Les comarques gironines tanquen el 2025 amb un atur per sobre del 10% i han arribat a perdre fins a 26.500 llocs de treball tan sols durant el darrer trimestre d’any. Segons recull l’Enquesta de Població Activa (EPA), el sector on s’ha destruït més ocupació és el dels serveis (dins el qual hi ha comerç i turisme). L’economia de la demarcació es refreda i deixa enrere els rècords que havia assolit en mesos anteriors. Perquè dels 411.100 ocupats amb què s’havia tancat el setembre, a finals de desembre aquesta xifra s’havia reduït fins als 384.600. Són, fins i tot, 2.600 menys que els que hi havia a finals del 2024. Pel que fa als aturats, a la demarcació l’any 2025 es tanca amb 43.300 desocupats que busquen feina.
L’última enquesta, que aquest dimarts ha fet pública l’Institut Nacional d’Estadística (INE), permet passat balanç tant del quart trimestre com de tot el 2024. I aquí, tant unes dades com les altres van en sintonia: baixa l’ocupació i puja l’atur, símptoma que l’economia de la demarcació es desaccelera i deixa enrere els rècords assolits.
A les comarques gironines, el 2025 es tanca amb 43.300 aturats i una taxa d’atur que torna a enfilar-se per damunt del 10% (en concret, el 10,13%). Per trobar un percentatge que ho superi, cal remuntar-se més d’un any i mig enrere, fins a principis del 2024, quan al primer trimestre la demarcació va assolir una taxa del 12,47%.
Durant l’any passat, les comarques gironines han sumat 10.900 desocupats (perquè al desembre del 2024 n’hi havia 32.400). Però sobretot ha estat durant el quart trimestre quan l’atur s’ha enfilat més. Dels 26.600 desocupats que hi havia a finals de setembre, en només tres mesos aquesta xifra s’ha disparat fins als 43.300.
De retruc, el mercat laboral de la demarcació també tanca el 2025 a la baixa i destrueix ocupació. Tot i que la diferència interanual no és tan acusada —2.600 llocs de treball menys—, la sagnia s’ha fet notar especialment durant el tercer trimestre.
De fet, al setembre la demarcació va assolir un nou rècord d’ocupació amb 411.100 llocs de treball, però en només tres mesos s’han destruït fins al 6,4% d’aquestes feines, és a dir, 26.500 ocupats.
Indústria i construcció
Si es mira per sectors i en comparativa interanual, només la indústria i la construcció han guanyat ocupació durant el 2025, amb uns 2.000 llocs de treball més cadascun. Segons l’EPA, la indústria ha passat de 62.800 ocupats a finals del 2024 a 70.600 al desembre passat; i la construcció, de 30.200 a 32.200.
En canvi, tant l’agricultura com els serveis —on es concentra el gruix de l’ocupació— han perdut treballadors. El sector serveis ha passat de 278.500 a 278.000, mentre que el sector primari registra una davallada molt més acusada: de 10.300 treballadors a finals del 2024 a només 3.800 al tancament del 2025.
De nou, el quart trimestre
Com també passa amb l’atur, el quart trimestre del 2025 és quan es concentra la major destrucció d’ocupació. Els serveis han perdut 20.300 llocs de treball (de 298.300 al setembre a 278.000 al desembre) i la indústria, 8.400 (de 79.000 a 70.600).
L’agricultura ha perdut 1.700 llocs de feina en els darrers tres mesos de l’any (de 5.500 a 3.800). Per contra, la construcció ha estat l’únic sector que ha tancat el quart trimestre a l’alça, amb 3.900 llocs de treball més (de 28.200 al setembre a 32.200 al desembre).
