L’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) prohibirà en els pròxims dies la celebració d’actes a la plaça Major per garantir la seguretat. El motiu és l’estat ruïnós de Can Blanxart, un edifici històric tancat des de fa 20 anys i propietat del Bisbat de Vic. També es posaran tanques per evitar l’accés a les voltes i es trauran part dels aparcaments davant el risc de despreniments de la finca.
“Hem tingut tota la paciència del món, però la finca cada dia està més deteriorada”, ha explicat el seu alcalde, Ramon Roqué, que assegura que volen evitar qualsevol dany. El consistori denuncia que la propietat ha “encallat” les obres parcials d’enderroc portant-ho als jutjats i el Bisbat de Vic diu que “no s’han fet les coses bé”.
La plaça Major és un punt neuràlgic de Sant Joan de les Abadesses en plena vila vella. Cada any acull celebracions com la revetlla de Sant Joan o l’Atipa’t de tapes. En els pròxims dies, però, tota aquesta activitat s’haurà de fer a un altre lloc per un tema de seguretat.
Així ho ha decidit l’Ajuntament que veu “un risc massa alt” de despreniments de l’edifici Can Blanxart, una antiga casa senyorial amb elements de l’època del Barroc situada al número 1 de la plaça Major. La façana va ser refeta l’any 1648 i l’edifici va acollir als baixos una drogueria, confiteria i cereria.
La finca inclou també dos habitatges consecutius del carrer Major, número 4 i 6, i totes juntes sumen més de 400 m² de superfície. La principal preocupació, segons l’alcalde, és garantir la seguretat a la zona després de molt temps de degradació. Fa quatre anys el consistori va declarar l’estat ruïnós de la finca i en els dos últims anys han fet tots els tràmits necessaris del futur enderroc i han comptat amb el seguiment de la Generalitat.
Els informes tècnics que ho avalen parlen d’un “desmuntatge parcial” i de la preservació d’elements arquitectònics singulars recollits en un estudi. Concretament, es proposa desmuntar la part superior que amenaça col·lapse.
És un edifici amb planta baixa, dos pisos i golfes. Els documents alerten de “ruïna imminent” o d’un “elevat perill per la possible immediata caiguda d’alguna part de l’edifici”. A més a més, s’observa que l’edifici presenta un procés “de degradació avançat amb evidents deficiències estructurals” que obliguen a una actuació urgent per garantir la seguretat. Les obres tenen un cost d’uns 320.000 euros.
Es queixen que el Bisbat ha “obstaculitzat” l’enderroc
L’alcalde, Ramon Roqué, assegura que l’Ajuntament ha actuat amb “molta transparència” amb la propietat i que els ha anat informant de tots els passos. Per contra, critica que ara el Bisbat de Vic “obstaculitzi” el procés portant el cas als jutjats.
Segons el batlle, el jutjat ha requerit de nou un dels informes de la Conselleria de Cultura perquè tingui caràcter vinculant i no només consultiu i s’està pendent de la sentència. Roqué diu que el temps els “juga en contra” perquè l’enderroc “es va endarrerint i la degradació s’agreuja”. De fet, creu que fins que no puguin entrar els tècnics, no es veurà realment què es podrà preservar. “No sabem si arribarem a temps o no”, remarca.
El consistori assegura que fa anys que estan amb converses amb la propietat per buscar una solució -l’última fa pocs dies-, ja sigui una rehabilitació per fer-hi habitatges o una possible venda a promotors perquè li donin un nou ús. “Hi ha hagut algunes propostes, però el Bisbat no les ha acceptat i la situació ha anat empitjorant”, afirma. Ara, diu, els toca actuar “per responsabilitat”.
El Bisbat discrepa del concepte de “ruïna” de l’expedient
La propietat, en canvi, nega qualsevol voluntat d’obstaculitzar i assegura que han acudit a la justícia perquè l’expedient d’enderroc “no es va fer bé”. Així ho ha expressat el responsable de gestionar els recursos econòmics de la diòcesi, l’ecònom Josep Martínez. Entre les principals discrepàncies, hi ha el fet d’incloure les altres dues finques al mateix expedient -consideren que no estan en el mateix estat de conservació i que són finques separades- i la declaració de ruïna de Can Blanxart.
“Som conscients que està en molt mal estat, però no amb aquesta consideració tècnica”, ha afirmat, tot afegint que caldria preservar els elements patrimonials tal com indiquen els informes.
D’altra banda, l’ecònom assegura que estan fent esforços per trobar un comprador i descarten fer la rehabilitació integral que necessita l’edifici. De fet, explica que l’han inclòs a la llista d’immobles per fer-hi pisos socials en el marc de l’acord assolit entre la Generalitat i la Conferència Episcopal Tarraconense. Encara no hi ha res en ferm.
En paral·lel, han contactat amb entitats sense ànim de lucre i immobiliàries. Martínez recorda que aquesta finca la van rebre fa uns anys en una herència quan ja estava en mal estat. De fet, han tingut una oferta de compra que finalment es va descartar perquè el preu era molt ajustat i el Bisbat havia d’assumir els costos de l’enderroc. “No anem a treure’n un lucre, però tampoc la podem regalar perquè és de la parròquia”, remarca i admet que és una venda “difícil”.
I amb relació a les mesures de seguretat, la propietat es mostra oberta a prendre accions preventives si el consistori els ho demana.
Els veïns reclamen solucions
Alguns veïns reclamen una solució. Una d’elles és la Marta, que viu des de fa vint anys al barri. Creu que un dels problemes ha sigut la “falta d’empatia” i entesa entre l’Ajuntament i el Bisbat. Afirma que li és indiferent de qui és la propietat, però demana que tinguin un ús, com ara convertir-los en habitatge. “Per dintre no estan tan malament, però, per fora és un perill”, afirma. Tampoc veu bé que es deixin de fer actes a la plaça Major i que es posin tanques de seguretat a la zona. “Estan matant el carrer Major”, diu. I afegeix: “Tot això eren botigues -ara són locals tancats- i ara no es pot rehabilitar ni fer res”.
Un altre veí, en Pere Jordi, admet que voldria que “les tres cases de la finca desapareguessin” perquè ja porten molts anys degradant-se. Tot i això, ho viu amb resignació. “Hi ha gent que diu si baixarà o no, jo crec que baixarà a trossos”, diu.
