El Festival Perelada ha obert l’edició del 40è aniversari agermanant la intensitat de l’òpera amb les veus de la soprano Ermonela Jaho i el tenor Benjamin Bernheim. Fidel a la seva essència, per a l’ocasió el festival ha posat la lírica al centre, amb un programa centrat en l’òpera italiana i francesa.
Peces i àries de Puccini, Verdi, Leoncavallo, Goulod, Cilea i Massenet s’han elevat dins l’església del Carme en un viatge musical que ha transitat des de la delicadesa continguda fins a la intensitat dramàtica. Fins al 9 d’agost, Peralada (Alt Empordà) revisitarà quatre dècades de trajectòria amb noms com Bryn Terfel, Sara Blanch, Jordi Savall o Sílvia Pérez Cruz, i les estrenes absolutes de ‘Diario di una madre’ i ‘Estètica i massacre’.
Lírica, dansa, música de cambra i creació contemporània per a una edició que, segons subratlla el festival, “converteix el camí recorregut fins ara en matèria viva”. Peralada es vesteix d’aniversari amb un programa que gira la vista enrere, però també mira cap a futur, i que posa el concepte de transformació al centre: la d’un projecte nascut al cor de l’Alt Empordà que conjuga diferents llenguatges artístics, combina figures internacionals amb artistes locals, i que al llarg de quatre dècades ha repensat tant formats com escenaris.
L’òpera és un dels gèneres que és ànima del festival i, per això, la 40a edició s’ha obert posant-la al centre. La soprano albanesa Ermonela Jaho ha tornat a Peralada per unir la seva veu amb la del tenor franc suís Benjamin Bernheim, en un recital construït a partir de peces i àries de Cilea, Puccini, Leoncavallo, Verdi, Gounod i Massenet.
Acompanyats al piano per Marcos Madrigal, soprano i tenor han interpretat fragments del repertori operístic italià i francès, en un viatge que no tan sols ha transitat a cavall del segle XIX i principis del XX, sinó que també ha anat des de la tensió dramàtica de ‘Tosca’ o ‘Werther’ fins a la fluïdesa melòdica de ‘La rondine’ o ‘Adriana Lecouvreur’.
Les obres dels compositors han posat en diàleg l’emoció que desplega la veu de Jaho amb l’elegància i la noblesa de timbre de Bernheim. Soprano i tenor han elevat dins l’església del Carme la intensitat verista i pucciniana, el refinament de l’òpera romàntica francesa i han culminat el recital agermanant les veus amb una escena del ‘Manon’ de Massenet: l’ària ‘Ah! Fouyez, douce image’ i el duo d’amor ‘N’est-ce plus ma main que cette main presse?’, on la jove i el noble tornen a sucumbir a l’amor.
“Hem ideat aquest programa junts, pensant què podríem fer perquè fos una celebració, com uns focs artificials de la música”, explica el tenor franc suís. “Realment volíem fer un recital que al mateix temps fos delicat i espectacular, mirant quins podrien ser millors duets i àries que poguéssim cantar junts i donessin tota aquesta varietat de colors”, hi afegeix Bernheim.
El recital que ha obert el Festival Perelada s’ha dividit en dues parts. Primer, les peces operístiques italianes; i després, les franceses. “L’obertura italiana dona emoció, i és més propera a l’audiència d’aquest vespre”, concreta Ermonela Jaho. “I el repertori francès hi aporta la delicadesa, la vulnerabilitat i el drama”, afegeix la soprano albanesa.
Grans noms i estrenes absolutes
Amb Jaho i Bernheim, el Festival Perelada ha inaugurat una edició d’aniversari que s’allargarà fins al 9 d’agost. Des d’ara i fins aleshores, la programació revisitarà la història del certamen amb noms com el baix-baríton Bryn Terfel o la soprano Sarah Blanch, i figures catalanes de referència com Jordi Savall o Sílvia Pérez Cruz.
Aquest 2026 també destaquen les estrenes absolutes de ‘Diario di una madre’, d’Alberto García Demestres amb textos de Cristina Pavarotti i ‘Estètica i massacre’, de Carles Prat, així com els encàrrecs vinculats al concert-homenatge a Montserrat Torrent i les celebracions del desè aniversari del Trio Fortuny i del Campus Peralada amb Niu.
El director del festival, Oriol Aguilà, destaca que “40 anys donen per molt” i que el llegat de Peralada -que inclou “més d’un miler llarg” de propostes artístiques- “ja forma part de la història de les arts escèniques del país, de la música, de la dansa i de la lírica”. “Per tant, aquest any allò que fem és compartir-ho i posar-ho en valor, amb una mirada de present però sobretot de futur, pensant que el festival té una missió”, concreta Aguilà. I conclou: “Un plantejament artístic propi que recull l’estela de la soprano Montserrat Caballé, que en va ser la insígnia, i que ha construït el seu cosmos amb l’òpera i els coreògrafs més reveladors i estimulants del moment”.
Aquest dissabte, l’aniversari prendrà forma pròpia amb ‘Festival Perelada, 40 anys en camí’, una experiència escènica i gastronòmica concebuda per Joan Anton Rechi. Pensada com un recorregut per la memòria i el present del festival, la vetllada combinarà música, dansa i paraula, i integrarà també el paisatge i la dimensió gastronòmica com a part de l’experiència.
No serà una gala convencional ni una successió d’evocacions, sinó un recorregut en quatre instants que connectarà l’origen, el moviment, la trobada de veus i l’horitzó futur. Amb la participació d’artistes convidats que s’aniran desvetllant al llarg de la nit, hi haurà la presència del coreògraf Botis Seva, guanyador del Carmen Mateu Young Artist European Award, que presentarà un fragment de Sing Child Sing, un encàrrec del festival.
