Girona defensa al jutjat que el retrat de Felip VI fet amb fotos de l’1-O compleix la llei

L’Ajuntament sosté que el mosaic és una “efígie” vàlida i rebutja canviar-ne la ubicació

L’Ajuntament de Girona defensa davant del jutjat que el retrat de Felip VI elaborat amb fotografies de l’1 d’Octubre compleix la legislació vigent i que està situat correctament dins del saló de plens.

En un recurs presentat davant la jurisdicció contenciosa administrativa, el consistori argumenta que la normativa obliga únicament a exposar “l’efígie” del monarca i sosté que el mosaic satisfà aquest requisit. A més, considera que el jutjat s’ha excedit en determinar el lloc exacte on s’hauria de col·locar la imatge. Paral·lelament, Vox ha tornat a recórrer als tribunals i reclama que s’estudiï la via penal perquè l’Ajuntament encara no ha substituït el mosaic per un retrat institucional del rei.

El consistori va instal·lar el retrat de Felip VI el 15 de setembre passat. La imatge, creada a partir d’un mosaic de fotografies relacionades amb el referèndum de l’1 d’Octubre, responia a una sentència del jutjat contenciós administratiu número 2 que obligava Girona a exhibir “l’efígie o el retrat” del monarca en un lloc preferent del saló de plens arran d’una denúncia presentada per Vox.

L’alcalde, Lluc Salellas, va justificar aleshores la decisió assegurant que el consistori complia la resolució judicial, però alhora expressava el seu rebuig a la monarquia espanyola reivindicant els fets de l’1-O. El retrat es va col·locar en una paret lateral de la sala, acompanyat d’un plafó explicatiu que recordava que la seva presència responia a un “imperatiu legal” i que també feia referència al discurs del rei del 3 d’octubre del 2017 i a la declaració de persona non grata aprovada pel ple municipal aquell mateix any.

Al febrer, després que Vox denunciés novament l’Ajuntament, el jutjat va concloure que la resolució inicial no s’havia complert correctament. La interlocutòria establia un termini màxim d’un mes per retirar el mosaic i substituir-lo per un retrat institucional de Felip VI. També determinava que la seva ubicació no era l’adequada i exigia que es col·loqués en un dels laterals immediats a la presidència del ple.

La definició d’“efígie”

En el recurs, l’Ajuntament sosté que el mosaic compleix plenament l’article 85.2 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, que estableix que al saló de sessions hi ha d’haver “l’efígie de S.M. el Rei” en un lloc preferent.

Per defensar aquesta interpretació, el consistori es remet a la definició que recull el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (RAE), segons la qual una efígie és una “imatge o representació d’una persona”. També recorda que la mateixa interlocutòria judicial reconeixia que el mosaic permet identificar clarament la figura del monarca.

Pel que fa a la ubicació, l’Ajuntament considera que el jutjat ha anat més enllà de les seves competències en fixar un emplaçament concret. Segons el consistori, l’article invocat no determina cap lloc específic dins del saló de plens i, per tant, imposar una ubicació determinada suposa una limitació injustificada de l’autonomia local.

Nova ofensiva de Vox

Mentre el jutjat estudia aquest recurs, l’Ajuntament ha hagut de presentar noves al·legacions després que Vox registrés un altre escrit denunciant que encara no s’ha substituït el mosaic per una fotografia institucional del rei.

En aquest nou procediment, el partit reclama que s’identifiqui la persona responsable de complir la resolució judicial dins de l’Ajuntament i que se li imposi una multa coercitiva de 1.000 euros, renovable fins que s’executi la interlocutòria. A més, Vox sol·licita que s’analitzi la possibilitat d’obrir la via penal per un eventual incompliment de les resolucions judicials.

Les al·legacions municipals, presentades a principis de juny, rebutgen aquesta interpretació. L’Ajuntament defensa que no existeix cap voluntat d’incomplir els mandats judicials i argumenta que les discrepàncies es limiten a la manera com s’ha de materialitzar la resolució. Per aquest motiu, considera que no hi ha base jurídica ni per imposar sancions econòmiques ni per iniciar actuacions penals, ja que no s’ha produït cap actitud de desobediència “conscient, deliberada, persistent i rebel” davant del mandat judicial.