Càritas alerta que a les comarques gironines hi ha unes 110.000 persones que passen a ser pobres un cop han pagat el lloguer del seu habitatge. L’entitat avisa també que molts d’aquests afectats no acaben sortint de l’exclusió social i, de fet, un 50% dels usuaris que Càritas atén a la demarcació són els anomenats “treballadors pobres”, que sovint tenen feines inestables.
Prova d’això és que es calcula que a les comarques gironines hi ha 32.000 persones que viuen en llars on el principal ingrés prové d’una feina amb una “inestabilitat greu”. Des de l’entitat lamenten que l’accés a l’habitatge s’hagi convertit “en un problema” i no pas en un dret i, per això, reclamen “millors polítiques públiques” per tal d’ajudar aquestes persones.
780 euros per passar tot el mes, després d’haver pagat el lloguer i els subministraments, per a una família de dos adults i dues criatures. Per sota d’aquesta quantitat es considera una situació de pobresa i això és el que l’hi passa a moltes famílies gironines, que un cop han abonat el lloguer, “han de triar entre comprar aliments, pagar la medicació o les activitats dels seus fills”.
“Estem parlant que moltes famílies dediquen entre el 60 i el 70% a l’habitatge i a la llum l’aigua i el gas. Això pot fer, perfectament, que una família de dos adults i dos menors hagin de passar amb 600 euros la resta del mes. Això és una feina titànica i gairebé impossible”, diu el director de la Fundació Foessa, Raúl Flores.
Una circumstància que a la demarcació ha fet que moltes d’aquestes famílies hagin d’anar a Càritas a buscar aliments i, de fet, ja suposen la meitat de les persones que atén l’entitat. Això, explica el responsable d’Anàlisi Social de Càritas a Girona, Caye Gómez, significa que s’ha “cronificat el treballador pobre” a la demarcació.
En aquest sentit, Flores assenyala que moltes de les feines que fan aquestes persones van vinculades a l’estacionalitat i tenen una “forta inestabilitat”. Així, s’explica que unes 32.000 persones a la demarcació de Girona visquin en llars on l’ingrés principal prové d’un “sou inestable”.
“Si aquestes persones treballen vuit mesos l’any, però han de pagar el lloguer dotze mesos l’any, és molt complicat que puguin tirar endavant”, ha remarcat Flores, en la presentació de l’informe Foessa a la Casa de Cultura de Girona.
Problemes per pagar tractaments mèdics
Una de les conseqüències d’aquesta pobresa són les dificultats que tenen moltes persones per poder fer front a un tractament mèdic o simplement l’han de deixar perquè no el poden afrontar. En total, a la demarcació de Girona hi ha unes 48.000 persones en aquesta situació.
A més, molts es troben que tampoc poden assumir despeses imprevistes com que s’espatlli la rentadora o el cotxe. “Moltes d’aquestes famílies es troben que un petit problema acaba suposant un daltabaix per l’economia domèstica”, assenyala Caye Gómez.
Dona i immigrant
El que fa temps que es va detectant a les comarques gironines és que moltes d’aquestes famílies són monoparentals, la majoria dones. A més, si la usuària és immigrant encara es fa més difícil, si bé des de Càritas remarquen que la pobresa afecta majoritàriament persones que tenen nacionalitat espanyola.
Això sí, de la població immigrant que ha d’acudir a l’entitat a buscar ajuda, tres de cada quatre són persones que es troben en situació irregular a l’Estat “amb feines precàries i sous que no s’equiparen al salari mínim”.
Dos milions a Catalunya
La situació gironina és també equiparable al conjunt de Catalunya, on l’habitatge és avui el principal factor de desigualtat i exclusió social. Segons l’informe de Foessa, 568.000 llars, on viuen gairebé 2 milions de persones, pateixen precarietat a l’hora de pagar el lloguer.
De les diferents formes de dificultats amb l’habitatge, destaca especialment que el 13,3% de la població cau en la pobresa extrema després de pagar les despeses, i que el 12,6% viu en amuntegament greu, o el que és el mateix, habitatges on han de viure més persones que les que tocaria.
