En les darreres setmanes a la cinglera de Castellfollit de la Roca (Garrotxa), ha aparegut una esquerda de 50 centímetres d’amplada que baixa verticalment fins als 17 metres sota el carrer de la plaça. Segons s’ha explicat al programa El Radar de 3Cat, “no hi ha un risc imminent, però sí que cal estar vigilants”, atesa l’erosió constant, encara que lenta.
L’esquerda està controlada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que la té monitorada per detectar qualsevol variació. El vessant del Fluvià és el que genera més preocupació i disposa de nou tacòmetres i cinc clinòmetres per mesurar l’obertura d’esquerdes i el moviment del penya-segat.
Situada a 50 metres d’altura sobre un penya-segat i entre els rius Fluvià i Turonell, Castellfollit de la Roca és un dels municipis més emblemàtics de Catalunya. Des de fa gairebé una dècada, però, els seus veïns conviuen amb la preocupació pels despreniments de roca, un fenomen que s’ha intensificat els darrers anys.
El nucli s’assenta sobre una base de lava formada fa uns 400.000 anys pels volcans de la Garrotxa. La cinglera té prop d’un quilòmetre de longitud i 54 metres d’altura en el punt més elevat. L’erosió i l’antiguitat geològica del conjunt afavoreixen que els despreniments es produeixin de manera periòdica.
El febrer del 2017 es va registrar un dels episodis més significatius, amb la caiguda de 70 tones de pedres al vessant que dona al riu Turonell. Segons l’Institut Geològic de Catalunya, l’esllavissada va deixar la zona “molt fracturada i amb blocs individualitzats de roca en situació delicada”. Una veïna del nucli històric va relatar que va sentir “un soroll tan fort” que va pensar que es tractava “d’un accident de circulació”.
Cada nou despreniment accelera la fragilitat del conjunt, ja que l’impacte de les roques deteriora les estructures adjacents. Amb el pas del temps, la cinglera perd volum i això pot afectar l’estabilitat de les 150 cases construïdes just al límit del penya-segat. A més, Castellfollit de la Roca és el segon municipi més petit de Catalunya, amb menys d’un quilòmetre quadrat de superfície, fet que limita les alternatives urbanístiques.
