El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha explicat que això és gràcies a la continuïtat del pacient un cop ha estat donat d'alta i per l'estructura "comunitària i integrada" de l'atenció en salut mental.
L'acte en que s'han presentat els primers resultats del projecte europeu Refinement ha estat inaugurat pel conseller de Salut, Boi Ruiz, pel director general de Planificació Sanitària i Recerca en Salut, Carles Constante, i el gerent de l'Institut d'Assistència Sanitària, Vicenç Martínez, i ha comptat amb la intervenció dels autors de l'estudi.
Es tracta del primer projecte de recerca comparatiu, global i exhaustiu que sorgeix de la necessitat de comparar i estandarditzar els diferents sistemes de finançament i d'avaluar el funcionament de l'atenció de la salut mental a Europa.
Regió Sanitària de Girona, referent comparatiu internacional
L'estudi s'ha centrat en el finançament, la qualitat de l'atenció a la salut mental i els resultats a dos nivells: un de macro, corresponent a tot l'àmbit de Catalunya, i un de micro, que ha pres com a model la demarcació de Girona.
Pel que fa al mapa de serveis de salut mental, els resultats mostren que del conjunt de països analitzats, la Regió Sanitària de Girona, el territori de Hampshire (Anglaterra) i Verona (Itàlia) són les àrees que tenen una disponibilitat de serveis i places a la comunitat més alta i, per tant, un model d'atenció a la salut mental basat en el desplegament de recursos comunitaris propers a la població. En concret, la demarcació de Girona obté la proporció de recursos comunitaris versus hospitalaris més alt d'Europa.
En relació amb les trajectòries d'atenció de la salut mental (com es mou un pacient dins el sistema de salut en funció dels recursos, la gravetat de la seva malaltia, etc), l'informe assenyala que Catalunya i Itàlia són els territoris on la col·laboració entre nivells assistencials, atenció primària i serveis de salut mental especialitzats, és més eficaç.
Aquests dos conceptes, els recursos comunitaris i la coordinació i la continuïtat amb el pacient un cop ha estat donat d'alta a l'hospital, són els que Ruiz ha subratllat com a causa dels bons resultats que obté la Regió Sanitària de Girona en aquest estudi global.
En aquest punt, el Refinement posa en evidència que les taxes de reingrés observades després de l'hospitalització psiquiàtrica aguda pels intervals de 7, 30, 90 i 180 dies té variacions importants entre els diferents països.
La demarcació de Girona presenta les taxes de reingrés més baixes i la taxa de continuïtat assistencial post alta hospitalària més elevada, el 90% dels usuaris que han ingressat en una unitat d'aguts o subaguts de salut mental, continuen el tractament als centres de salut mental comunitaris. De fet, aquesta àrea figura com la zona europea on la utilització de recursos hospitalaris és més baixa.
Quant a la qualitat de l'atenció en salut mental i la cobertura de les necessitats de la població, l'estudi conclou que Catalunya i Itàlia són els territoris on l'interval de temps entre la primera visita a un centre de salut mental després de l'alta hospitalària és la més baixa d'Europa.
Concretament, a Catalunya, el 70% dels pacients amb un trastorn mental sever, trastorn psicòtic i/o bipolars, són visitats en aquests centres en un interval de 7 a 30 dies, mentre que a països com Noruega o Àustria, només un 30% tenen aquest seguiment.
L'estudi també demostra que la Regió Sanitària de Girona té un dels millors sistemes d'accés als centres sanitaris. Això es tradueix en centres a prop de casa, facilitat per ser tractat i, per tant, assoliment de millors diagnòstics que contribueixen a baixar l'índex de cronicitat.
En conclusió, el conseller ha ressaltat que els resultats demostren que tan Catalunya com la demarcació de Girona en concret, disposen d'un sistema d'atenció a la salut mental eficient i que aquest pot arribar a ser un referent en comparació internacional. En aquest sentit, ha afegit que aquests "bons" resultats, també serviran perquè els centres de salut mental i hospitals del voltant de Girona vulguin arribar als mateixos nivells, "és un valor d'atracció a l'excel·lència", ha afirmat.
En relació als trastorns mentals, Ruiz ha reconegut que aquests havien augmentat en els últims anys a Catalunya però ha especificat que l'increment no és causat per una major morbilitat sinó pel fet que actualment el diagnòstic és més eficaç. El conseller ha explicat que la xarxa comunitària i l'atenció primària permeten detectar més precoçment els trastorns mentals i que a més, ara se'n diagnostiquen alguns que abans no es percebien com a trastorn.
