Més de 400 docents de les comarques gironines debaten aquest dilluns al matí el preacord que divendres passat va tancar el Departament d’Educació amb els sindicats. La Coordinadora d’Assemblees Educatives exigeix concreció en les mesures: “A partir de l’1 de setembre com notarem aquest preacord i com s’anirà desplegant?”, es preguntava un dels membres de la coordinadora.
Per debatre i treballar els dubtes, els docents s’han dividit en grups de treball. Els que més afluència de persones han tingut són els que tracten la reducció de les ràtios i el desplegament de l’escola inclusiva. Diferents docents lamenten que l’anunci del preacord s’hagi focalitzat molt en l’increment salarial però que passi de puntetes per altres reivindicacions.
“Les últimes colònies fins que hi hagi acord”, convocades per la Coordinadora d’Assemblees Educatives de les terres gironines han continuat aquest dilluns al matí. Després de la jornada reivindicativa i dels concerts de diumenge, una quarantena de persones han passat la nit acampades en una vintena de tendes davant la seu de la Generalitat a Girona.
A partir de les nou del matí, més docents han anat arribant a la plaça Pompeu Fabra per participar en una assemblea.
A partir de quarts d’onze del matí, els docents s’han dividit en set grups de treball per abordar quines són les necessitats de cada àmbit i si consideren que queden satisfetes amb el text que se sotmet a votació del professorat. Després, ho posen en comú.
Els grups de treball han estat: inclusiva, ràtios, salaris, defensa de la pública (que engloba inversions en centres educatius o “escoles que cauen i escoles que cremen”), democratització i reducció de la burocràcia, la inclusió d’altres col·lectius i el darrer grup és una mena de “calaix de sastre” que inclou des de les càtedres fins a la immersió lingüística.
“Tot ha anat molt de pressa durant el cap de setmana i hi ha hagut moltíssim soroll informatiu. Creiem molt necessari ara, per poder votar, que tothom tingui clar què hi ha en aquest acord i què ha quedat fora”, ha explicat un membre de la Coordinadora, Pau Pagès, que remarca que des de les assemblees no animen “a votar una cosa o una altra”, sinó a fer-ho a consciència tots els detalls. “La pilota la tenim ara al nostre teulat per decidir si aquest pacte és suficient o no”, ha afegit.
La Coordinadora sí que insta els docents a continuar mobilitzats, sigui quin sigui el resultat. Pagès exposa que els sap “greu” que s’hagi focalitzat el preacord en l’augment de sou: “Que avui estiguem aquí demostra que no és per això que ens hem mobilitzat”.
De fet, entre els docents que han participat en l’assemblea aquesta idea es repeteix i subratllen que cobrar més no els serveix “de res” si continuen mancats de personal per atendre les necessitats de l’alumnat i les ràtios continuen sent elevades.
Els docents també demanen concreció i saber com s’aplicarien les mesures a partir de l’1 de setembre. “No pot ser que hàgim arribat fins aquí i d’aquí a quatre anys tornem a estar allà mateix”, ha afirmat Pau Pagès.
“Jo he vingut aquí avui per deixar molt clar que jo no només em moc pels diners, em trobo aquest any concretament en una aula molt diversa i vinc sobretot a lluitar per la inclusiva i per la baixada de ràtios, per poder tenir més mans, que en tenim molt poques”, ha dit una altra docent, Carla Salillas, que avança que, ja d’entrada, en el preacord hi troba a faltar un compromís amb relació a les ràtios.
Els docents també creuen que “el moment és ara” perquè han aconseguit una mobilització arreu de Catalunya que “feia dècades” que no es vivia i insten a tancar un acord amb la Generalitat amb mirada llarga i no a curt termini.
Un altre aspecte en el qual posen el focus és en ampliar recursos per l’escola inclusiva. Una professional d’atenció educativa, Montse Cebrià, remarca que cal “més personal d’integració social i més educadores socials” per atendre la diversitat a les aules.
“Hi ha moltes famílies que necessiten ajudes, molts nens pels quals hem de vetllar i no tenim recursos, no arribem a tot”, ha afirmat. Cebrià és crítica amb el preacord en aquest àmbit. “Ens volen engalipar amb un sou però, per a mi, que no em toquin el sou i posin més recursos. Vull deixar d’arribar a casa frustrada perquè no he pogut ajudar els alumnes i les famílies”, ha conclòs.
