Girona instal·larà neveres a l’exterior d’algunes escoles per vendre a un preu simbòlic el menjar que sobri dels àpats. El regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, explica que aquest projecte, que va néixer al País Basc, “permet reaprofitar els excedents alimentaris, vincular barris amb escoles i generar consciència ambiental entre l’alumnat”.
D’entrada, a Girona s’implantarà el curs vinent a través d’una prova pilot i comptarà amb la implicació del Banc dels Aliments. Precisament la lluita contra el malbaratament alimentari serà un dels eixos del pla integral de prevenció de residus que l’Ajuntament vol aprovar en breu. I que també apostarà per fomentar la reutilització, promoure els envasos retornables al comerç o impulsar l’autocompostatge.
Aquest gener, Girona començarà a implantar altra vegada els contenidors per a cada fracció -això sí, amb targeta intel·ligent- a la majoria de barris de la ciutat. El consistori confia que aquesta mesura, que s’emmarca dins la modificació del contracte d’escombraries, acabi amb els problemes que ha suposat la implantació del nou model i que, de retruc, permeti impulsar el reciclatge a la ciutat.
Però el regidor d’Acció Climàtica també subratlla que, a banda de “separar més i millor”, també s’ha d’apostar per reduir el volum de residus que generen les llars, els comerços i les empreses. L’any 2024, segons recull l’últim informe de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), arreu del país se’n van generar 3,87 milions de tones (cosa que, traslladat en percentatges, suposa un increment del 2%).
“És una mala notícia, perquè tot i que es recicli millor, això sempre serà una solució parcial si no es destinen esforços a reduir i prevenir la generació de residus”, explica Sergi Cot. “Especialment, els domèstics i quotidians, encara que també cal recordar que queden molts deures per fer en l’origen de la cadena”, hi afegeix.
Per això, a principis d’aquest 2026 l’Ajuntament de Girona aprovarà un pla integral que va en aquesta línia. És un document que s’estructura al voltant de cinc grans eixos, per a cadascun dels quals s’han concretat diferents accions, i que es volen implantar en un termini de dos anys.
Un dels pilars d’aquest pla local de prevenció de residus és, precisament, la lluita contra el malbaratament alimentari. I entre les “mesures estrella” que s’hi inclouen, concreta Sergi Cot, hi ha instal·lar unes màquines de vending refrigerades a l’exterior d’algunes escoles per aprofitar el menjar que sobri dels càterings escolars.
A l’interior, hi haurà safates amb plats envasats del menú d’aquell dia. “D’aquesta manera, a un preu mòdic, posem per exemple a 1 euro, tothom podrà aprofitar aquest excedent des de la via pública”, explica el regidor. El projecte, en alguns llocs conegut com a Rexcatering, va néixer al País Basc i s’aplica a escoles de Biscaia i Guipúscoa. I a Catalunya, durant l’any passat es va implantar a Bellver de Cerdanya i a Lloret de Mar (Selva).
Com a prova pilot
A Girona, d’entrada, aquestes ‘Neveres de Profit’ -com se les ha batejades- s’instal·laran com a prova pilot a l’exterior de tres centres escolars de diferents barris. Es posaran a partir del curs vinent i la iniciativa comptarà amb la col·laboració i la participació activa del Banc dels Aliments de la ciutat. L’objectiu, precisa el regidor d’Acció Climàtica, és veure com el projecte evoluciona, poder-lo estendre a més punts de la ciutat i oferir plats que no tan sols vinguin dels menjadors escolars.
“És un projecte transversal que té molt de sentit, perquè vincula el barri amb l’escola, aprofita els excedents alimentaris i genera més consciència ambiental entre l’alumnat i la ciutadania”, subratlla Cot. “I al mateix temps, i aquest és l’abecé de la iniciativa, permet que la ciutadania pugui endur-se allò que hagi sobrat del menjador escolar a un preu simbòlic i aprofitar-ho amb totes les garanties”, hi afegeix.
En paral·lel a aquesta iniciativa, el nou pla local de prevenció de residus de Girona també en desplegarà d’altres per lluitar contra el malbaratament alimentari. Serà a través d’una nova estratègia que es començarà a implantar aquest primer trimestre.
Per exemple, a través del conveni signat fa poc entre l’Ajuntament i el col·lectiu Espigoladors, es farà confitura i oli d’oliva procedent d’arbres urbans. A més, també es vol crear un sistema per aprofitar els excedents del Mercat del Lleó i fer campanyes de conscienciació entre la ciutadania, botigues d’alimentació, bars i restaurants.
Reutilització, envasos i autocompostatge
Al costat del malbaratament alimentari, el pla local també toca quatre grans eixos més. El primer, l’impuls de la reutilització. Aquí, les línies estratègiques inclouen projectes d’intercanvi i donació de joguines i llibres, o tallers per reparar bicicletes, arranjar roba i fer manteniment d’smartphones. Segons concreta Sergi Cot, l’objectiu és crear “dos centres de reutilització a la ciutat que estem acabant de lligar” (que seran llocs on la ciutadania, si vol, també podrà deixar-hi aparells o productes en bon estat que ja no utilitzi i endur-se’n d’altres).
Un altre dels pilars del pla de prevenció de residus se centrarà en promoure el residu zero entre el comerç local. Entre d’altres, fomentant els envasos retornables -o bé que es puguin reomplir. En paral·lel, el pla també posarà el focus en promoure l’autocompostatge (no tan sols a les cases, sinó també fomentar el comunitari).
Per últim, el darrer eix del document interpel·la directament el consistori. Perquè com precisa Sergi Cot, l’Ajuntament de Girona vol donar “un millor exemple i integrar la prevenció de residus més enllà del reciclatge” en el dia a dia del consistori, les activitats municipals i els esdeveniments comunitaris. “Encara queda molta feina per fer tant pel que fa referència a la gestió interna, als equipaments municipals o bé en l’organització d’esdeveniments públics. I hem de donar exemple”, afirma el regidor d’Acció Climàtica.
El pla local de prevenció de residus, doncs, concreta Cot, serà la guia per avançar cap a aquests objectius. Es preveu que es porti a ple durant el primer trimestre del 2026.
