipi que el va nomenar fill adoptiu l’any 2020.
També va ensenyar Història de la Literatura Catalana, Literatura Medieval i Literatura del Segle XX a la nova Universitat de Lleida.
En un dels actes del seu centenari, va mostrar la seva preocupació pels baixos nivells de comprensió lectora entre infants i joves i pels riscos associats a l’ús del telèfon mòbil, que va definir com un dels invents més importants, però també més temibles, de la humanitat.
La descoberta tardana de la poesia
La gran identificació de Vallverdú amb la literatura infantil i juvenil va deixar parcialment en segon pla altres vessants de la seva producció. En els darrers anys, però, es va concentrar especialment en la poesia.
Amb motiu del seu centenari, Pagès Editors va reunir tota l’obra poètica que havia publicat durant els quinze anys anteriors. L’escriptor explicava que, després d’haver conreat tots els gèneres, la poesia li resultava especialment atractiva perquè exigia una gran precisió en el llenguatge.
L’Any Vallverdú
L’any 2023 es va celebrar l’Any Vallverdú, amb actes arreu de Catalunya per commemorar el centenari del seu naixement. L’autor, encara plenament actiu, va participar en moltes de les activitats i va rebre la medalla centenària de la Generalitat.
Alguns dels actes més emotius van tenir lloc a Lleida, ciutat amb la qual sempre va mantenir una relació estreta. Bona part de la seva obra i de la seva trajectòria vital tenen com a centre de gravetat les Terres de Ponent, on diversos instituts, biblioteques i fins i tot trens porten el seu nom.
Una trajectòria àmpliament reconeguda
La carrera literària de Josep Vallverdú va rebre nombrosos premis i distincions. El 1978 va entrar a la Llista d’Honor del Premi Andersen amb En Mir, l’Esquirol. Posteriorment va obtenir el Premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, la Llista d’Honor del Premi CCEI, el Premi Nacional del Ministeri de Cultura i el Premi de la Generalitat a la millor obra juvenil.
L’any 1989 va rebre la Creu de Sant Jordi i, quatre anys abans, Lleida havia creat un premi d’assaig amb el seu nom.
El 1991 va ingressar a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual va esdevenir membre emèrit el 1993. També va ser president d’honor del Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana.
L’any 2000 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Honor de la Universitat de Lleida. El 2004 va ser investit doctor honoris causa per la mateixa universitat i, el 2012, va obtenir el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.
