Ecologistes en Acció ha tornat a posar el focus sobre la Costa Brava en el seu informe anual Banderes negres, que identifica els casos més significatius de contaminació i mala gestió del litoral espanyol. Enguany, les dues banderes negres de la demarcació de Girona recauen sobre el Golfet de Palafrugell, per la degradació dels fons marins provocada per l’augment d’embarcacions d’esbarjo, i sobre les Muntanyes de Begur, per la creixent pressió urbanística. En contraposició, l’entitat també destaca els aiguamolls de la Pletera, a l’Estartit, com un exemple de restauració ambiental.
L’informe, que Ecologistes en Acció publica des del 2005, selecciona dos punts conflictius per cada província amb litoral: un relacionat amb la contaminació i un altre amb la mala gestió ambiental. Tot i això, l’organització adverteix que els 48 punts negres que recull l’estudi només són una petita mostra dels problemes que afecten el litoral.
Durant la presentació de l’informe, aquest dimarts a Avilés, els portaveus de l’entitat han denunciat que el litoral es troba “destrossat” després d’anys de posar els mars “al servei dels interessos econòmics d’uns pocs”.
Alerta per l’impacte de les embarcacions al Golfet de Palafrugell
Pel que fa a les comarques gironines, Ecologistes en Acció assenyala el Golfet de Palafrugell i altres cales de la Costa Brava per l’increment de les embarcacions d’esbarjo. Segons l’entitat, aquest augment està provocant una greu degradació dels ecosistemes marins, especialment perquè els ancoratges arrenquen la vegetació del fons marí.
L’organització denuncia que moltes embarcacions incompleixen la normativa i retreu a les administracions que “ni instal·len boies, ni vigilen, ni sancionen”. Per això reclama reforçar la regulació, incrementar la vigilància i limitar el nombre d’embarcacions que accedeixen a aquestes cales.
Begur, sota pressió urbanística
La segona bandera negra de la demarcació recau sobre les Muntanyes de Begur, un espai protegit inclòs dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).
Segons Ecologistes en Acció, aquest entorn pateix una pressió urbanística creixent que posa en risc els seus valors naturals i els connectors ecològics. L’entitat considera que la protecció normativa és insuficient davant els projectes urbanístics previstos en zones sensibles, malgrat reconèixer la feina feta per plataformes locals i entitats ecologistes, que han impulsat al·legacions, informes i mobilitzacions per frenar alguns desenvolupaments.
La Pletera, exemple de recuperació ambiental
Com a novetat d’aquesta edició, l’informe també incorpora un apartat dedicat a experiències de restauració ecològica. En aquest sentit, Ecologistes en Acció destaca els aiguamolls de la Pletera, a l’Estartit, com un model de recuperació del litoral.
L’entitat posa en valor el projecte de desurbanització que va permetre eliminar les infraestructures abandonades d’una urbanització prevista als anys vuitanta, que havia de construir fins a 1.350 habitatges. Aquesta actuació ha fet possible recuperar els aiguamolls i crear un nou sistema de llacunes de gran valor ambiental.
Altres banderes negres a Catalunya
Fora de les comarques gironines, l’informe també concedeix una bandera negra a l’Ametlla de Mar, arran de l’episodi de contaminació química registrat el 8 d’agost passat. Ecologistes en Acció critica la “falta de transparència” sobre l’origen de la substància que va obligar a tancar diverses platges i denuncia que encara no s’han fet públics els resultats de les anàlisis.
L’altra bandera negra de Tarragona és per a la platja de la Paella de Torredembarra, on l’entitat denuncia tant les extraccions periòdiques de sorra per regenerar altres platges com els abocaments d’aigües residuals en episodis de fortes pluges.
A la demarcació de Barcelona, les alertes se centren en la contaminació històrica del litoral de Sant Adrià de Besòs i en el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, que Ecologistes en Acció considera incompatible amb la preservació de l’espai natural de la Ricarda i amb els compromisos climàtics.
