Creu Roja va atendre 583 persones sense llar a les comarques gironines el 2025, la gran majoria a la ciutat de Girona. Això és més del doble de fa deu anys. Aquest increment ve donat especialment per la quantitat de joves -especialment extutelats- que viuen al carrer, però també perquè cada vegada hi ha més treballadors pobres que no poden pagar-se un habitatge pels preus dels lloguers.
La responsable de l’Àrea d’Ocupació i Extrema Vulnerabilitat de la Creu Roja Girona, Marta Molist, assenyala que aquest perfil de persona sense llar no existia abans i avisa que s’està “cronificant” a la demarcació i en especial a la ciutat de Girona. Això, assenyala Molist, provoca un col·lapse dels recursos que hi ha disponibles.
La Rubi Esperanza Oyuela va arribar a Girona de Colòmbia fa deu anys. Ho va fer fugint amb el seu marit de la violència que es vivia al país i amb la voluntat de donar un futur millor als tres fills que té. Va estar treballant durant anys com a treballadora de la llar i amb la seva situació regularitzada. Fa dos anys, però, la van desnonar del pis on vivia i es va trobar al carrer. “No havia viscut mai una situació com aquesta”, explica.
El seu marit va retornar a Colòmbia i ella s’ha quedat amb els tres fills i sense feina. Cobra una ajuda, però la destina sencera a pagar una habitació d’un pis on s’estan el seu fill gran i el petit. El que li sobra, ho fa servir per ajudar el mitjà dels fills a pagar una altra habitació a Olot, on estudia un mòdul, gràcies a una beca.
La Rubi Esperanza, mentrestant, passa les nits a l’antiga Uned, on l’Ajuntament de Girona disposa fins a finals d’abril diversos llits perquè persones sense sostre no hagin de passar la nit al ras. Durant el dia menja a la Sopa i està en contacte amb Creu Roja que l’ajuda i li dona assessorament per intentar tornar a trobar feina. El cas de la Rubi és cada vegada més habitual entre els sense llar que atén l’entitat del tercer sector.
I és que el nombre de sensesostre que Creu Roja ajuda actualment és el doble dels que hi havia fa una dècada. En concret, el 2025 va atendre 583 persones que vivien al carrer. Això, però, no vol dir que hi hagi aquest nombre de persones que diàriament dormen al ras a Girona, sinó que són les que puntualment ha atès l’entitat durant l’any passat.
“Tenia vergonya de viure al carrer”
Un altre cas és el d’en Bouba. Ell farà 65 anys i és del Senegal. Va arribar a l’Estat fa molts anys i després de treballar en diversos àmbits va patir un problema de salut que li va impedir seguir fent la feina que feia a Banyoles, on havia arrelat. Aleshores va veure que no havia cotitzat prou per cobrar la prestació per incapacitat que demanava, perquè havia viscut alguns anys a França.
“De cop i volta no tenia diners i vaig haver de deixar el pis. Com que em feia tanta vergonya que la gent que em coneixia em veiés, vaig venir a Girona a viure al carrer”, explica en Bouba, que ara no descarta retornar al Senegal si no millora la seva situació aquí.
Un canvi de perfil
La responsable de l’Àrea d’Ocupació i Extrema Vulnerabilitat de la Creu Roja Girona, Marta Molist, explica que el perfil de la Rubi és cada vegada més habitual en les persones que atenen. De fet, fins fa deu anys, Molist explica que el sensesostre que vivia a Girona solia ser una persona sense ingressos econòmics i que podia tenir problemes d’addiccions.
L’increment actual, però, es deu per la quantitat de joves -sobretot extutelats- que queden al carrer un cop han fet els 18 anys i aquest perfil de “treballador pobre” que té ingressos, però que no arriben a poder-se pagar un habitatge.
A més, Molist assenyala que aquesta situació és comuna al conjunt de la demarcació de Girona. “Abans hi havia municipis que tenien una o dues persones en aquestes circumstàncies i ells mateixos ho resolien i ara ens trobem que ens contacten perquè els ajudem per la quantitat de sense llar que tenen, quan abans mai ho havien fet”, diu Molist.
La Sopa, col·lapsada
En aquest sentit, la responsable de l’Àrea d’Ocupació i Extrema Vulnerabilitat de la Creu Roja Girona reconeix que “calen més recursos” a la demarcació i que només amb el Centre d’Acollida la Sopa de Girona “no n’hi ha prou” per poder afrontar la realitat del sensellarisme a la demarcació.
Una visió que també comparteix la tècnica de Creu Roja Natàlia Villas, que recorda que l’entitat no té recursos per donar ajudes econòmiques a aquestes persones, però tampoc té a disposició habitatges per a elles, com sí que té en altres programes com el dels refugiats.
