Tots els jutges substituts de les comarques gironines estan treballant per suplir vacants de titulars però, tot i això, hi ha llocs sense cobrir. El president de l’Audiència de Girona, Adolfo García Morales, ha exposat que hi ha 82 places i la bossa de substituts és d’entre 20 i 22, que no són suficients per suplir la manca de titulars. “Hi ha alguna plaça que estan cobrint els companys.
A Santa Coloma de Farners un jutjat no està cobert per un jutge substitut, sinó que els companys estan fent la substitució ordinària”. La memòria del 2025 recull que aquesta situació no és nova; per exemple, també va passar el segon semestre de l’any a Sant Feliu de Guíxols. La memòria també evidencia que les seccions civils estan “bastant col·lapsades”.
A les comarques gironines hi ha 82 jutges, inclosos els disset magistrats de l’Audiència de Girona. “És un nombre important de jutjats”, ha afirmat el president de l’Audiència, Adolfo García Morales. A més, la bossa de jutges i jutgesses substituts és d’entre 20 i 22 persones. Actualment, tots ells estan treballant cobrint vacants de titulars i, tot i això, no n’hi ha prou per cobrir totes les places disponibles. Segons ha explicat García Morales, aquesta situació ha obligat alguns magistrats a assumir la feina ordinària de jutjats que funcionen sense jutge assignat.
Això passa, per exemple, als jutjats de Santa Coloma de Farners, on el buit no s’ha pogut cobrir amb un jutge substitut i són els responsables d’altres jutjats els que estan fent “la substitució ordinària”.
Adolfo García Morales subratlla que la situació no és nova, sinó que es repeteix des de fa anys i respon a un problema “estructural”, no només a les comarques gironines sinó també al conjunt de Catalunya. Segons explica, això és conseqüència dels jutges que arriben a Girona com a primer destí professional però que, al cap d’un any, acaben marxant per acostar-se als seus llocs d’origen.
García Morales ha presentat aquest dimarts la memòria judicial del 2025 de l’Audiència de Girona, que analitza l’activitat i la situació dels diferents òrgans judicials de la demarcació. El document exposa, per exemple, que durant el segon semestre de l’any passat les tres places dels jutjats de Sant Feliu de Guíxols “han estat assumides només per dos jutges”. La situació no es va normalitzar fins al 9 de febrer d’enguany, quan una jutgessa de nova promoció i una altra en expectativa de destí, juntament amb una jutgessa substituta, van permetre completar les tres places.
La mobilitat dels jutges és un problema endèmic a la demarcació. García Morales admet que no hi ha una fórmula clara per estabilitzar les plantilles, però apunta diverses opcions, com ara potenciar els sistemes de beques per fomentar vocacions judicials a Catalunya, establir complements salarials a càrrec de la Generalitat per fer més atractius aquests destins o ampliar el període mínim de permanència al primer lloc de treball perquè no sigui només d’un any.
També considera que es podria ampliar la borsa de jutges substituts, tot i que recorda que els requisits per accedir-hi són exigents, especialment en jurisdiccions especialitzades com el contenciós administratiu o la social.
Les seccions civils, “bastant col·lapsades”
El president de l’Audiència de Girona ha alertat que les seccions civils, tant dels tribunals d’instància de Girona com de la mateixa Audiència, es troben “bastant col·lapsades” per un increment “molt intens” i “exponencial” dels assumptes civils durant els darrers anys.
García Morales ha explicat que molts d’aquests procediments estan relacionats amb contractació general, com ara hipoteques i préstecs. Tot i que individualment no solen ser casos especialment complexos, generen un volum molt elevat de litigis. “Un assumpte que hauria d’estar resolt en sis mesos o un any tarda tres o quatre anys. I no només a la primera instància, sinó també quan es recorre perquè l’Audiència no té prou magistrats per absorbir aquest volum”, ha exposat.
La memòria del 2025 recull que les seccions civils de l’Audiència van assumir 5.016 assumptes durant l’últim any, una xifra que supera àmpliament les mitjanes catalana i estatal. Segons el mòdul de càrrega de feina recomanat pel Consell General del Poder Judicial, la secció primera es troba un 224,59% per sobre del nivell considerat òptim i la segona arriba al 301,96%.
A la pràctica, això significa que mentre cada magistrat hauria de gestionar com a màxim 200 assumptes nous anuals, a la secció primera en tramiten 649 i a la segona fins a 804.
Els jutjats de primera instància de Girona també superen els mòduls recomanats, amb sobrecàrregues que oscil·len entre el 132% i el 180%. Situacions similars es registren en partits judicials com el de Santa Coloma de Farners, on la càrrega de feina se situa entre un 147% i un 156% per sobre del que seria recomanable.
“Forats negres” judicials
El president de l’Audiència ha identificat diversos “forats negres” a la demarcació, és a dir, àrees on els òrgans judicials presenten més dificultats de funcionament.
El cas més destacat és el de Figueres, que pateix una important sobrecàrrega de treball i necessita noves places judicials. García Morales atribueix aquesta situació a les característiques d’un partit judicial molt extens, amb frontera, costa, activitat turística, indústria i zones de muntanya. Actualment, només cinc titulars cobreixen dotze jutjats, fet que obliga a recórrer constantment als jutges substituts.
Per intentar corregir aquesta situació, recorda que entre les nou noves places judicials previstes per a la demarcació hi ha una plaça específica per a Figueres. Aquesta incorporació permetria arribar als deu jutjats i avançar cap al desdoblament de les jurisdiccions civil i penal.
Els altres punts especialment tensionats són els jutjats de Blanes i Santa Coloma de Farners, així com el conjunt de la jurisdicció civil. De fet, hi ha compromesa la creació de nou places més a la demarcació: dues a la secció civil de l’Audiència, dues als tribunals d’instància civils de Girona, una al social, una a la secció penal, una a Figueres, una a Santa Coloma de Farners i una altra a Olot.
Comarcalitzar la violència sobre la dona
Entre les propostes de futur que es comencen a estudiar hi ha la possibilitat de comarcalitzar la instrucció i l’enjudiciament dels casos de violència de gènere entre els jutjats de Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal d’Empordà i Girona.
La iniciativa implicaria crear un nou jutjat especialitzat i que aquests tres partits judicials treballessin conjuntament per agilitzar els procediments i millorar l’atenció a les víctimes
García Morales ha remarcat que, per ara, es tracta només d’una proposta inicial. Abans de prendre cap decisió, volen avaluar els resultats de les experiències similars que ja s’han impulsat a les demarcacions de Lleida i Barcelona.
