Submon ha engegat un nou estudi sobre la interacció del dofí mular i les xarxes de pesca d’arrossegament a la zona del Cap de Creus. Es tracta del COSTtERA-3, un projecte que es desenvolupa en col·laboració amb la Fundació Biodiversidad del Ministeri de Transició i compta amb finançament europeu.
La iniciativa dona continuïtat a les que ja s’han dut a terme des del 2020. La novetat d’enguany és que s’hi ha incorporat l’ús de drons, d’eines d’IA, càmeres 360 graus o hidròfons a les xarxes de pesca. Les eines utilitzades permetran, a més d’aprofundir en el comportament que tenen aquests cetacis, anticipar possibles escenaris de futur i “impactes” derivats de canvis en la disponibilitat de recursos.
Nou en punt del matí a Portlligat, Cadaqués (Alt Empordà). L’equip de Submon amb la cap de projectes, Carla Álvarez Chicote, al capdavant embarca per salpar a una nova jornada d’observació del dofí mular al cap de Creus. És una de les que estan duent a terme aquest mes de juny en el marc de la tercera part del projecte COSTtERA.
De fet, fa gairebé 10 anys que es fa seguiment d’aquests cetacis des d’aquesta zona fins al Montgrí, però des del 2020 es realitzen en el marc d’aquesta iniciativa, que compta amb suport estatal.
L’embarcació de Submon té geolocalitzades diverses barques d’arrossegament que participen en el projecte i que els avisen del punt on es troben per poder seguir-les quan tiren i recullen les xarxes i veure així la interacció que aquesta espècie de dofí hi té.
De fet, aquest és el principal objectiu del projecte. Els anteriors estudis realitzats han constatat que aquestes interaccions no són en negatiu -com sí que passa en altres zones de pesca de Catalunya- perquè aquests cetacis agafen el peix que queda fora de les xarxes. “No hi ha captures pràcticament i tampoc es malmet la pesca”, afirma Chicote.
La voluntat del COSTtERA-3 és aprofundir ara en aquest coneixement amb noves eines. Per una banda, es vol analitzar el comportament que tenen en l’àmbit acústic perquè han detectat “aspectes interessants i específics de la zona”, però també fer “prediccions” de com els poden afectar els canvis en l’àmbit d’ecosistema, tenint en compte la pesca, la distribució i l’abundància de l’espècie. “La idea és predir escenaris de futur per poder treballar en la gestió”, explica Chicote.
Per fer-ho, han incorporat drons i eines d’IA, que analitzen el comportament en superfície i l’estat de salut dels exemplars observats; la IA, que permet analitzar tot el volum d’imatges enregistrat a través d’un algoritme que han creat i un sistema de modelització amb variables ambientals, que permet pronosticar a futur la distribució de l’espècie.
L’estudi també incorpora càmeres submarines de 360 graus i hidròfons que s’han instal·lat a les xarxes de pesca de les barques de Roses i Llançà que participen en el projecte. En definitiva, explica la responsable del projecte, aquesta tercera part de l’estudi busca analitzar si “es poden fer predicció de com afecten els canvis en l’àmbit d’ecosistema, incloent-hi la pesca, a la distribució i abundància del dofí molar”.
En cadascuna de les sortides que fan cada dia -sempre que el temps ho permet-, recullen dades del comportament. Entre elles, en quins grups es mouen, si belluguen la cua o quantes vegades surten. “També fem fotoidentificació. És a dir, fem fotos de l’aleta per poder identificar cada individu, si tornen, amb qui van…”, explica Natàlia Amigo, tècnica de projectes de Submon.
Ella també s’encarrega de l’ús dels drons per mesurar els animals, veure la seva forma corporal o l’estat en què es troben.
Una zona d’alimentació i cria de l’espècie
La presència del dofí mular al cap de Creus és habitual i fa anys que és objecte d’estudi. “És una zona d’alimentació molt important, de fet, perquè, a més, en aquesta zona es dona la situació que els vaixells de pesca estan molt a prop de la costa”, explica la Carla. També la consideren una àrea de descans i de cria perquè els grups que estan observant tenen cries durant tot l’any.
Les sortides s’allargaran fins a finals de mes i es reprendran passat l’estiu. La previsió és que l’estudi s’acabi l’any que ve. El COSTtERA-3 és desenvolupat per l’entitat Submon amb la col·laboració de la Fundació Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través del Programa Pleamar, i cofinançat per la Unió Europea mitjançant el FEMPA (Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura).
Durant COSTtERA-2 vam recórrer més de 1.200 quilòmetres al mar i van realitzar 63 albiraments de dofí mular, amb una taxa de trobada que pràcticament va duplicar la de campanyes anteriors. La meitat dels grups observats incloïen cries en totes les estacions de l’any estudiades (primavera, estiu i tardor), fet que confirmaria la importància de l’àrea com a zona reproductiva. Fins al moment, s’han fotoidentificat 205 individus diferents, 89 dels quals no s’havien observat prèviament a la zona, ampliant el catàleg de l’entitat a més de 700 dofins mulars identificats a l’àrea del Montgrí i el cap de Creus.
