El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà ha registrat aquest gener 11.086 aus en el marc del cens anual d’ocells hivernants, consolidant-se com la segona zona humida més important de Catalunya en població d’ocells aquàtics, només per darrere del Delta de l’Ebre.
El grup més nombrós ha estat el dels anàtids i fotges, amb 5.544 exemplars, una xifra que suposa el doble que l’any anterior i que trenca amb la tendència a la baixa dels darrers anys, marcada per la sequera perllongada. Destaquen especialment el xarxet comú (2.237 exemplars), l’ànec collverd (1.572) i l’ànec cullerot (857). Des del parc s’espera que la població d’anàtids es continuï recuperant progressivament fins a acostar-se als anys en què es van arribar a comptabilitzar 10.000 ànecs.
El segon grup en importància és el de les gavines i xatracs, amb 2.240 exemplars, més de la meitat corresponents al gavià argentat (1.337), seguit de la gavina vulgar (663). En tercer lloc se situen els limícoles, amb 1.633 individus, entre els quals destaca la fredeluga (1.020 exemplars).
En el cens dels Aiguamolls hi han participat més d’una desena de persones, entre personal tècnic del parc i voluntariat.
Rècord de frarets al Cap de Creus
Al Parc Natural del Cap de Creus s’han censat 2.986 aus, una xifra superior a la dels darrers anys, quan els recomptes oscil·laven entre els 1.500 i els 1.900 exemplars. La dada més destacada és el rècord de 190 frarets, atribuït a l’entrada d’un temporal de llevant al Mediterrani occidental que ha empès ocells pelàgics cap al litoral.
També sobresurt la presència de 2.140 baldrigues mediterrànies, 183 gavines capnegres i un exemplar de gavina corsa, la primera observació hivernal d’aquesta espècie al parc. En canvi, el gavià argentat ha disminuït fins als 500 exemplars.
El cens al Cap de Creus es du a terme amb embarcacions al llarg del litoral, complementat amb observacions des de terra i a les zones humides, amb el suport del personal tècnic i la col·laboració del Cos d’Agents Rurals. La seva ubicació, a l’extrem nord del litoral català, el converteix en un termòmetre de l’evolució de la fauna marina i litoral.
Estabilitat al Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, tercera zona humida catalana en nombre d’aus aquàtiques hivernants, s’han censat 7.392 exemplars.
Els anàtids tornen a ser el grup principal amb 2.608 individus, majoritàriament ànecs collverd (2.243) i xarxets (302), a més de sis espècies més, entre les quals destaca la presència de dos becs de serra grossos, una espècie rara a Catalunya.
Els làrids sumen 2.179 exemplars, amb predomini del gavià argentat, que troba a les Illes Medes un dormidor destacat, amb fins a 1.924 individus comptabilitzats al capvespre. La gavina riallera és la segona espècie més abundant dins aquest grup, amb 195 exemplars.
Pel que fa als limícoles, s’han registrat 1.576 individus de 15 espècies, amb la fredeluga (1.253 exemplars) com a espècie més nombrosa.
En conjunt, el parc manté una estabilitat en el nombre d’anàtids, mentre que els limícoles i làrids han experimentat descensos moderats respecte a l’any anterior. El cens s’ha realitzat amb la participació de personal del parc, voluntaris, agents rurals i tècnics del Servei de Fauna i Flora.
