Descobreixen un fossat defensiu del segle VI a. de C. a Ullastret

Els arqueòlegs han descobert un fossat defensiu al voltant de la ciutat ibèrica del Puig de Sant Andreu, al jaciment d'Ullastret (Baix Empordà).

Es tracta d'una troballa excepcional perquè no era habitual que les fortificacions d'aquesta època, el segle VI abans de Crist, tinguessin aquest tipus de construccions, i menys que fossin tan profundes -de més de 3 metres en alguns punts- ni que estiguessin excavades enterament a la roca.

Segons els arqueòlegs, a banda de ser un element més per repel·lir els atacs dels enemics, aquest fossat devia ser també una construcció simbòlica que donava prestigi i ostentació de poder a la població ibera que habitava aquesta zona.

L'oppidum, o el poblat fortificat del Puig de Sant Andreu, devia ser gairebé una fortalesa inexpugnable. Segons han descobert els arqueòlegs en les darreres prospeccions, la població tenia una primera línia defensiva: un fossat defensiu, molt profund i amb les parets molt escarpades que feia que els possibles enemics s'ho haguessin de pensar dues vegades abans d'intentar atacar al poblat. La segona línia de defensa és la muralla, descoberta els anys 50 del segle passat. Aquesta muralla conserva una alçada de 5 metres en alguns punts però els experts calculen que arribava a mesurar 8 metres.

"Si Ullastret ja era important per la seva muralla, una de les més complexes i elaborades de tot el mediterrani nord-occidental, el fossat encara li dóna més importància a la fortificació", ha explicat el director del Museu d'Ullastret, Gabriel de Prado. Segons l'arqueòleg, ja hi ha altres fortificacions de l'Edat de Ferro que tenen fossat, però cap de les característiques del que han descobert a Ullastret.

"El més destacat és que està excavat a la roca, amb la dificultat que això comportava per l'època", ha afirmat de Prado. De fet, la hipòtesi principal dels estudiosos és que la muralla i el fossat es van construir de forma simultània i que la pedra que extreien fent la primera línia de defensa la van utilitzar per construir el mur i altres edificacions. Segons càlculs dels arqueòlegs, els habitants de la població van extreure més de 12.500 metres cúbics de pedra per construir el fossat i obtenir matèria primera per a la muralla.

A banda d'informació sobre edificacions de defensa de fa 2.600 anys, la descoberta d'aquest fossat en forma d'U que resseguia el traçat de la muralla també aporta informació sobre com s'estructurava la societat de l'època. "Construir això suposa una feina de milers d'hores i el que podem deduir és que mentre alguns es dedicaven a això, hi havia altres persones que s'encarregaven de cultivar el camp perquè la seva principal font d'alimentació era l'agricultura", ha explicat de Prado.

Els experts ja sospitaven que davant la muralla hi havia un fossat però les prospeccions de l'any 2011 no van donar resultats concloents. Per això, el 2012 van continuar la recerca fent servir la tècnica de tomografia elèctrica 3D, que permet recollir informació sobre la composició del subsòl i recrear imatges tridimensionals.

Per obtenir més informació, l'octubre d'aquest any han fet un gran sondeig longitudinal de la línia de muralla, amb una superfície de 75 metres quadrats que ha permès tenir una visió complet de l'estructura del fossat. Així, han documentat un tram de 5 metres excavats amb una profunditat de 3,71 metres. De Prado ha detallat que el fossat té 8 metres d'amplada a la base i uns 11 a la part més alta. "Si ens imaginem un enemic dins el fossat amb aquestes parets tan verticals, era pràcticament que sortís amb tot l'armament i cal tenir en compte, també, que si intentava sortir estava exposat al foc des de la muralla", ha explicat.

Ara, aquest tram que han descobert s'haurà de cobrir perquè talla l'accés a un aparcament del museu, necessari per a les visites de persones grans o amb mobilitat reduïda. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat que ara estudiaran la manera de poder museïtzar la troballa i que els visitants puguin entendre l'estructura original de la fortalesa, una de les més importants de l'època al mediterrani nord-occidental.