Dues revistes especialitzades avalen la taxa d’escombraries de Girona per ajustar-se a llei i avançar cap al pagament per generació; és a dir, la màxima de “qui contamina paga”. Són publicacions de referència entre secretaris, interventors i tresorers, que han analitzat les primeres tres sentències emeses pels tribunals superiors de justícia sobre aquest tribut.
A més de Girona, fan referència a Madrid i al poble valencià de Sant Vicent del Raspeig. En aquests dos últims casos, però, els tribunals han tombat la taxa. Les revistes destaquen que el model de Girona està “ben fonamentat” amb criteris econòmics i que impulsa sistemes de recollida -com els contenidors intel·ligents- “eficaços per individualitzar la generació de residus”.
La nova taxa de residus que Girona aplica des de l’any passat inclou més d’una trentena de supòsits diferents tant per a les llars com per a les activitats econòmiques. En el cas dels habitatges, es calcula en funció de la superfície i del consum d’aigua que facin; i en el cas dels comerços i activitats, també té en compte el volum d’escombraries que generin per a cada fracció.
El càlcul de la taxa va canviar perquè, a partir del 2025, la llei obligava els ajuntaments a repercutir damunt aquest tribut el 100% dels costos de la recollida d’escombraries. Però a l’hora d’aplicar-ho no s’establia un model homogeni, sinó que cada consistori tenia marge per implantar el model que considerés més adient.
Arreu de l’Estat, les discrepàncies entre ajuntaments, sectors econòmics i ciutadania han comportat que aquestes taxes arribessin als tribunals, i s’han traduït en diferents contenciosos. Girona no en va quedar al marge, perquè l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) va recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que considerava que la taxa d’escombraries perjudicava els pisos turístics.
Aquest març, el TSJC va donar la raó a l’Ajuntament de Girona. La sentència, que tombava el recurs de l’ATA, justificava que els pisos turístics paguessin el tribut com a activitat econòmica. Però més enllà d’això, que era el focus del litigi, l’alt tribunal català també va avalar diferents aspectes de fons de la taxa d’escombraries. Entre d’altres, que el càlcul dels imports estava justificat, perquè s’emparava en informes econòmics i financers, o que el tribut s’ajustava a la normativa (la Llei 7/2022).
La de Girona és, de fet, una de les tres primeres sentències que han emès els tribunals superiors de justícia. Les altres dues han abordat les taxes de residus de Madrid i de Sant Vicent del Raspeig (al País Valencià). Tant en un cas com en l’altre, però, les sentències han tombat els canvis aplicats pels ajuntaments; bàsicament, per defectes de forma.
Revistes especialitzades
Ara, dues revistes especialitzades del món local han analitzat aquestes sentències. I als seus articles, posen com a exemple la taxa d’escombraries de Girona com un model que s’ajusta a llei i que avança cap a la màxima de “qui contamina paga”. Les dues revistes, ‘Cunal’ i ‘Hisenda Local’, són publicacions que entre d’altres s’adrecen a secretaris, interventors i tresorers municipals.
Els articles subratllen que els diferents imports de la taxa d’escombraries de Girona -tant domèstics com econòmics- s’han fixat a partir d’una memòria econòmica i d’uns informes tècnics que “justifiquen adequadament els costos i el repartiment del tribut”. A més, les dues revistes també destaquen que el consistori ha previst aplicar “reduccions de quota” o “incentius” a la ciutadania que separi bé les deixalles i faci un bon ús dels nous sistemes. De fet, aquest 2026 l’Ajuntament de Girona ja ha reduït part dels imports als qui han fet servir les targetes intel·ligents.
Més enllà d’això, els articles també posen l’accent en què la taxa de residus de Girona també “compleix les exigències de la llei” a l’hora d’impulsar el pagament per generació. Aquí, les revistes subratllen que la normativa “no exigeix” haver d’implantar una taxa individualitzada per a cada contribuent (cosa que suposaria haver de pesar les deixalles que genera).
“El pagament per generació és un objectiu progressiu, no una obligació estricta des del primer moment”, recullen les publicacions especialitzades. Per això, els articles assenyalen que els sistemes de recollida porta a porta o els contenidors intel·ligents que Girona ha implantat són, ara per ara, “els més eficaços per individualitzar la gestió de residus”.
