Els especialistes no tenen del tot clar què causa la rosàcia ni per què tendeix a empitjorar amb els anys, però hi ha diverses hipòtesis. Moltes persones amb rosàcia observen que, en arribar als 40 o 50 anys, els símptomes es fan més intensos.
La malaltia es manifesta amb enrogiment persistent, brots semblants a l’acne, vasos sanguinis dilatats i, en alguns casos, sequedat, coïssor o sensació de cremor. També pot provocar molèsties oculars i, en fases avançades, engruiximent de la pell del nas. Tot i que pot aparèixer a qualsevol edat, sovint no dona símptomes fins després dels 30 anys. No té cura, però es pot controlar de manera eficaç.
Per què pot agreujar-se amb l’edat
La rosàcia té un component hereditari i s’associa a una resposta exagerada del sistema immunitari davant de factors ambientals. Entre els desencadenants habituals hi ha l’exposició al sol, els aliments picants, l’alcohol, el fred o la calor intensos, l’estrès, l’exercici físic i les begudes calentes.
Els símptomes acostumen a anar i venir al llarg de la vida, amb brots que poden durar setmanes o mesos si no es tracten. Quan la rosàcia apareix en etapes primerenques, sovint empitjora entre els 30 i els 50 anys. Una de les explicacions més probables és que anys d’exposició repetida als desencadenants provoquen inflamació crònica, que debilita els teixits que envolten els vasos sanguinis. Amb el temps, aquests vasos s’eixamplen de manera permanent, cosa que incrementa l’enrogiment i la ruborització.
A més, l’envelliment natural de la pell i el dany solar acumulat fan que les fibres de col·lagen es tornin més primes i menys elàstiques, fet que fa els vasos més visibles. La pell també s’aprima i s’asseca amb l’edat, la qual cosa pot fer més evidents l’enrogiment i altres símptomes. Tot i que moltes persones noten un empitjorament durant la perimenopausa i la menopausa, la relació hormonal no està clarament establerta.
Com gestionar la rosàcia
El control de la rosàcia sol requerir una combinació d’estratègies:
Evitar els desencadenants. Identificar-los i reduir-ne l’exposició pot disminuir els brots. Alguns factors, com el fred, no sempre es poden evitar, i cal valorar què compensa més a cada persona.
Utilitzar productes suaus. Netejadors hidratants i fórmules calmants ajuden a reduir la irritació. Cal evitar exfoliants agressius i productes perfumats.
Protegir-se del sol. El sol és un dels principals desencadenants. Es recomana protector solar d’ampli espectre SPF 30 o superior cada dia. Els filtres minerals solen ser millor tolerats.
Tractaments amb recepta. Hi ha cremes i gels tòpics que redueixen l’enrogiment i la inflamació, així com antibiòtics orals a dosis baixes en casos seleccionats, de manera puntual o durant períodes més llargs.
Làser i llum polsada. Ajuden a reduir els vasos dilatats i l’enrogiment persistent. Sovint es fan diverses sessions i manteniment periòdic.
Consultar un dermatòleg és útil en qualsevol moment, tant si els símptomes empitjoren com si apareixen de nou. Tenir un pla personalitzat permet controlar millor la malaltia i millorar la qualitat de vida.
