Nou ajuntaments de la Costa Brava han unit esforços per reclamar a la Generalitat una revisió del Decret 3/2023 que regula els habitatges d’ús turístic (HUT). Els alcaldes consideren que la normativa no s’adapta a la realitat dels municipis eminentment turístics i alerten que la desaparició de milers de llicències a partir del 2028 tindria un fort impacte sobre l’economia, l’ocupació i la competitivitat del territori.
La iniciativa neix de la primera taula de treball d’alcaldes i alcaldesses impulsada per l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava Pirineu de Girona (ATA), amb l’objectiu de compartir les conseqüències que tindria l’aplicació del decret i coordinar una resposta conjunta dels municipis més afectats.
Els signants defensen que els habitatges d’ús turístic formen part del model econòmic de la Costa Brava des de fa més de seixanta anys i recorden que el sector s’ha professionalitzat fins a convertir-se en una activitat imprescindible per a nombrosos municipis. “Els HUT no són una activitat marginal ni una realitat recent. Formen part del model econòmic de la Costa Brava des de fa més de seixanta anys i han evolucionat fins a convertir-se en un sector regulat, professionalitzat i imprescindible per al desenvolupament de molts municipis”, assenyala el manifest.
Els alcaldes adverteixen que una reducció indiscriminada dels habitatges d’ús turístic afectaria molt més que el sector de l’allotjament. Restaurants, comerços, empreses de neteja, manteniment, jardineria, transports, serveis tècnics, activitats d’oci i nombrosos professionals depenen, en bona part, de l’activitat turística que generen aquests allotjaments. També remarquen que contribueixen a la desestacionalització del turisme i permeten mantenir activitat econòmica durant mesos en què altres tipus d’allotjament tenen una presència més limitada.
Els municipis reivindiquen que l’autonomia municipal ha de permetre adaptar la regulació a cada realitat territorial. Consideren que no es poden aplicar els mateixos criteris a grans ciutats amb problemes d’accés a l’habitatge que a municipis desenvolupats històricament al voltant de les segones residències i del turisme vacacional.
El manifest també recorda que més del 85% de les llicències corresponen a propietaris particulars i que una gran part dels habitatges d’ús turístic són segones residències ubicades en urbanitzacions creades amb vocació turística. Per això, els alcaldes consideren que la desaparició de les llicències difícilment comportaria que aquests immobles passessin al mercat de lloguer residencial permanent.
Finalment, els signants reclamen l’obertura d’una taula de diàleg entre la Generalitat, els ajuntaments i el conjunt del sector per revisar el decret i elaborar una regulació “responsable, equilibrada i adaptada a la realitat de cada municipi”. El manifest ha estat subscrit pels ajuntaments de Begur, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Castelló d’Empúries, el Port de la Selva, l’Escala, Llançà, Pals i Roses, i continua obert a noves adhesions.
