SOS Costa Brava, les entitats Salvem el Golfet i SOS Palafrugell ha interposat un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Palafrugell (Baix Empordà) per l’aprovació definitiva del Pla de Millora Urbana (PMU) de la muntanya de Sant Sebastià, a Llafranc.
El recurs ha estat admès a tràmit per part del TSJC. Les entitats denuncien que el planejament s’ha aprovat sense “cap avaluació ambiental, malgrat la proximitat amb l’Espai d’Interès Natural Muntanyes de Begur, i amb una anàlisi insuficient d’impacte i d’integració paisatgística”. A més, alertes del risc d’incendi forestal i la manca de serveis urbanístics bàsics, tenint en compte que els terrenys “no tenen accés rodat ni infraestructures”.
El PMU impugnat permet implantar un sostre edificable de 2.400 metres quadrats destinat a habitatges, amb una tipologia de cases agrupades de planta baixa més dues plantes pis i fins a 9 metres d’alçada, amb un total de 8 nous habitatges. Aquesta actuació, afirmen en un comunicat, es preveu en una zona amb forts pendents, amb mitjanes superiors al 28%, actualment ocupada per un bosc d’alzines situat a la part més elevada de la Muntanya de Sant Sebastià, just a tocar del GR-92 i per sota del far.
Els denunciants alerten que no s’ha avaluat l’impacte de la urbanització i consideren que la classificació dels terrenys com a sòl urbà és “il·legal en aquestes condicions”. A més, denuncien que el POUM de Palafrugell no s’ha adaptat encara al Pla Director Urbanístic de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí, tot i l’obligació de fer-ho. En aquest sentit, també assenyalen que el PMU vulnera els paràmetres del PDU en permetre façanes edificatòries de fins a 28 metres, superant el límit màxim de 22 metres establert.
SOS Costa Brava lamenta que l’Ajuntament de Palafrugell hagi optat, un cop més, per “continuar urbanitzant el litoral del municipi i per alinear-se amb els interessos dels promotors”. Sobre això, recorda que en els últims anys s’han impulsat o autoritzat actuacions
com la construcció d’un nou hotel a la Muntanya de Tamariu, la continuació de les obres a Aigua Xelida, el macroxalet del Golfet -amb llicències anul·lades judicialment-, la tramitació del projecte de Can Rosa amb afectació als Jardins de Rubió i Tudurí, o la posada en funcionament de l’Auditori de Cap Roig “sense haver executat el camí de ronda”.
L’entitat critica que totes les actuacions s’han fet malgrat la moratòria urbanística que hauria permès revisar el planejament i preservar aquests espais, i “malgrat les demandes de desclassificació impulsades per les entitats ecologistes i avalades per més d’un miler de signatures ciutadanes”.
