La Universitat de Girona (UdG) serà la seu de la 23a Conferència Anual de la International Migration Research Network (IMISCOE), la trobada científica més important del món en l’àmbit de la migració, la integració i la cohesió social.
El congrés, organitzat pel Grup de Recerca sobre Moviments Migratoris de la UdG conjuntament amb IMISCOE, tindrà lloc del 29 de juny al 2 de juliol de 2026 a diversos emplaçaments del Campus Barri Vell i combinarà sessions presencials i en línia. Sota el lema ‘Strengthening Migration Studies through Community Engagement (Enfortir els estudis migratoris a través del compromís comunitari)’, l’esdeveniment reunirà 1.350 investigadors, professionals, activistes i responsables públics procedents de 75 països.
El programa de la conferència inclou 637 comunicacions, 95 panels i 33 tallers, distribuïts en prop de 292 sessions, algunes de les quals en línia.
El vicerector d’Internacionalització de la UdG, Josep Vila Subirós, subratlla que en un moment en què la migració és sovint objecte de simplificacions, polarització i discursos de criminalització i xenofòbia, les universitats tenen la responsabilitat d’aportar “coneixement rigorós i generar espais de diàleg”. “Que Girona aculli la principal conferència internacional en aquest àmbit, amb més de 1.350 participants de 75 països, reforça la projecció internacional de la UdG i el seu compromís amb un debat públic basat en l’evidència i els drets humans”, ha afirmat en un comunicat.
D’altra banda, l’investigador de la UdG i membre de l’equip organitzador del Congrés, Òscar Prieto-Flores, assenyala que, parlar de migració amb dades i amb les comunitats, no només millora el debat públic, sinó que ajuda a construir societats més cohesionades, economies més sostenibles i democràcies més fortes. “Cal entendre bé els mecanismes que hi ha darrere de les narratives de l’odi i la por a l’altre, i aportar coneixement fonamentat que ens permeti bastir conjuntament, de manera efectiva, la Catalunya del present pensant en el futur”, concreta.
La conferència vol reforçar el vincle entre la recerca acadèmica i les comunitats afectades pels processos migratoris. Els organitzadors defensen que, en un context de forta polarització política i social, cal passar d’una mirada centrada només en el control de fronteres a una aproximació basada en drets, participació i justícia social.
Entre els objectius del congrés hi ha promoure la recerca participativa, donar veu a col·lectius tradicionalment exclosos del debat acadèmic i contribuir a un discurs públic més inclusiu i basat en evidències.
La migració: drets, salut i cohesió social
Un dels eixos centrals de la conferència serà l’impacte de les polítiques migratòries sobre la vida de les persones i sobre el conjunt de la societat. Algunes recerques que es presentaran en el Congrés mostren que els processos de regularització i inclusió social tenen efectes positius en quatre grans àmbits.
En primer lloc, en drets i dignitat, perquè permeten fer efectius drets fonamentals ja reconeguts per les legislacions europees i espanyola. En segon, destaquen el vessant de la salut i el benestar, perquè la regularització redueix els nivells d’ansietat i depressió i afavoreix una atenció sanitària més preventiva i menys basada en urgències. En tercer lloc, des de la perspectiva de la participació democràtica, exposen que facilita la implicació en associacions, sindicats, escoles i espais de participació ciutadana, reforçant la cohesió social. Finalment, des de l’òptica de la sostenibilitat econòmica, indiquen que augmenten les cotitzacions a la Seguretat Social, redueix l’economia submergida i contribueix a una competència empresarial més justa.
Més enllà dels processos de regularització, el Congrés també posarà el focus en algunes polítiques migratòries com el Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), vigent des del 12 de juny de 2026. Format per nou reglaments i una directiva, el Pacte reforma la governança migratòria de la UE i marca un gir cap a un enfocament més restrictiu i centrat en l’externalització de la gestió de les fronteres i de l’asil cap a països tercers d’origen i trànsit.
Debat internacional
El Congrés comptarà amb figures destacades de l’àmbit acadèmic i social, com l’antropòleg Shahram Khosravi (Stockholm University), l’economista Martin Ruhs (European University Institute), la investigadora Blanca Garcés-Mascareñas (CIDOB) o el fundador d’Open Arms, Òscar Camps, entre d’altres. Les sessions plenàries abordaran qüestions com la justícia epistèmica, la recerca participativa, l’impacte de l’evidència científica en les polítiques públiques i els futurs dels estudis migratoris.
La UdG exposa en un comunicat que la celebració del Congrés IMISCOE 2026 a la universitat palesa la seva consolidació com a centre de recerca destacat i reconegut en l’àmbit dels estudis migratoris. Membre d’aquesta xarxa internacional des de 2020, la UdG compta amb una llarga tradició de recerca aplicada sobre mobilitat, diversitat i inclusió social, vinculada també al seu Màster en Moviments Migratoris.
L’equip organitzador de la UdG l’integren els investigadors Eila Prats-Brugat, Eduard Carrera, Òscar Prieto-Flores i Xavier Casademont, amb el suport del conjunt del Grup de Recerca sobre Moviments Migratoris i dels serveis tècnics i administratius de la UdG.
